Manacor ampliarà el conjunt històric
El Consell de Mallorca es replantejarà ampliar el conjunt històric de la ciutat de Manacor. Noves troballes d'època musulmana al carrer de Jaume II avalen una revisió de la zona declarada com a Bè d'Interès Cultural (BIC), on es podrien incloure la dotzena de pous negres amb ceràmica musulmana i altres restes del segle XVII no només d'aquest carrer si no també del de Jaume Domenge. La previsió dels arqueòlegs és que encara es trobaran més pous. Les obres per eixamplar la zona per a vianants ha tret a la llum la història més antiga de la vila. Davant tantes troballes, el director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà, explicà ahir que "el Pla Territorial de Mallorca preveu la revisió dels conjunts històrics i, un cop haver vist el que es troba a Manacor, no descartam replantejar-ho de nou".
Sense cap llei
Algunes cales del municipi de Manacor mostren la seva pitjor imatge en plena temporada turística. Les idíl·liques platges verges, suposadament allunyades de la massificació, presenten estampes que no els són pròpies: acampades il·legals, xibius amb refrescos i entrepans, coves protegides habitades... Els més de sis quilòmetres quadrats de costa manacorina declarats Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) comprenen racons d'una bellesa extrema, però el seu aïllament sovint els converteix en un territori sense llei. L'exemple perfecte de platja verge deixada de la mà de Déu és cala Varques. Tot i que enguany disposa d'un vigilant durant les hores de més afluència de públic, la cala continua en una situació preocupant. "Ni la Guàrdia Civil ni la Demarcació de Costes, de què depèn la platja, no s'ocupen de la franja litoral verge de Manacor", explicà el regidor de Turisme, Joan Gomila. La mostra més evident d'aquesta deixadesa administrativa és l'ocupació de la cova situada en zona ANEI i declarada Lloc d'Interès Comunitari per part d'un grup de turistes "que hi són des de final de maig", indicà un banyista habitual.
Deixats de la mà de Déu
El mal estat en què es troba la majoria de camins públics de foravila del municipi de Manacor és un fet més que comprovable, encara més si són els de la franja compresa entre Porto Cristo i l'Illot. La situació arribarà al ple per iniciativa del grup municipal socialista, que en reiterades ocasions ha denunciat el deteriorament "d'alguns senders públics i d'ús públic per manca de manteniment, la impossibilitat de circular pels de les cales verges i pel tancament o desaparició per interès particular". La portaveu del PSOE a la Sala, Júlia Román, ha anunciat que "proposarem que es redacti un pla d'adequació i conservació de la xarxa de camins de titularitat municipal".La intenció és que "l'Ajuntament es responsabilitzi de la retirada d'obstacles, deixalles i vehicles abandonats per aquestes vies, a més de garantir-hi l'accés i la circulació, en especial pels senders de les cales verges, que presenten un valor patrimonial i turístic afegit". Es tracta, doncs, d'un problema que és "causa d'enfrontaments entre veïns", indicà Román. La necessitat de disposar d'uns camins nets i en condicions per poder-hi transitar s'evidencià fa poc, arran d'un incendi ocorregut fa poques setmanes en una parcel·la d'un sender de la Gruta. El cas és que el camió dels Bombers estigué a punt de no poder accedir a la zona del foc a causa del brancam que impedia passar-hi.
El traçat islàmic de Manacor
Les petjades musulmanes són de cada vegada més fefaents a Manacor. Si bé documentalment ja se'n tenia constància, les troballes arqueològiques ho corroboren amb la ceràmica que d'un any ençà s'ha localitzat a la capital del Llevant. Aquesta mateixa setmana s'han descobert noves restes al carrer de Jaume II. L'arqueòleg contractat per l'Ajuntament, Toni Micol, confirmà ahir la troballa de dos pous d'estructura islàmica "arrenglerats amb l'actual traçat urbà". Això evidenciaria que "en el moment del Repartiment la configuració de la vila es va fer sobre l'assentament islàmic preexistent", explicà. Així mateix, a la ciutat no s'hi ha trobat encara cap resta estructural de gran envergadura, sols aquests dos pous negres amb restes de ceràmica, als quals s'han d'afegir els localitzats l'any passat al carrer de Jaume Domenge -sis pous negres més.
Manacor carrega contra AUMASA
L'empresa de transports Autocares Manacor SA (AUMASA) "ha ampliat l'aparcament il·legal que des de fa un any té en el quilòmetre cinquanta-un de la carretera Palma-Artà, ha comès una infracció urbanística i, a més, és il·legal mantenir aquesta activitat en terreny rústic", va denunciar ahir el portaveu de la coalició PSM+Esquerra+Verds, Sebastià Gaià.
