El traçat islàmic de Manacor

Les petjades musulmanes són de cada vegada més fefaents a Manacor. Si bé documentalment ja se'n tenia constància, les troballes arqueològiques ho corroboren amb la ceràmica que d'un any ençà s'ha localitzat a la capital del Llevant. Aquesta mateixa setmana s'han descobert noves restes al carrer de Jaume II. L'arqueòleg contractat per l'Ajuntament, Toni Micol, confirmà ahir la troballa de dos pous d'estructura islàmica "arrenglerats amb l'actual traçat urbà". Això evidenciaria que "en el moment del Repartiment la configuració de la vila es va fer sobre l'assentament islàmic preexistent", explicà.

Així mateix, a la ciutat no s'hi ha trobat encara cap resta estructural de gran envergadura, sols aquests dos pous negres amb restes de ceràmica, als quals s'han d'afegir els localitzats l'any passat al carrer de Jaume Domenge -sis pous negres més. Tot i això, Micol no descarta que se'n puguin descobrir més i de característiques semblants en aquella contrada. "Amb això es pot determinar una part del traçat de l'assentament", reiterà.

Guillem Rosselló Bordoy, arqueòleg i bon coneixedor de l'època islàmica, confirmà que, tot i no tenir-ne referències explícites, Manacor "devia ser una alqueria important amb un mercat que abastia la comarca". Rosselló Bordoy afegeix també que els pous negres com els que han sortit a llum a Manacor "solien estar ubicats a la perifèria de les ciutats, talment com els que es trobaren a Palma a l'hort de Santa Catalina de Sena i el conjunt del que fou el convent dels Caputxins", aclarí.

Ceràmiques

De la mateixa manera, les obres d'adequació del centre històric manacorí també han tret a la superfície aquesta setmana quatre sitges amb materials del segle XVIII. S'hi han localitzat restes de ceràmiques decorades, principalment d'utensilis de cuina: olletes, plats, ribells i gerretes d'aigua. Es tracta d'unes ceràmiques, per cert, d'importació tant catalanes com italianes. Aquestes sitges estaven aferrades als habitatges del carrer i devien estar destinades a l'ús domèstic per guardar-hi els cereals de la família. Als anys setanta, tota aquesta arquitectura desaparegué.