TW
0

El Govern català, en paraules del president, José Montilla, rebutjà ahir la ubicació del Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus nuclears a Catalunya per manca de consens territorial i social. Aquest anunnci es va fer en la vigília de la decisió que el municipi d'Ascó prendrà respecte d'aquest tema. L'Ajuntament d'Ascó (Tarragona) ja va decidir el 22 de gener passat presentar la candidatura per allotjar aquest magatzem. En aquest sentit, el batle, Rafel Vidal (CiU), convocà per avui un ple extraordinari per debatre la possible candidatura. Tot apunta que l'equip de govern (CiU i PSC) votarà a favor de l'emplaçament, fet que ha provocat en els darrers dies manifestacions en contra i avisos d'obertura d'expedients informatius per part de la direcció dels nacionalistes. La Generalitat estudia la "possible incompatibilitat" de quatre regidors que formen part del ple municipal d'Ascó (Tarragona) per poder votar, ja que tenen vinculació directa o indirecta amb la central nuclear i podrien tenir interessos, segons explicà el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó.

Montilla demana sensibilitat

Montilla va recordar que Catalunya acull centrals nuclears que produeixen "més del 40%" de l'energia de tot el país i demanà a l'Executiu que sigui "sensible" al posicionament del Govern català. Segons Montilla, per decidir la ubicació, "cal tenir en compte aspectes de solidaritat i equilibri territorial". Aquesta opinió li fou qüestionada pel responsable econòmic del PP, Cristóbal Montoro, qui manifestà que el concepte de solidaritat no serveix per definir la política energètica a l'Estat. Per part seva, Alicia Sánchez-Camacho, presidenta del PP català, assegurà que la seva formació "respectarà" l'equip de govern d'Ascó.

D'altra banda, el president de CiU, Artur Mas, després de lamentar el "silenci presidencial", valorà que Montilla canviàs d'opinió. Mas subratllà que CiU no és contrària a l'energia nuclear com a concepte, però "no pot ser que els costos d'implantació no es reparteixin més homogèniament en el conjunt de l'Estat". Per Mas, "entra dins la lògica" que el batle d'Ascó defensi la ubicació del magatzem nuclear en el seu municipi, però "ha d'entendre que això no és una granja de conills". Mentrestant, des d'Iniciativa per Catalunya Els Verds (ICV), també celebraren les declaracions de Montilla i han avançat que demanaran un nou pronunciament del Parlament català en contra del MTC. Des de l'Executiu central, la secretària d'Organització del PSOE, Leire Pajín, també es referí a la negativa dels presidents autonòmics, Montilla i José María Barreda (Castella-la Manxa), i argumentà que "aquells ajuntaments que tinguin consens podran ser candidats. Això és el que opina i a allò que dóna suport el PSOE dins d'una posició sobre l'energia nuclear que és coneguda: anar substituint-la" a poc a poc, resumí.

3.569 tones de residus radioactius a tot l'Estat

Els vuit reactors que formen el parc nuclear espanyol acumulen unes 3.569 tones de residus radioactius, emmagatzemades actualment per separat a les piscines de combustible gastat o en contenidors segellats a l'aire lliure, com és el cas de la central de Trillo, a Guadalajara. Tot i això, la capacitat de les piscines -que refreden el combustible durant, com a mínim, cinc anys abans del seu emmagatzematge exterior- és limitada i la seva saturació serà una realitat el 2013 en el cas d'un dels reactors d'Ascó (Tarragona). L'altra piscina d'Ascó se saturarà el 2015 i la dinàmica es repetirà a Santa María de Garoña (2019), Vandellòs II (2020), Cofrents i Almaraz I (2021) i finalment a Almaraz II (2022).

Segons dades del Fòrum nuclear espanyol, la central de Trillo té actualment emmagatzemades més 403 tones de combustible gastat i, d'aquestes, 158 ja es troben fora de les piscines, en 16 contenidors ubicats en una instal·lació d'emmagatzematge en sec, a l'aire lliure. Segons les dades a 31 de desembre del 2008, els dos reactors d'Almaraz acumulen 1.018 tones de residus, Ascó 880, Cofrents 551, Vandellòs II 386, i Santa María de Garoña 331. Però avui dia els totals són superiors i lògicament no deixaran de créixer, com testifiquen els processos de recàrrega de combustible portats a terme el 2009 en el cas de, com a mínim, dues centrals catalanes. A tot això, cal sumar-hi el combustible de la tancada Vandellòs I, central en procés de desmantellament, que actualment es reprocessa a França en virtut de l'acord signat en el seu moment, però que en principi havien de ser acceptats de tornada i gestionats a l'Estat a partir del 2010.