Deixats de la mà de Déu
El mal estat en què es troba la majoria de camins públics de foravila del municipi de Manacor és un fet més que comprovable, encara més si són els de la franja compresa entre Porto Cristo i l'Illot. La situació arribarà al ple per iniciativa del grup municipal socialista, que en reiterades ocasions ha denunciat el deteriorament "d'alguns senders públics i d'ús públic per manca de manteniment, la impossibilitat de circular pels de les cales verges i pel tancament o desaparició per interès particular". La portaveu del PSOE a la Sala, Júlia Román, ha anunciat que "proposarem que es redacti un pla d'adequació i conservació de la xarxa de camins de titularitat municipal".La intenció és que "l'Ajuntament es responsabilitzi de la retirada d'obstacles, deixalles i vehicles abandonats per aquestes vies, a més de garantir-hi l'accés i la circulació, en especial pels senders de les cales verges, que presenten un valor patrimonial i turístic afegit". Es tracta, doncs, d'un problema que és "causa d'enfrontaments entre veïns", indicà Román. La necessitat de disposar d'uns camins nets i en condicions per poder-hi transitar s'evidencià fa poc, arran d'un incendi ocorregut fa poques setmanes en una parcel·la d'un sender de la Gruta. El cas és que el camió dels Bombers estigué a punt de no poder accedir a la zona del foc a causa del brancam que impedia passar-hi.
El traçat islàmic de Manacor
Les petjades musulmanes són de cada vegada més fefaents a Manacor. Si bé documentalment ja se'n tenia constància, les troballes arqueològiques ho corroboren amb la ceràmica que d'un any ençà s'ha localitzat a la capital del Llevant. Aquesta mateixa setmana s'han descobert noves restes al carrer de Jaume II. L'arqueòleg contractat per l'Ajuntament, Toni Micol, confirmà ahir la troballa de dos pous d'estructura islàmica "arrenglerats amb l'actual traçat urbà". Això evidenciaria que "en el moment del Repartiment la configuració de la vila es va fer sobre l'assentament islàmic preexistent", explicà. Així mateix, a la ciutat no s'hi ha trobat encara cap resta estructural de gran envergadura, sols aquests dos pous negres amb restes de ceràmica, als quals s'han d'afegir els localitzats l'any passat al carrer de Jaume Domenge -sis pous negres més.
Manacor carrega contra AUMASA
L'empresa de transports Autocares Manacor SA (AUMASA) "ha ampliat l'aparcament il·legal que des de fa un any té en el quilòmetre cinquanta-un de la carretera Palma-Artà, ha comès una infracció urbanística i, a més, és il·legal mantenir aquesta activitat en terreny rústic", va denunciar ahir el portaveu de la coalició PSM+Esquerra+Verds, Sebastià Gaià.
Tres dies de caos circulatori per obres a Manacor
Les obres de manteniment que des d'ahir i fins dijous afectaran la rotonda del polígon de Manacor i l'enllaç amb la carretera de Petra varen provocar un autèntic caos circulatori durant tot el matí d'ahir. El fet que el tram afectat per les obres enllaci la xarxa viària de la comarca del Llevant i la ciutat de Manacor amb Palma en plena temporada de vacavions va donar com a resultat coes quilomètriques, retencions i moltes queixes entre els usuaris de la carretera Ma-15.
Manacor perd 11 hectàrees de creixement urbà a causa de l'eliminació de les ART
En el ple d'ahir s'aprovà la cessió del solar del carrer del Pilar per als nous jutjats comarcals. Foto: G. Mas. L'eliminació de les Àrees de Reconversió Territorial (ART) directes del Pla Territorial de Mallorca (PTM) -que aprovaren PSOE, PP i Bloc al Consell- ha suposat la pèrdua d'11 hectàrees de creixement urbà a tot el municipi manacorí. Ara, però, l'Ajuntament haurà de mantenir les ART indirectes marcades pel PTM però només amb un creixement de 5 hectàrees per culpa de les restriccions. Així, el Consell obliga a fer actuacions d'esponjament a la façana nord i al centre de Manacor i a s'Illot. En concret, a la façana nord s'havien d'embellir i millorar els accessos a l'antiga carretera; al centre s'esbucava l'antic edifici de Telefónica i Can Benyoto, i també s'havia de tomar l'hotel Platja Moreia de s'Illot. L'execució d'aquestes ART es compensaven amb possibilitats urbanitzadores a diferents àrees de creixement.
