“Més que confiança, tenim esperança”
Algú podria pensar que la màxima beneficiada de l’èxit de Vicky Cristina Barcelona és Penélope Cruz, que gràcies a la cinta de Woody Allen té ja el primer Oscar a casa. Però si ho pensam dos cops, ens adonarem que qui en traurà el màxim profit és la Ciutat Comtal. Avui, ningú no s’atreveix a posar en dubte que va ser un encert institucional donar suport a la cinta del director novaiorquès produïda per Mediapro (a qui fins i tot concediren un crèdit d’un milió d’euros sense interessos).
Mas adverteix d'un “punt sense retorn” en les relacions amb l'Estat
El president de la Generalitat, Artur Mas, advertí ahir que les relacions entre Catalunya i Espanya s'instal·larien en un "punt sense retorn", si el Govern central els prohibís emetre més deute. "Espero que no arribarem a aquest punt, perquè seria un punt sense retorn", alertà en declaracions a Catalunya Ràdio. I destacà que l'Estat ha de facilitar-los una sortida perquè, si Catalunya no sortís endavant, afectaria la resta d'Espanya. Malgrat admetre que l'Estat espanyol és qui té la paella pel mànec, Mas li va reclamar que compleixi amb els compromisos signats amb Catalunya perquè, en cas contrari, va advertir que la Generalitat té "mecanismes per actuar dins i fora d'Espanya" per explicar-se. Segons Mas, l'Estat no pot incomplir les seves obligacions, després de reivindicar que Catalunya, com a mínim, ha d'ingressar el mateix que el 2010, fent referència als 1.000 milions d'euros del Fons de Competitivitat que el Govern es resisteix a pagar a la Generalitat enguany. "Als doblers del 2011 diuen que no, perquè si els paga l'Estat tindrà un dèficit que no es pot permetre. És a dir, que per quedar bé ells, t'ho endossen a tu i després fan el discurs que és culpa de les autonomies", criticà.
UM vol per a Balears més competències de l'Estat
Unió Mallorquina ha registrat una iniciativa al Parlament en la qual demana que es transfereixin a les Illes Balears noves competències de l'Estat, com la de litoral, abans del mes de maig, o les de justícia, policia autonòmica, polítiques actives d'ocupació o gestió de la immigració. La proposta, a més de reclamar més autogovern, també constata el "magre balanç" pel que fa a transferències estatals que s'haurà produït durant aquesta legislatura.La moció d'UM, que es votarà en el primer ple d'aquest període de sessions, previst per a dia 1 de febrer, és conseqüència del debat que es produí a final d'any. En aquell ple, el president del partit, Pep Melià, criticà la "involució" que s'està registrant a l'Estat autonòmic i denuncià que ni el nou Estatut, ni l'existència d'un "govern amic" a Madrid -així l'ha anomenat en repetides ocasions el president Antich, perquè és socialista com ell- ni "l'Espanya plural" de José Luis Rodríguez Zapatero no han servit perquè arribassin noves transferències a l'Arxipèlag. Si en aquell debat el Bloc qualificà de magre el balanç pel que fa a traspassos competencials, ara UM li agafa el guant i, en el primer punt de la moció que ha presentat, constata precisament aquest "magre balanç".
L'Estat nacionalitzarà les entitats inviables
L'Estat nacionalitzarà les entitats financeres, siguin caixes o bancs, per entrar com a accionista en aquelles que no compleixin amb el requisit de ràtio mínim de capital bàsic (el 'core capital') del 8% abans del pròxim mes de setembre, segons anuncià ahir la vicepresidenta segona del Govern i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado. La titular d'Economia xifrà en un màxim de 20.000 milions d'euros la capitalització en el sistema per recuperar la confiança del mercat i restaurar el crèdit en bancs i caixes espanyoles. Davant aquesta mesura, Salgado assenyalà que les caixes que requereixin l'ajuda de l'Executiu a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) hauran de convertir-se en bancs, amb la qual cosa perdran així l'especial naturalesa jurídica. Aquesta entrada de l'Estat en el capital, que serà "temporal i limitada", ja que no podrà superar els 5 anys, obligarà les entitats receptores de l'ajuda a inicar una forta reestructuració dels òrgans directius. En concret, les caixes (probables receptores) hauran de canviar els òrgans de govern per atreure el capital privat, a més de presentar un pla de viabilitat que permeti l'entrada d'inversors privats en substitució del FROB.