Tres dies de caos circulatori per obres a Manacor
Les obres de manteniment que des d'ahir i fins dijous afectaran la rotonda del polígon de Manacor i l'enllaç amb la carretera de Petra varen provocar un autèntic caos circulatori durant tot el matí d'ahir. El fet que el tram afectat per les obres enllaci la xarxa viària de la comarca del Llevant i la ciutat de Manacor amb Palma en plena temporada de vacavions va donar com a resultat coes quilomètriques, retencions i moltes queixes entre els usuaris de la carretera Ma-15.
Un jove mor calcinat en un accident de cotxe de Manacor a Porto Cristo
Jornada tràgica a les carreteres de Mallorca. A les 05.15 hores d'ahir a la matinada, un jove de 23 anys identificat com Javier Sánchez Sojo perdia la vida després de patir un aparatós accident de trànsit. El sinistre es va produir en el punt quilomètric número 7,200 de la carretera que uneix Manacor i Porto Cristo. Segons les primeres hipòtesis de la investigació, el jove conduïa un Subaru Impreza d'alta cilindrada. Javier Sánchez circulava en direcció a Manacor quan, de cop i volta, per causes que es desconeixen, va perdre el control del cotxe en un dels revolts, va col·lidir contra un dels desnivells que hi ha entre la calçada i la cuneta, va xocar lleument contra un dels murs de pedra de protecció i va sortir disparat.
Téntol a la cessió dels terrenys dels jutjats de Manacor a Madrid
Semblava que el ple de l'Ajuntament de Manacor d'ahir dematí havia de servir per aprovar la cessió definitiva d'uns terrenys al Ministeri de Justícia per a la construcció dels reclamats i anhelats nous jutjats de la ciutat. Tanmateix, una decisió qualificada "d'intel·ligència política" per part de l'oposició del batle de Manacor, Antoni Pastor, féu que la cessió dels terrenys a Madrid, quan ja tot estava enllestit, quedàs damunt la taula, la qual cosa retarda un cop més la construcció d'un edifici que aculli uns jutjats que ara estan repartits en tres edificis de la ciutat i que la portaveu del PSOE, Júlia Romàn, qualificà de "tercermundistes".
ALM-UM tem que l'Auditori es negui quan plou
El grup ALM-UM, a l'oposició, demana a l'equip de govern un informe tècnic sobre l'estat de les obres del nou auditori de Manacor, a punt de concloure, i si hi ha hagut cap tipus de deficiències. Aquesta petició ha sorgir arran del temor que "l'immoble es pugui negar quan plogui". Així ho expressava públicament la portaveu del grup, Catalina Julve.
Manacor nomenarà Nadal fill predilecte
El municipi que va veure néixer Rafel Nadal vol fer-li un reconeixement públic. Per aquest motiu, l'Ajuntament iniciarà els tràmits per atorgar la concessió de fill predilecte al manacorí, un dels pocs premis que li falten. El batle del municipi, Antoni Pastor, explica que "en el pròxim ple del divendres iniciarem l'expedient necessari per nomenar Rafel Nadal fill predilecte de Manacor, ja que aquesta és la màxima distinció que es pot fer a una persona en vida". Aquest nomenament és possible gràcies a la modificació que s'ha fet de l'anterior reglament. Segons Pastor, "tal com estava escrit abans el reglament, era de confusa redacció i tenia múltiples interpretacions". Amb aquesta distinció, l'Ajuntament de Manacor vol reconèixer i agrair la labor professional i humana del millor tennista espanyol de la història. Antoni Pastor assegura que "fa mesos que estudien nomenar Rafel Nadal fill predilecte; no és després de proclamar-se campió de l'Obert dels Estats Units". Afegeix que "són moltes les institucions que han premiat el nostre tennista i que ara és el nostre torn".
L'Hospitalet Vell serà visitable
El jaciment de l'Hospitalet Vell de Manacor estarà a l'abast de tothom. Els arqueòlegs treballen en la museïtzació perquè grans i petits el puguin visitar i coneguin de més a prop com vivien al final de l'edat de bronze els habitants d'aquell paratge a tocar de la mar. La zona en la qual fan feina els arqueòlegs actualment és la que correspon a les navetes 3 i 4, una campanya que s'allargarà fins a la setmana que ve. Segons assenyalà la directora del projecte, Magdalena Salas, "aquestes navetes no donen gaire informació des del punt de vista del material, ja que utilitzaven els típics de l'època, però sí que és interessant la manera en la qual es van construir". De moment, una brigada del Consell restaura la llar de foc d'una de les navetes. Ahir, durant una visita a l'indret, l'arqueòleg Damià Ramis indicà que "aquestes navetes varen tenir un abandonament pacífic, perquè les restes que hem trobat són molt pobres i petites".D'entre el que han pogut rescatar durant les excavacions destaca la troballa d'un esquelet humà al qual li faltaven part de les cames. Salas diu que "encara no podem dir quan es va fer l'enterrament d'aquest cos atès que no trobam ceràmiques que n'indiquin la mort.