Es reprèn la lluita pels camins públics
Ternelles a Pollença, el camí de Planícia a Banyalbufar, el Fangar a Manacor, el camí d'Alaró a Bunyola pel Cabàs, el camí vell de Lluc a Pollença, camí del molí del Castellet a Calvià o el torrent de Coanegra a Santa Maria del Camí són alguns dels camins en litigi en l'actualitat. Per aquest motiu, diferents associacions reclamen al Govern "la promulgació d'una llei de protecció dels camins públics de Mallorca". Són sis els col·lectius -plataforma pro camins públics, GADMA, Plataforma pel camí de Planícia, Amics de la vall de Coanegra, la comissió Pro molí des Castellet de Calvià i Ateneu Gabriel Buades- que exigeixen al Govern aquesta llei, perquè "estam farts de veure que cada dia els grans propietaris s'apropien il·legalment dels camins públics i els tanquen", diuen els portaveus d'aquestes entitats. Una més de les exigències d'aquestes associacions davant l'Executiu és sol·licitar "la recuperació immediata dels camins públics usurpats pels propietaris".
L'Hospitalet Vell serà visitable
El jaciment de l'Hospitalet Vell de Manacor estarà a l'abast de tothom. Els arqueòlegs treballen en la museïtzació perquè grans i petits el puguin visitar i coneguin de més a prop com vivien al final de l'edat de bronze els habitants d'aquell paratge a tocar de la mar. La zona en la qual fan feina els arqueòlegs actualment és la que correspon a les navetes 3 i 4, una campanya que s'allargarà fins a la setmana que ve. Segons assenyalà la directora del projecte, Magdalena Salas, "aquestes navetes no donen gaire informació des del punt de vista del material, ja que utilitzaven els típics de l'època, però sí que és interessant la manera en la qual es van construir". De moment, una brigada del Consell restaura la llar de foc d'una de les navetes. Ahir, durant una visita a l'indret, l'arqueòleg Damià Ramis indicà que "aquestes navetes varen tenir un abandonament pacífic, perquè les restes que hem trobat són molt pobres i petites".D'entre el que han pogut rescatar durant les excavacions destaca la troballa d'un esquelet humà al qual li faltaven part de les cames. Salas diu que "encara no podem dir quan es va fer l'enterrament d'aquest cos atès que no trobam ceràmiques que n'indiquin la mort.
Fantasia i color a voler, a Na Camel·la
La tradicional desfilada de carrosses i comparses va posar punt final a les Fires i Festes de Primavera de Manacor. El passeig de Na Camel·la es va convertir un any més en una gran passarel·la de la fantasia, del color, de la imaginació i del bon humor dels pares i mares de les diferents escoletes i col·legis de la ciutat, entre d'altres. Una excel·lent recreació del mateix passeig sota el títol de Les hídries de Na Camel·la en primavera, de l'AMIPA del col·legi Simó Ballester, s'adjudicà el primer premi de carrosses i Gents del Nord, del bar Oasis de Campos, emulant els víkings, aconseguiren el primer premi de comparses al ritme de l'animada Danza Kuduro.El segon guardó de carrosses va ser per a Anam de festa, de l'AMIPA de l'escola Puresa de Maria. En tercer lloc, hi quedà Llepolies, de l'AMIPA de Sant Francesc d'Assís; en quarta posició, Gents del Nord, del bar Oasis, i en cinquena, Un món de joguines, de l'APIMA CEIP Manacor. A la categoria de comparses Els gira-sols, de l'APIMA de la Graduada, es varen adjudicar el segon premi, mentre que 140 fitxes de dòmino, del col·legi Sant Vicenç de Paül, la Caritat, aconseguí el tercer.
Manacor evoca el seu passat amb el record de la història de l'entreteniment
Temps d'oci i entreteniment. Amb aquesta premissa, els manacorins encetaren a partir del segle XIV tota una sèrie de jocs populars per tal de veure la vida passar des d'un altre vessant, aprofitant els moments lliures. L'historiador Albert Carvajal ha deixat constància dels diferents entreteniments a la ciutat amb la conferència 500 anys d'història de jocs i entreteniments de Manacor. "En el segle XIV ja trobam referències de com els manacorins deportaven -es distreien- a les vinyes i sortien de la vila", sosté Carvajal. A més, l'expert assegura que una de les primeres aficions fou la de la caça, "entesa com l'esport per excel·lència de l'època, unit a la subsistència". Un dels jocs més populars a Manacor fou "senzill i humil": el joc de la pilota. "No necessitava grans espais de concentració, sinó parets altes i una pilota que solia consistir en draps embolicats sobre cuiro. Era molt normal veure els veïns que hi jugaven copejant la pilota a les parets del convent o de l'església, encara que també alguns veïns es queixaven per l'enrenou i els crits del joc", afegeix Carvajal.
Indignació a Manacor per la pèrdua de banderes blaves
Per Manacor no estan gens contents amb l'Associació d'Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC), que enguany no ha atorgat la bandera blava a sis platges de la costa de Llevant perquè no estaven en condicions. Segons José Ramón Sánchez, president de la formació, molts d'indrets han perdut la distinció perquè no poden pagar les analítiques ni mantenir els dos socorristes obligatoris. El responsable de Turisme de l'Ajuntament de Manacor, Joan Gomila, sortí ahir al pas de les declaracions i manifestà que "en cap cas hem perdut les quatre banderes blaves per no poder pagar l'analítica de l'aigua, ja que l'hem feta i el resultat ha estat extraordinari".
Pastor pressionarà per tenir un conseller de Manacor al Govern
Antoni Pastor serà batle de Manacor els quatre pròxims anys. No té res més dins el cap, primer perquè "la gent ha demostrat que vol que sigui el batle" i perquè "no crec que el president hagi pensat en Antoni Pastor per a cap càrrec a Palma". Així de contundent es manifestava el primer edil, que va comparèixer amb Catalina Riera per oferir una valoració dels resultats electorals, que li han atorgat la majoria absoluta per primera vegada. Pastor també aprofità per llançar un missatge prou clar al seu president: José Ramón Bauzá. "Volem tenir representació en totes les institucions. Hem de tenir un conseller insular i un altre d'autonòmic de Manacor, perquè aquí hi ha gent molt vàlida i que s'ho mereix. No hem tingut mai cap conseller al Govern i crec que ens n'ha arribat el moment. Hi ha gent molt ben preparada per ocupar un càrrec a Palma. A mi, no crec que m'ofereixin res. Em varen triar per ser batle i el PP té altra gent sense càrrecs de responsabilitat".
Tres intoxicats per fum en un incendi en un pis de Manacor
Tres persones han resultat intoxicades per inhalació de fums a causa d'un incendi que ha tingut lloc aquesta tarda en un pis del municipi de Manacor, segons han informat a EFE fonts dels serveis d'Emergències i de Bombers de Mallorca. Cap dels dos afectats no han presentat un estat greu i han estat atesos pel personal sanitari del 061 que s'han desplaçat fins a l'habitatge, ubicat al carrer Puis XII de Manacor.
Els acomiadats de l'Hospital de Manacor es mobilitzen
Els sindicats CGT i STEI-i han acordat dur a terme un pla de mobilització en solidaritat amb els sis treballadors acomiadats per la direcció de l'Hospital de Manacor. Els sindicats creuen que "aquesta mesura disciplinària és una clara acció de represàlia per haver denunciat davant els tribunals de Justícia una sèrie d'abusos comesos per alguns caps del centre".
Un jove mor calcinat en un accident de cotxe de Manacor a Porto Cristo
Jornada tràgica a les carreteres de Mallorca. A les 05.15 hores d'ahir a la matinada, un jove de 23 anys identificat com Javier Sánchez Sojo perdia la vida després de patir un aparatós accident de trànsit. El sinistre es va produir en el punt quilomètric número 7,200 de la carretera que uneix Manacor i Porto Cristo. Segons les primeres hipòtesis de la investigació, el jove conduïa un Subaru Impreza d'alta cilindrada. Javier Sánchez circulava en direcció a Manacor quan, de cop i volta, per causes que es desconeixen, va perdre el control del cotxe en un dels revolts, va col·lidir contra un dels desnivells que hi ha entre la calçada i la cuneta, va xocar lleument contra un dels murs de pedra de protecció i va sortir disparat.
Téntol a la cessió dels terrenys dels jutjats de Manacor a Madrid
Semblava que el ple de l'Ajuntament de Manacor d'ahir dematí havia de servir per aprovar la cessió definitiva d'uns terrenys al Ministeri de Justícia per a la construcció dels reclamats i anhelats nous jutjats de la ciutat. Tanmateix, una decisió qualificada "d'intel·ligència política" per part de l'oposició del batle de Manacor, Antoni Pastor, féu que la cessió dels terrenys a Madrid, quan ja tot estava enllestit, quedàs damunt la taula, la qual cosa retarda un cop més la construcció d'un edifici que aculli uns jutjats que ara estan repartits en tres edificis de la ciutat i que la portaveu del PSOE, Júlia Romàn, qualificà de "tercermundistes".
Solució a cala Varques: una zona d'aparcament?
