Carme Chacón, oferint les oportunes explicacions ahir al Congrés. | Sergio Barrenechea

TW
1

El Congrés autoritzà ahir al Govern que prorrogui dos mesos més l'actuació de les tropes espanyoles a la missió internacional a Líbia per protegir la població d'aquest país, després que la ministra de Defensa, Carme Chacón, defensàs la seva permanència davant la falta d'una solució immediata. En total, d'acord amb les xifres que donà Chacón en la compareixença, els tres mesos de permanència a Líbia costaran 43 milions d'euros -enfront dels 25 milions que costava un mes- i no suposaran un increment d'efectius.

Amb l'autorització atorgada per part de la Cambra, s'ha permès així que les forces armades continuïn ajudant en el manteniment de la zona d'exclusió aèria i, a més, puguin col·laborar en les tasques d'ajuda humanitària, si ho demana l'ONU, acompanyant en l'evacuació de ciutadans o en el lliurament d'aliments, medicines i materials de primera necessitat.

Només el diputat d'IU Gaspar Llamazares s'oposà a l'autorització de la pròrroga que s'ha debatut en la Comissió de Defensa i que rebé el suport de la resta dels grups, encara que tots van manifestar dubtes sobre el futur d'aquesta intervenció militar i advertiren del perill que s'enquisti. Chacón demanà el suport parlamentari per continuar en aquesta missió i admeté que el Govern espanyol "desitja com més aviat millor la sortida de Gaddafi", però aquest, subratllà, no és l'objectiu de l'operació militar.

Així mateix, afegí que es requereixen altres vies polítiques i diplomàtiques per aconseguir una pau duradora i és en aquesta línia en la qual l'Estat reconeix el Consell Nacional de Transició Libi i la necessitat de dotar-lo de recursos "suficients". En la votació d'ahir, el Congrés també donà suport a una eventual intervenció humanitària que autoritzi Nacions Unides i que estan preparant la UE i l'OTAN, ja que, segons les dades de l'ONU aportades per la ministra, hi pot haver tres milions i mig de libis amb necessitats d'aquest tipus d'ajuda.

Referència a Aznar

La ministra aprofità la intervenció per replicar les al·lusions a Líbia, a Gaddafi i a l'ús d'armes espanyoles per part de les forces gaddafistes realitzades en els darrers dies pel president d'honor del PP, José María Aznar. "Li tenc tot el respecte institucional, perquè com a expresident el mereix, però sí que demanaria al seu grup que li traslladi que fer afirmacions que qüestionin la solvència d'Espanya o que critiquin obertament decisions que aquest Parlament pren gairebé per unanimitat no és bo per al país", reclamà la ministra al principal partit de l'oposició.
Per part seva, el PP defensà que Aznar digui "el que trobi convenient" perquè "sempre" ha estat un defensor de les llibertats. Així ho explicà en el transcurs d'un míting a Màlaga la vicesecretària d'Organització del PP, Ana Mato, qui va dir que "respecta molt" les paraules de l'expresident.

Pendents del fotògraf asturià

La titular de Defensa revelà també que el secretari d'Estat d'Afers Exteriors espanyol, Juan Antonio Yáñez, convocà dilluns l'ambaixador libi a Espanya per redoblar les gestions a fi d'aconseguir l'alliberament del fotògraf Manuel Varela de Seijas (Manu Brabo), retingut per persones afins al règim de Moammar al-Gaddafi. El fotògraf asturià desaparegué a l'est de Líbia a principi del mes d'abril amb tres periodistes estrangers més.