Es reprèn la lluita pels camins públics
Ternelles a Pollença, el camí de Planícia a Banyalbufar, el Fangar a Manacor, el camí d'Alaró a Bunyola pel Cabàs, el camí vell de Lluc a Pollença, camí del molí del Castellet a Calvià o el torrent de Coanegra a Santa Maria del Camí són alguns dels camins en litigi en l'actualitat. Per aquest motiu, diferents associacions reclamen al Govern "la promulgació d'una llei de protecció dels camins públics de Mallorca". Són sis els col·lectius -plataforma pro camins públics, GADMA, Plataforma pel camí de Planícia, Amics de la vall de Coanegra, la comissió Pro molí des Castellet de Calvià i Ateneu Gabriel Buades- que exigeixen al Govern aquesta llei, perquè "estam farts de veure que cada dia els grans propietaris s'apropien il·legalment dels camins públics i els tanquen", diuen els portaveus d'aquestes entitats. Una més de les exigències d'aquestes associacions davant l'Executiu és sol·licitar "la recuperació immediata dels camins públics usurpats pels propietaris".
Manacor perd 11 hectàrees de creixement urbà a causa de l'eliminació de les ART
En el ple d'ahir s'aprovà la cessió del solar del carrer del Pilar per als nous jutjats comarcals. Foto: G. Mas. L'eliminació de les Àrees de Reconversió Territorial (ART) directes del Pla Territorial de Mallorca (PTM) -que aprovaren PSOE, PP i Bloc al Consell- ha suposat la pèrdua d'11 hectàrees de creixement urbà a tot el municipi manacorí. Ara, però, l'Ajuntament haurà de mantenir les ART indirectes marcades pel PTM però només amb un creixement de 5 hectàrees per culpa de les restriccions. Així, el Consell obliga a fer actuacions d'esponjament a la façana nord i al centre de Manacor i a s'Illot. En concret, a la façana nord s'havien d'embellir i millorar els accessos a l'antiga carretera; al centre s'esbucava l'antic edifici de Telefónica i Can Benyoto, i també s'havia de tomar l'hotel Platja Moreia de s'Illot. L'execució d'aquestes ART es compensaven amb possibilitats urbanitzadores a diferents àrees de creixement.
Primera victòria, el Fangar
"Aquesta és la nostra primera gran victòria. Hem guanyat la batalla del Fangar, però ara ens toca defensar Planícia, Ternelles, el camí vell de Lluc... La lluita continua". Amb aquestes paraules, el portaveu de la Plataforma Pro Camins Públics de Manacor, Sebastià Gaià, mostrava al públic la seva satisfacció per la consecució d'un gran acord subscrit amb la propietat del Fangar, avalat per l'Ajuntament de Manacor, que garanteix el lliure pas pels seus camins públics. La Plataforma va dur a terme ahir una excursió festiva des de Son Macià fins al puig d'Alanar pels camins del Fangar per celebrar l'acord. Allò que havia de ser una gran jornada va ser deslluïda en part per la pluja, que restà participació a l'acte.
Bauzá obliga Pastor a ser el candidat de Manacor
José Ramón Bauzá ha obligat Antoni Pastor a repetir com a candidat a la batlia de Manacor i l'allunya així, de manera definitiva, de la lluita per encapçalar la candidatura popular al Consell de Mallorca. Segons fonts del PP, en una reunió mantinguda dijous passat a Palma, Bauzá va argumentar al batle que la seva decisió provenia de la necessitat d'aconseguir el màxim de vots per a Manacor, el Consell i el Parlament amb un candidat amb garanties. Pastor, però, es va enfrontar a Bauzá i li manifestà el seu desacord. Les mateixes fonts asseguren que Pastor ja havia traslladat al mateix Bauzá la seva intenció de no tornar a ser el candidat a la batlia després de vuit anys de ser-hi al capdavant i el seu desig d'encapçalar la candidatura popular al Consell de Mallorca, una vegada descartat el nom de Jaume Font.
