“Més que confiança, tenim esperança”

Des de l’Associació de Cineastes de les Illes (ACIB), Luis Hortas descriu l’ajuda que reben com a "bastant magra", comparada amb la d’altres comunitats. "Les Balears són de les que menys n’aporten, i encara menys en cinema", sintetitza. Països com Malta i la República Txeca, i ciutats com Barcelona i València donen incentius fiscals per atreure rodatges. Perdonen l’IVA o retornen els impostos ràpidament. Les Canàries, també afectades per la insularitat, han après la lliçó i, a banda d’eliminar impostos, també paguen el transport. Així, "no té cap raó de ser que algú vingui de fora a rodar a les Balears", comenta Hortas. Des de la IB-Film Comission, Pablo Azorín opina que el panorama és "descoratjador, perquè no es veuen els avantatges d’impulsar el cinema aquí: no n’hi ha una voluntat política clara i ferma". Segons Hortas, Catalunya és l’exemple d’una comunitat que s’ha "compromès fortament amb l’audiovisual com un motor de comunicació cultural". I no cal reflexionar-hi gaire per adonar-se que aparèixer a la gran pantalla proporciona beneficis econòmics, turístics i comercials impagables.

Qui vol, sí que pot

Si atreure producció de fora es presenta complicat, evitar una fuga de talents propis tampoc no sembla fàcil. Això no vol dir que no hi hagi cineastes mallorquins que hagin rodat a les Illes fa poc. N’és un exemple Rafa Cortés, que rodà aquí Yo, amb la qual ha aconseguit reconeixement internacional. Cortés, que viu a Nova York per preparar el seu segon llargmetratge, obtingué finançament del Govern balear. Això sí, quan ja havia percebut doblers de l’Executiu central i del català. Si bé està agraït per l’ajut que rebé, considera que a ell se li atorgà perquè ja venia "avalat" i que "seria millor que les coses no haguessin de ser tan clares per veure’s obligat a subvencionar-les". Així, es lamenta del "poc interès notori" per potenciar el cinema. "Som molt lluny dels altres: no estaria malament situar-nos, almanco, en la mitjana. Hi ha molt poca consciència del poder de l’audiovisual", coincideix amb altres. Així, no és estrany que cada any es rodin només una o dues pel·lícules a les Illes.

Toni Bestard prepara des de fa temps El perfecto desconocido, que es filmaria aquí. Reconeix que hi ha "pocs romàntics" que facin una aposta com la seva: "Segurament, a Barcelona o a Madrid ja la tindria feta, però confii que es pot fer". Bestard detecta que hi comença a haver una "certa consciència institucional. En els darrers deu anys la nota era negativa, però en fa un parell que ha començat a canviar". El cineasta té el "compromís" del Govern i del Consell d’aportar entre el 10 i el 15% del pressupost. Més negre veu el panorama el realitzador manacorí Jaume Bordoy, que assenyala que "he desistit de rodar un llarg a l’Illa perquè tot han estat entrebancs".

Les ajudes institucionals són útils per als qui vulguin filmar documentals o curts, però qui opti per un llarg ho té més difícil. Teòricament, el panorama hauria de millorar amb la creació del consorci balear de l’audiovisual i el cinema, que encara està en gestació. L’objectiu és coordinar totes les institucions per impulsar una política cinematogràfica conjunta, però algunes administracions no n’estan del tot convençudes. Pablo Azorín constata que "estam a l’espera", a més d’assumir que "se’n reduirà el pressupost per la crisi". A parer de Luis Hortas, se suposa "que el Consorci es fa per millorar; però, més que confiança, tenim esperança".