Ja som 7.000 milions
El món assolirà a final d'aquest mes la xifra de 7.000 milions de persones, una dada que planteja "èxits i desafiaments" i que, sobretot, afectarà les regions més pobres. Així consta en el document Estat de la població mundial 2011, presentat ahir, el qual estudia les tendències que defineixen el món i analitza algunes de les paradoxes que implica aquest increment del nombre d'éssers humans, malgrat que les dones tenen ara menys fills que en la dècada dels anys 1960. Per a l'elaboració de l'informe, l'ONU s'ha fixat en les tendències de nou països: la Xina, Egipte, Etiòpia, Finlàndia, l'Índia, Mèxic, Moçambic, Nigèria i l'ex República Iugoslava de Macedònia, i detecta que, a pesar dels avanços realitzats per reduir l'extrema pobresa, cada pic es fan més grans les diferències entre rics i pobres.
13 milions omplen la caixa del Mallorca
Tot i la delicada situació financera que travessa el Mallorca, 13 milions omplen la caixa forta del club. Aquesta és la panoràmica que s'observa després d'una temporada marcada per la política d'austeritat imposada pel concurs de creditors i per les vendes de futbolistes realitzades durant els mesos d'estiu. A dia 18 de juliol, data en què els administradors concursals presentaren l'informe definitiu en el qual es detallava el passiu i l'actiu de l'entitat i que suposava el tancament de la fase comuna del concurs, el club disposava d'un total de 5.825.333 euros a tesoreria, tal com indicava el document esmentat.
Bauzá no garanteix els 24,5 milions que deu a Palma per llei
El Govern de José Ramón Bauzá no pot garantir el pagament dels 25,5 milions d'euros de 2011 que deu a l'Ajuntament de Palma en concepte de la Llei de capitalitat (els fons derivats dels costos que la Ciutat té com a capital de les Balears), segons confirmaren fonts de la vicepresidència econòmica del Govern. L'Executiu té prioritats i justifica que no podrà transferir aquest finançament a Cort fins que primer no hagi pagat el deute que té pendent amb els proveïdors. Les inversions de Palma a través de la Llei de capitalitat ja estan pressupostades i aprovades pel Consell de Capitalitat -format pel Govern i Cort- des del mes de gener passat i, en principi, aquests fons haurien d'estar garantits. El problema, segons l'Executiu, és que les entitats bancàries no permeten la liquiditat ni l'execució d'aquestes partides, encara que estiguin pressupostades.
L'Estat nega 240 milions a les Balears
El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, va viatjar ahir a Madrid per reclamar al Govern espanyol els doblers del fons de competitivitat de les Balears per al 2011, entre 230 i 240 milions d'euros. Si bé el 2009 i el 2010 l'Executiu estatal pagà aquest fons -previst al nou model de finançament-, enguany no preveu fer-ho i Manera hi comptava. El conseller no descarta encara la via de la negociació per aconseguir els doblers. El Govern emetria més deute públic si no assoleix un acord sobre el Fons de Competitivitat Barceló creu inacceptable demana una "resposta contundent"
El Govern repartirà 2,5 milions als partits per a les eleccions
El Govern repartirà més de dos milions i mig d'euros entre les formacions que obtinguin representació en les properes eleccions autonòmiques i insulars del 22 de maig en concepte de subvencions electorals. La meitat d'aquests doblers (1,3 milions d'euros) serà, previsiblement, per al PP balear. El Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) publica una ordre del conseller d'Economia i Hisenda que preveu tres línies de subvencions, amb un increment del 9,4% respecte de les que es concediren en els comicis de l'any 2007. Per un costat, les formacions ingressaran 13.978,29 euros per cada diputat que surti elegit i la mateixa quantitat per cada conseller insular que aconsegueixin.
El PP denuncia 38 milions de dèficit i Cort ho nega
Julio Martínez a una foto d'arxiu. Les primeres previsions de liquidació del pressupost de 2009 a Cort ja han obert un nou escenari de confrontació i d'encreuament d'acusacions entre el PP i l'equip de govern. Mentre el grup de l'oposició assegurava ahir que el 2009 Cort ingressà 38,38 milions d'euros menys d'allò que preveia el pressupost, hores després sortia el regidor d'Hisenda, Andreu Alcover, desmentint i acusant el PP de "falsificar" les xifres. Segons afirmà, el Consistori liquidarà el pressupost amb un dèficit d'entre 2 i 3 milions d'euros, molt per davall de la xifra que maneja el PP. Però el portaveu municipal d'aquest partit de l'oposició, Julio Martínez, indicà que el deute de l'Ajuntament gairebé es podia haver duplicat des que Aina Calvo assumí la batlia. Martínez denuncià que l'any passat, arran de la crisi, l'equip de govern s'hauria hagut d'adaptar a la previsible baixada d'ingressos, però no ho havia fet i els havia sobreestimat al pressupost. Així, segons digué, havien previst que ingressarien 513,86 milions d'euros i en canvi només n'havien aplegat 475,49. "Ja havíem dit que els pressuposts de 2009 estaven inflats", declarà el regidor.