El PP de Manacor fa costat a Pastor i apel·la a la seva autonomia
Al PP de Manacor no li ha fet gens de gràcia la 'imposició' de José Ramón Bauzá de forçar Antoni Pastor a tornar a repetir com a candidat a la batlia el maig de l'any que ve i incidí en la seva autonomia a l'hora de triar el seu cap de llista. La junta local dels populars es reuní dilluns a vespre i tractà de manera informal, i sense que fos un punt de l'ordre del dia, la polèmica entre Bauzá i Pastor i l'esdevenir de l'actual batle com a aspirant a candidat al Consell de Mallorca. Pastor apuntà que "vaig demanar tranquil·litat a la nostra gent i vaig reclamar la seva confiança. Tots tenim ben clar que el candidat de Manacor es triarà aquí i per ningú més". A més, afegí que "ara encara no toca parlar d'aquest tema perquè tenim temps per endavant". Això no obstant, reconegué que es comprometé amb la seva junta a no demorar més la tria i a anunciar qui encapçalaria la candidatura del PP dins el proper mes de novembre. Pastor recordà que "a mi ningú no m'obligarà a res i ha de quedar clar que ser candidat a Manacor, per mi, no és cap càstig i farem el que sigui millor per a tots".
Can Lliro, més que un cafè amb estrella
Quan ara fa 25 anys Guillem Cànovas i Catalina Rigo obriren el portal de Can Lliro, mai no haurien pensat que aquest antic forn de Manacor del carrer Joan Lliteres esdevindria tot un referent comarcal. Ha estat un quart de segle de cafès i copes, de berenars, de dinars i sopars i, el més important, de la creació d'un referent de compromís social, cultural i nacional des de la humilitat i el bon tracte al client, que ha creat una gran família. Les parets d'aquest local han viscut centenars de reunions i conferències, actes polítics, dinars de Sant Antoni, partits del Barça, nadales... "La nostra clientela és molt especial. Qui ve a Can Lliro té sensibilitats, inquietuds, creu en la llibertat d'expressió, els debats, les idees... Qui hi ve hi torna perquè hi ha una cosa especial que fa que tothom tingui un bocinet del bar dins el cor", comenta Guillem. El 1995 s'hi fundà la Penya Blaugrana de Manacor, fet que ha provocat que Can Lliro sigui un dels cafès culers de Manacor per excel·lència. "En un Barça-Madrid arribàrem a ser 450 persones", ens conten. A més, tenen el títol del primer bar que inicià el dinar de la revetla de Sant Antoni ara fa 12 anys.
Les obres del tren tram dins Manacor s'adjudicaran al gener
La Conselleria de Mobilitat, cansada de dilacions per part de l'Ajuntament de Manacor, té previst adjudicar les obres del tren tram al seu pas per dins la ciutat el mes de gener de 2011. Això no obstant, abans de licitar les actuacions, Mobilitat donarà una darrera oportunitat al Consistori manacorí perquè consensuï la remodelació del passeig del Ferrocarril.
Pastor hi vol ser per debatre la moció del català
Ahir havia de ser el torn de l'Ajuntament de la ciutat per pronunciar-se davant la situació de la llengua catalana a través de la moció presentada per la coalició PSM+Esquerra+Verds per defensar la Llei de normalització lingüística i de la llengua pròpia de les Illes Balears, que s'ha aprovat aquestes darreres setmanes a municipis de la Part Forana, com Inca, sa Pobla i Pollença.
Solució a cala Varques: una zona d'aparcament?
Amb l'objectiu que l'estiu vinent a cala Varques no es repeteixi la situació d'aquests mesos, amb ocupació de coves, acampades il·legals i activitats no permeses, l'Ajuntament de Manacor i la propietat de la finca on s'ubica la platja es reuniren ahir per tractar el futur de l'espai natural protegit. El regidor de Turisme, Joan Gomila, explicà que "hi ha l'oferiment de la propietat d'habilitar-hi una zona d'aparcament per evitar que el camí estigui ple de cotxes com ara"."Seria un pàrquing petit i regularitzat, però lluny de la massificació del Trenc", afegí. Això no obstant, el responsable de Turisme precisà que l'opció "s'ha d'estudiar" i que també depèn de la Conselleria de Medi Ambient, ja que es tracta d'una Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) a la qual "s'hauria de fer un tractament mediambiental". Gomila manifestà que "és una responsabilitat, atès que si feim l'aparcament pot actuar com a efecte crida perquè véngui més gent a cala Varques". D'altra banda, durant la trobada es plantejà la possibilitat de barrar el pas als cotxes al camí que porta fins a la platja. "Només s'hi deixaria passar els veïns i persones a peu o amb bicicleta", sostingué.
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- Denuncien diverses irregularitats en la gestió de la Policia Local de Calvià