Amb l'objectiu que l'estiu vinent a cala Varques no es repeteixi la situació d'aquests mesos, amb ocupació de coves, acampades il·legals i activitats no permeses, l'Ajuntament de Manacor i la propietat de la finca on s'ubica la platja es reuniren ahir per tractar el futur de l'espai natural protegit. El regidor de Turisme, Joan Gomila, explicà que "hi ha l'oferiment de la propietat d'habilitar-hi una zona d'aparcament per evitar que el camí estigui ple de cotxes com ara"."Seria un pàrquing petit i regularitzat, però lluny de la massificació del Trenc", afegí. Això no obstant, el responsable de Turisme precisà que l'opció "s'ha d'estudiar" i que també depèn de la Conselleria de Medi Ambient, ja que es tracta d'una Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) a la qual "s'hauria de fer un tractament mediambiental". Gomila manifestà que "és una responsabilitat, atès que si feim l'aparcament pot actuar com a efecte crida perquè véngui més gent a cala Varques". D'altra banda, durant la trobada es plantejà la possibilitat de barrar el pas als cotxes al camí que porta fins a la platja. "Només s'hi deixaria passar els veïns i persones a peu o amb bicicleta", sostingué.
La dansa de Mallorca es mou a Manacor
La Fira de teatre de Manacor encara avui la sisena jornada i ho fa amb un programa doble de dansa amb DO de les Illes. No serà l'únic dia, ja que fins a quatre espectacles de dansa de Mallorca s'hi poden des d'avui fins dijous: Nou, de la companyia Mariantònia Oliver; Clau, memòria d'eriçó, de Versió Àcida; Encontres 2, de Hierba Roja, i Moja bieda, de la companyia Teatre d'Alaró. A tot aquest repartiment, s'hi d'afegir la presentació, demà, del festival de dansa Artdantthé de París dins la Trobada de festivals europeus, que organitza la Cofae (Coordinadora de fires d'arts escèniques de l'Estat espanyol). "La producció de dansa enguany a les Balears ha estat molt notable i això, evidentment, s'ha notat en la programació de la Fira", afirmaven ahir els organitzadors de la cita manacorina. Per començar aquest tast de dansa mallorquina, avui horabaixa, a les 18.00 hores, Mariantònia Oliver hi presenta Nou, un espectacle que s'estrenà a la primavera dins el festival Alternatilla, però que arriba a Manacor en les seves condicions òptimes de maduració.
Can Bauçà de Manacor, en estat pèssim
Un informe tècnic de l'arquitecte municipal de Manacor, Joan Pascual, amb data de 18 de juny de 2009, exigia de manera urgent l'apuntalament de l'edifici de Can Bauçà, la retirada de tot el mobiliari i material acumulat, la restricció al màxim de l'ús d'aquesta zona i el trànsit de persones. Actualment, un any després d'aquesta recomanació, l'Ajuntament no ha realitzat el reforçament de l'estructura. Aquest informe municipal ha estat tret a la llum per part del PSM-Esquerra-Verds, a l'oposició, que ahir denunciaven públicament aquesta "greu" situació al mateix temps que demanaven responsabilitats.
ALM-UM tem que l'Auditori es negui quan plou
El grup ALM-UM, a l'oposició, demana a l'equip de govern un informe tècnic sobre l'estat de les obres del nou auditori de Manacor, a punt de concloure, i si hi ha hagut cap tipus de deficiències. Aquesta petició ha sorgir arran del temor que "l'immoble es pugui negar quan plogui". Així ho expressava públicament la portaveu del grup, Catalina Julve.
Manacor nomenarà Nadal fill predilecte
El municipi que va veure néixer Rafel Nadal vol fer-li un reconeixement públic. Per aquest motiu, l'Ajuntament iniciarà els tràmits per atorgar la concessió de fill predilecte al manacorí, un dels pocs premis que li falten. El batle del municipi, Antoni Pastor, explica que "en el pròxim ple del divendres iniciarem l'expedient necessari per nomenar Rafel Nadal fill predilecte de Manacor, ja que aquesta és la màxima distinció que es pot fer a una persona en vida". Aquest nomenament és possible gràcies a la modificació que s'ha fet de l'anterior reglament. Segons Pastor, "tal com estava escrit abans el reglament, era de confusa redacció i tenia múltiples interpretacions". Amb aquesta distinció, l'Ajuntament de Manacor vol reconèixer i agrair la labor professional i humana del millor tennista espanyol de la història. Antoni Pastor assegura que "fa mesos que estudien nomenar Rafel Nadal fill predilecte; no és després de proclamar-se campió de l'Obert dels Estats Units". Afegeix que "són moltes les institucions que han premiat el nostre tennista i que ara és el nostre torn".