13 milions per formar aturats
El Govern destinarà més de 13 milions d'euros a finançar accions formatives per a persones aturades, processos d'acompanyament per a la inserció laboral adreçats als col·lectius més vulnerables i programes de formació professional, segons va anunciar ahir la portaveu de l'Executiu, Joana Barceló, després del Consell de Govern. A través de la Conselleria de Treball i Formació, el Govern ha aprovat la concessió de subvencions per valor de 4.669.430 milions d'euros a 21 entitats per desenvolupar un conjunt d'actuacions destinades prioritàriament a treballadors en situació d'atur. Les accions són cofinançades al 50% pel Fons Social Europeu, a través del Programa Operatiu 2007-2010. Aquesta partida també inclou un fons per a la resolució a la presentació de sol·licituds d'ajuts per a transport, manutenció i allotjament, de beques quan es tracti de persones amb discapacitat desocupades i d'ajudes a la conciliació.
El Govern creu una farsa els 15 milions que falta per pagar
Representants de la UTE del Palma Arena i altres empreses menors reclamen al Govern un deute de quinze milions d'euros. Els serveis jurídics, per contra, consideren que es tracta d'un deute "fictici" i sospiten que "una farsa" que no es correspon als treballs fets i al material adquirit. S'han analitzant documents sobre com "s'aprovaren" diferents quantitats que s'atribueixen als sobrecosts. Destaquen tres documents, en dos dels quals, signats per Rafel Duran i Jorge Moisés, i amb només un dia de diferència, se certifica que a la UTE formada per FCC i a Melchor Mascaró SA se li deuen 30.870.601 euros.
333 milions per aturar la segona onada de la grip
Imatge d'un dibuix de la grip A: Foto: Arxiu L'Executiu espanyol va aprovar ahir una nova partida de 333 milions d'euros des del fons de contingència destinada a abordar les mesures necessàries per afrontar la pandèmia de la grip A, com la compra de vacunes i antivirals o les campanyes d'informació dels ciutadans. I ho va fer el mateix dia que l'Organització Mundial de la Salut aconsellava els països de l'hemisferi nord que es preparin per a una segona onada del virus, assenyalant a més que encara que la majoria dels casos seran lleus, hi haurà un increment de malalts greus que suposaran una càrrega per als sistemes sanitaris. "Un gran nombre de persones al món continua sent susceptible d'infectar-se'n. Fins i tot si es manté el patró actual de malaltia lleu, l'impacte de la pandèmia durant la segona onada pot ser pitjor a mesura que n'hi hagi més afectats", va assenyalar el portaveu de l'OMS en un document difós ahir horabaixa.
La societat civil dóna suport als 500 milions més de finançament
La Plataforma cívica per a la millora del finançament, que agrupa una trentena d'entitats representatives de la societat civil de les Illes, es mostrà ahir "satisfeta" pels resultats de les negociacions per al finançament autonòmic i afirmà que dóna suport a la proposta del nou model de finançament, que ha de permetre situar Balears en la mitjana del finançament per càpita i millorar en uns 500 milions anuals l'aportació que fa actualment l'Estat a la Comunitat Autònoma (1.900 milions a l'any). La Plataforma havia plantejat la setmana passada que 500 milions més anuals era el mínim que havia d'arribar a Balears amb el nou sistema de finançament. Els responsables d'aquesta plataforma, liderada per l'exconseller Alexandre Forcades, es reuniren ahir al Consolat amb el president del Govern, Francesc Antich; amb el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera; i amb el de Presidència, Albert Moragues, que els donaren detalls del nou model de finançament.
Antich diu que vindran 500 milions de Madrid
Balears rebrà uns 500 milions d'euros més cada any amb el nou sistema de finançament autonòmic que s'ha de ratificar demà. Així ho avançà ahir el president del Govern, el socialista Francesc Antich, i d'aquesta manera ho comunicà als seus socis del Bloc, d'UM i d'Eivissa pel Canvi, que no s'oposaren a l'acceptació de l'acord, valoraren la millora respecte les xifres anteriors -uns 400 milions- i evitaren les crítiques d'abans. Proposta de reforma del sistema de finançament de les CCAA
121 milions en són la solució
121 milions d’euros és la quantitat de doblers que, segons un estudi del Govern balear, seria necessària per deixar a punt les infraestructures de l’Administració de Justícia al conjunt de les Illes Balears. Una xifra, però, que el conseller de Presidència, Albert Moragues, qualificà ahir de "fíctícia", ja que ni tan sols existeix la intenció de negociar amb el Ministeri de Justícia espanyol amb aquesta xifra.
El Consell ajuda que arribin els 144 milions
El Consell de Mallorca ajudarà els ajuntaments de l’Illa, sobretot els més petits, a presentar els projectes necessaris per aconseguir els 144,11 milions d’ajuts estatals prevists per als municipis mallorquins en el Fons d’Inversió Local per a l’ocupació, aprovat recentment pel Govern central. Això avançaren ahir la presidenta del Consell, Francina Armengol, i el conseller de Cooperació Local, Miquel Rosselló.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc