Balears deixa de pagar a l'Estat per primer pic pel fons de suficiència

El nou model de finançament fa que, per primera vegada, les Illes Balears no hagin d'aportar doblers al fons de suficiència estatal. De fet, passarà el contrari: segons els càlculs del Ministeri d'Economia, la liquidació del fons de suficiència de l'any 2009 garantirà entre 180 i 188 milions d'euros per a Balears. La Comunitat no cobrarà aquests doblers de l'Estat, sinó que se li descomptaran de la liquidació de l'exercici que es preveu que es farà cap a mitjan any, segons fonts de la Conselleria d'Economia i Hisenda.

La xifra encara és aproximada, però ja és un canvi respecte d'anys anteriors. El 2008 tan sols es va poder aplicar una part del nou model de finançament i el saldo també va resultar negatiu. Cal tenir en compte que, segons un informe del Govern balear, l'Arxipèlag va perdre 1.632,4 milions d'euros entre el 2002 i el 2006 a causa del fons de suficiència i de la manca d'actualització de les xifres de població de l'Arxipèlag, que havien crescut força.
El fons de suficiència és un mecanisme de solidaritat interterritorial que obliga algunes comunitats a aportar allò que 'sobra' d'un finançament prefixat. Balears i Madrid eren les úniques comunitats que hi aportaven doblers.

Actualització

La xifra del fons de suficiència es calcula restant dels ingressos que obté la comunitat; és un càlcul de les seves necessitats. Però, segons fonts de la Conselleria d'Economia i Hisenda, ara la xifra final és més exacta que no ho era abans, perquè s'ha recalculat la valoració dels ingressos i de les necessitats de les Illes Balears. Així, per exemple, des de la Conselleria destaquen l'actualització de la població que viu a l'Arxipèlag, que havia crescut força. Ara, doncs, es pot fer una anàlisi més acurada de les necessitats que té la Comunitat.

Amb tot, cal considerar que la xifra de 180 o 188 milions d'euros és un avanç que la Secretaria d'Estat d'Hisenda del Ministeri d'Economia ha fet arribar al Govern de les Illes Balears, atès que el nombre definitiu no se sabrà fins a mitjan any, quan es faci la liquidació final del 2009. De tota manera, cal tenir no oblidar que aquesta xifra no té cap relació amb el mecanisme del nou finançament, que ha de servir, teòricament, per situar les comunitats més perjudicades a la mitjana del finançament estatal per càpita. El sistema que hauria de garantir que Balears arribàs a la mitjana del finançament estatal és el fons de competitivitat, però tot i amb això l'Arxipèlag no hi arriba. És per això que es va afegir, a la Llei de finançament de les comunitats autònomes, una clàusula addicional. Això no obstant, tant el PSM com UM ja han dit públicament diverses vegades que no n'hi ha prou i que les Balears continuaran quedant per sota de la mitjana del finançament estatal per càpita.

Casasnovas recorda que el model es manté injust

Malgrat el nou model de finançament, el catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra i conseller del Banc d'Espanya Guillem López Casasnovas va recordar tot just divendres que el finançament de les Illes Balears per part de l'Estat és encara "bastant injust". El reconegut economista, que va fer aquestes declaracions en un berenar informatiu organitzat pel PSM, va explicar que el problema que veuen els analistes internacionals en el dèficit de les autonomies és, precisament, que no depenen dels propis recursos. Casasnovas va comparar els governs autonòmics amb "menors d'edat" perquè, recaptin allò que recaptin, qui decideix quants doblers rebran és l'Executiu de l'Estat. Guillem López Casasnovas va indicar que aquesta manca de control, si s'hi suma un PIB estancat, que gairebé no creix, és la principal raó que fa que els analistes dubtin de la capacitat de les autonomies per afrontar el dèficit, encara que es manté relativament baix.