Només 16.857 balears han rebut ajuts per dependència
Les Balears són la tercera comunitat on s'han registrat menys peticions d'ajut per dependència en quatre anys, atès que només n'ha sol·licitades un 2,12% de la població, i són també la tercera amb menys beneficiaris: 16.857. Els andalusos, els castellanomanxecs i la gent de la Rioja són els qui més ajudes d'aquest tipus han demanat en quatre anys d'acord amb la població, davant els canaris, balears i madrilenys, que estan per sota de la mitjana, segons dades del Ministeri de Sanitat i Política Social.
Rajoy advoca per transferir a les comunitats autònomes part del que reclamen a l'Estat
Mariano Rajoy, president del PP, es mostrà ahir partidari que el Govern transfereixi si més no una part dels doblers que reclamen les comunitats autònomes (CA), a fi que puguin materialitzar els objectius de dèficit fixats per a enguany. En una entrevista a Europa Press, el líder conservador es comprometé a respectar les propostes que formularen les regions governades pel PP en el darrer Consell de Política Fiscal i Financera, entre les quals s'inclou un ajornament de deu anys en la devolució de les liquidacions negatives corresponents a 2008 i 2009. El dirigent popular contestà així quan li demanaren si contribuiria al compliment de l'objectiu de dèficit el fet que s'anticipassin els fons que reclama Catalunya, 1.400 milions d'euros, relatius al finançament pendent del nou model; i també els 400 que sol·licita Castella-la Manxa, procedents del Fons de convergència. "Sens dubte, facilitaria molt les coses", assegurà Rajoy. Per ell, "també hi ajudaria d'allò més arribar a una entesa per veure si almanco es pot transferir una part" del fons.
El test d'estrès amenaça un banc i tres caixes de l'Estat
La banca europea afronta avui la seva major prova de solvència. L'Autoritat Bancària Europea (ABE) dóna a conèixer els resultats de les proves de solvència amb què es mesura la capacitat de les entitats financeres de fer front a escenaris adversos. En aquesta tercera ronda de proves que du a terme l'ABE s'han examinat 90 entitats de 21 països europeus -que representen un 65% dels actius financers de la zona-, de les quals gairebé un 27% són espanyoles: 7 bancs, 10 fusions o aliances de caixes i 8 caixes independents.
Desfeta socialista
El PP ha guanyat les eleccions a totes les comunitats amb comicis excepte a Astúries i a Navarra, i ha pres al PSOE Castella-la Manxa, on per primera vegada governaran els populars. El PP obté 25 dels 49 diputats del Parlament de Castella la-Manxa, amb la qual cosa augmenta amb 4 el nombre d'escons assolits el 2007. Així, el PSOE de José María Barreda queda amb 24 diputats, ja que en perd dos respecte dels anteriors comicis autonòmics. A Extremadura, el PP és també la força més votada, atès que hi obté 32 escons, amb què, tanmateix, no arriba a la majoria absoluta. Els socialistes, amb 30 diputats, podrien tornar a governar en aquesta comunitat si pacten amb IU, que per primer cop té representació a l'assemblea.
L'Estat rebutja la idea de Merkel d'unificar prejubilacions a la UE
El secretari d'Estat d'Economia, José Manuel Campa, afirmà ahir que és important homogeneïtzar els mercats laborals dels països de la Unió Europea, però subratllà que això no significa una convergència estricta en alguns aspectes, com la jubilació. Campa va opinar així sobre les declaracions de la cancellera alemanya, Angela Merkel, que exigí unificar l'edat de jubilació als diferents països de la Unió Europea, entre els quals l'Estat espanyol, en vista de les grans diferències que existeixen entre ells.
L'Estat nega 240 milions a les Balears
El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, va viatjar ahir a Madrid per reclamar al Govern espanyol els doblers del fons de competitivitat de les Balears per al 2011, entre 230 i 240 milions d'euros. Si bé el 2009 i el 2010 l'Executiu estatal pagà aquest fons -previst al nou model de finançament-, enguany no preveu fer-ho i Manera hi comptava. El conseller no descarta encara la via de la negociació per aconseguir els doblers. El Govern emetria més deute públic si no assoleix un acord sobre el Fons de Competitivitat Barceló creu inacceptable demana una "resposta contundent"
El dèficit de l'Estat cau un total del 20%
El dèficit de l'Estat va caure el 20,4% en el primer trimestre fins a situar-se en 6.900 milions, davant els 8.672 milions del mateix període de fa un any. El secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, va explicar que aquest descens, que equival al 0,64% del PIB, és conseqüència d'uns ingressos de 27.845 milions, el 12,4% menys que fa un any, i unes despeses de 34.745 milions, el 14,1% menys.
L'Estat quedarà a Líbia dos mesos més amb un cost de 43 milions
El Congrés autoritzà ahir al Govern que prorrogui dos mesos més l'actuació de les tropes espanyoles a la missió internacional a Líbia per protegir la població d'aquest país, després que la ministra de Defensa, Carme Chacón, defensàs la seva permanència davant la falta d'una solució immediata. En total, d'acord amb les xifres que donà Chacón en la compareixença, els tres mesos de permanència a Líbia costaran 43 milions d'euros -enfront dels 25 milions que costava un mes- i no suposaran un increment d'efectius. Amb l'autorització atorgada per part de la Cambra, s'ha permès així que les forces armades continuïn ajudant en el manteniment de la zona d'exclusió aèria i, a més, puguin col·laborar en les tasques d'ajuda humanitària, si ho demana l'ONU, acompanyant en l'evacuació de ciutadans o en el lliurament d'aliments, medicines i materials de primera necessitat.
L'Estat eleva la previsió de la taxa d'atur al 19,8%
El Govern central ha augmentat cinc dècimes, fins al 19,8%, la taxa d'atur prevista per a 2011, encara que manté que l'economia espanyola creixerà l'1,3% en el conjunt de l'any. Segons el darrer quadre macroeconòmic presentat ahir per l'Executiu per al trienni 2011-2013, el creixement del PIB s'ha revisat a la baixa per als dos pròxims anys, fins al 2,3% el 2012 i el 2,4% el 2013, a causa que s'esperen tipus d'interès més alts i un encariment de les matèries primeres. No obstant això, la vicepresidenta segona i ministra d'Economia, Elena Salgado, va dir en roda de premsa que "un increment moderat" dels tipus d'interès per part del Banc Central Europeu (BCE) "en qualsevol moment de l'any" seria absorbible sense dificultat i, per tant, compatible amb la previsió de creixement per a enguany. Malgrat el manteniment del creixement previst per al 2011, el Govern té pitjors perspectives sobre l'evolució del consum final, que creixerà el 0,4% en lloc del 0,9%, ja que el consum privat augmentarà el 0,9% i no l'1,8%, cosa que Salgado atribuí a la "important" caiguda de la taxa d'estalvi ja el 2010. D'aquesta manera, l'aportació de la demanda estatal al PIB serà nul·la en lloc del 0,4% anteriorment calculat, malgrat que s'espera que la inversió caigui una mica menys del previst, l'1,3% en lloc de l'1,5%.
L'Estat prepara un pla per fer sortir a la llum l'economia submergida
El Govern central prepara un pla de lluita contra l'economia submergida per fer aflorar l'ocupació no declarada, que es debatrà amb els agents socials després de la reforma de la negociació col·lectiva. Així ho avançà ahir el ministre de Treball, Valeriano Gómez, un cop haver participat en la reunió entre el president, José Luis Rodríguez Zapatero, i els secretaris generals de CCOO i UGT, Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez, al palau de la Moncloa, inicialment programada per parlar dels compromisos d'Espanya en el pacte per l'euro. Sobre això, el ministre de Treball va dir que un dels grans objectius del pacte de l'euro, que aprovarà el Consell Europeu de Brussel·les, serà un pla en l'àmbit europeu per fer aflorar l'ocupació no declarada. En aquest sentit, manifestà que en el cas d'Espanya aquest pla, que inclourà un paquet de mesures, sobretot fiscals, serà negociat amb els sindicats i amb els empresaris. Així ho transmetrà Zapatero als grans empresaris i al dirigent de la CEOE, Joan Rosell, en la reunió que mantindran dissabte a la Moncloa.
L'Estat augmenta el control dels productes importats del Japó
El Govern espanyol ha decidit augmentar el control sobre els productes importats del Japó després de les darreres informacions, confirmades per les autoritats nipones, relatives a la presència de contaminació per radiació en diversos productes, de manera especial els vegetals i la llet. Així ho va assegurar la directora general de Salut Pública i Sanitat Exterior, Carmen Amela, al grup de seguiment de la situació del Japó en la reunió mantinguda ahir dematí al palau de la Moncloa. Aquesta decisió del Ministeri de Sanitat i Política Social segueix la recomanació dels organismes internacionals d'aplicar-hi l'anomenat principi de precaució. Aquests controls, que ja s'efectuaven feia dies, els supervisa la Subdirecció General de Sanitat Exterior. També s'incrementarà el mesuratge radiològic en productes manufacturats que entren, majoritàriament, pels grans ports de l'Estat, a través de la col·laboració entre l'Agència Tributària i tècnics del Consell de Seguretat Nuclear. Per la seva banda, el cap de l'Executiu nipó, Yukio Edano, ha donat instruccions a diferents agències del Govern perquè redoblin les anàlisis en aigües de la costa propera a la central nuclear de Fukushima Daiichi, en les quals dilluns es va detectar un índex de radiació anormalment alt.
Les majors empreses de l'Estat fan pinya per impulsar l'economia i la competitivitat
Les 17 grans corporacions empresarials de l'Estat espanyol es van constituir ahir en un lobby per aportar idees que impulsin la competitivitat i el creixement de l'economia espanyola i en millorin la imatge i credibilitat internacional, va dir ahir el seu president, César Alierta, qui també presideix Telefónica, en la presentació d'aquesta institució. El Consell Empresarial per a la Competitivitat està format pels presidents de Telefónica, El Corte Inglés, Mango, Grup Barceló, Banco Santander, Repsol, Acciona, la Caixa, BBVA, Inditex, Grup Planeta, Mapfre, ACS, Ferrovial, Havas Media Group, Mercadona i Iberdrola, i l'Institut de l'Empresa Familiar.
L'Estat dóna mig any més a les caixes per sortir a borsa
Les entitats financeres espanyoles que necessitin recapitalitzar-se tindran de termini fins al primer trimestre de 2012 per sortir a borsa, segons explicà ahir la vicepresidenta segona i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado. Durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Salgado afegí que el Banc d'Espanya podrà prorrogar el termini d'execució de sortida a borsa "amb caràcter excepcional", segons s'inclou al Reial Decret Llei de reforçament del sistema financer, aprovat ahir.
La UIB, la tercera de l'Estat amb menys despesa per estudiant
La Universitat de les Illes Balears (UIB) és la tercera universitat pública de l'Estat espanyol que rep menys dobers per estudiant del Govern de la Comunitat Autònoma: 4.968 euros. La institució balear només és superada per la universitat de la Rioja (4.870 euros) i la d'Extremadura (4.161 euros). Pel que fa a la mitjana estatal de doblers que donen els governs autonòmics a les universitats públiques presencials, aquesta se situa en 5.791 euros, segons les dades del 2008. Així es desprèn de l'informe La universitat espanyola en xifres, 2010, elaborat per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE). Ahir, el ministre d'Educació, Àngel Gabilondo, presentà a Madrid aquest macroinforme, que recull els principals indicadors de les universitats presencials (públiques i privades)de l'Estat espanyol. Pel que fa als doblers que l'Executiu transfereix per estudiant a la UIB, l'estudi recull dades a partir del 1996, quan es destinaven 1.534 euros per alumne. Balears era aleshores la segona comunitat que menys rebia per persona (1.534 euros). Aleshores, només la universitat de Múrcia rebia menys doblers (1.400 euros).
Balears deixa de pagar a l'Estat per primer pic pel fons de suficiència
El nou model de finançament fa que, per primera vegada, les Illes Balears no hagin d'aportar doblers al fons de suficiència estatal. De fet, passarà el contrari: segons els càlculs del Ministeri d'Economia, la liquidació del fons de suficiència de l'any 2009 garantirà entre 180 i 188 milions d'euros per a Balears. La Comunitat no cobrarà aquests doblers de l'Estat, sinó que se li descomptaran de la liquidació de l'exercici que es preveu que es farà cap a mitjan any, segons fonts de la Conselleria d'Economia i Hisenda. La xifra encara és aproximada, però ja és un canvi respecte d'anys anteriors. El 2008 tan sols es va poder aplicar una part del nou model de finançament i el saldo també va resultar negatiu. Cal tenir en compte que, segons un informe del Govern balear, l'Arxipèlag va perdre 1.632,4 milions d'euros entre el 2002 i el 2006 a causa del fons de suficiència i de la manca d'actualització de les xifres de població de l'Arxipèlag, que havien crescut força.El fons de suficiència és un mecanisme de solidaritat interterritorial que obliga algunes comunitats a aportar allò que 'sobra' d'un finançament prefixat. Balears i Madrid eren les úniques comunitats que hi aportaven doblers. La xifra del fons de suficiència es calcula restant dels ingressos que obté la comunitat; és un càlcul de les seves necessitats.
El PSIB defensa l'Estat autonòmic davant el centralisme del PP
El PSIB entrà ahir en la polèmica sobre l'estat autonòmic encetada els darrers dies per la dreta espanyola. La secretària d'Organització dels socialistes, Rosa Maria Alberdi, alabà "el model autonòmic" actual i criticà que el PP i UPyD vulguin llevar competències a les comunitats autònomes. Els partits de dretes, atiats per declaracions com les de l'expresident José María Aznar, han qüestionat la validesa de les autonomies per la suposada duplicitat de serveis que generen.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Josep Codony, qui va dirigir IB3 en l'època Bauzá, serà el nou director general de l'ens públic