Mas adverteix d'un “punt sense retorn” en les relacions amb l'Estat
El president de la Generalitat, Artur Mas, advertí ahir que les relacions entre Catalunya i Espanya s'instal·larien en un "punt sense retorn", si el Govern central els prohibís emetre més deute. "Espero que no arribarem a aquest punt, perquè seria un punt sense retorn", alertà en declaracions a Catalunya Ràdio. I destacà que l'Estat ha de facilitar-los una sortida perquè, si Catalunya no sortís endavant, afectaria la resta d'Espanya. Malgrat admetre que l'Estat espanyol és qui té la paella pel mànec, Mas li va reclamar que compleixi amb els compromisos signats amb Catalunya perquè, en cas contrari, va advertir que la Generalitat té "mecanismes per actuar dins i fora d'Espanya" per explicar-se. Segons Mas, l'Estat no pot incomplir les seves obligacions, després de reivindicar que Catalunya, com a mínim, ha d'ingressar el mateix que el 2010, fent referència als 1.000 milions d'euros del Fons de Competitivitat que el Govern es resisteix a pagar a la Generalitat enguany. "Als doblers del 2011 diuen que no, perquè si els paga l'Estat tindrà un dèficit que no es pot permetre. És a dir, que per quedar bé ells, t'ho endossen a tu i després fan el discurs que és culpa de les autonomies", criticà.
Les majors empreses de l'Estat fan pinya per impulsar l'economia i la competitivitat
Les 17 grans corporacions empresarials de l'Estat espanyol es van constituir ahir en un lobby per aportar idees que impulsin la competitivitat i el creixement de l'economia espanyola i en millorin la imatge i credibilitat internacional, va dir ahir el seu president, César Alierta, qui també presideix Telefónica, en la presentació d'aquesta institució. El Consell Empresarial per a la Competitivitat està format pels presidents de Telefónica, El Corte Inglés, Mango, Grup Barceló, Banco Santander, Repsol, Acciona, la Caixa, BBVA, Inditex, Grup Planeta, Mapfre, ACS, Ferrovial, Havas Media Group, Mercadona i Iberdrola, i l'Institut de l'Empresa Familiar.
L'Estat haurà d'indemnitzar Otegi per les injúries al rei
El Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg (TEDH) ha condemnat l'Estat espanyol per haver vulnerat el dret de la llibertat d'expressió de qui fou portaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, quan va ser condemnat a un any de presó per un delicte d'injúries al rei per haver dit que Joan Carles era "responsable dels torturadors". En concret, la sentència critica la "sobreprotecció" de la legislació espanyola respecte de la figura del monarca i condemna l'Estat a pagar a Otegi -a qui es va imposar una pena "particularment severa" i "desproporcionada", diu- 20.000 euros per danys morals i els 3.000 euros de les costes del procediment. En concret, els magistrats del tribunal d'Estrasburg critiquen en la sentència que el monarca gaudeixi, en la legislació espanyola, d'un nivell de protecció més alt que el de qualsevol altra persona.
“Madrid té por de perdre la gallina dels ous d'or”
Pere Sampol, senador autonòmic (Bloc). Foto: Arxiu. La proposta sobre el nou model de gestió aeroportuària anunciat pel ministre José Blanco dimarts no ha deixat ningú indiferent i les reaccions no es van fer esperar. Dimarts mateix, el president Antich ja va comparèixer davant els mitjans, però encara s'haurà d'esperar prop de mig any per veure realment en quina posició queda Son Sant Joan. El senador autonòmic Pere Sampol (Bloc), històric i actiu defensor de la cogestió aeroportuària a Balears, analitza el model que planteja Blanco.
La inversió de l'Estat dispararà els pressuposts del Consell
Les inversions del conveni de carreteres i les estatutàries compensaran la retallada per la crisi en els pressuposts del Consell per al 2010. Els comptes insulars davallaran prop d'un 4% i passaran dels 363 milions actuals a uns 349 milions l'any que ve, però a aquesta xifra s'hauran de sumar els 62 milions que arribaran de l'Estat per fer carreteres i 20 milions més per a actuacions culturals, turístiques i mediambientals emparades pel nou Estatut. En total, la institució insular disposarà d'uns 430 milions, una quantitat mai no vista abans. Segons les grans xifres que comença a tancar el departament insular d'Hisenda i al marge de les inversions estatals extraordinàries, els ingressos ordinaris del Consell seran inferiors en uns 20 milions als d'ara. Part es compensarà amb deute, però encara quedarà una minva d'uns 15 milions, que obliga a contenir despesa. A hores d'ara, tots els socis del Pacte ja han consensuat que el departament de Benestar Social no es veurà afectat per la retallada per poder afrontar la crisi econòmica.
Un any per eradicar la corrupció
El fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido, va remarcar l'exigència de la societat d'"eradicar les conductes corruptes vinguin d'on vingiuin, siguin quins siguin els seus autors". Així ho va fer en el transcurs del solemne acte d'obertura de l'any judicial, que tingué lloc ahir, que fou presidit pel rei i al qual van assistir nombroses personalitats de la judicatura i la política. El fiscal general, que va iniciar el discurs recordant unes paraules del president dels Estats Units, Barack Obama, va manifestar que sigui quina sigui l'estratègia de defensa de les conductes corruptes "no aconseguirà en cap cas deslegitimar la lògica i l'acció inexorable de l'estat de dret". En la seva intervenció, el fiscal general va dir que qüestions com el secret de sumari, les garanties dels imputats i el sistema de recursos no són problemes que es resolguin "clamant per la imparcialitat del sistema des de posicions de patent parcialitat". Cal recordar que Conde-Pumpido i la Fiscalia han rebut en els darrers mesos dures crítiques del PP arran del cas Gürtel.
La meitat dels aturats de la UE viurà a l'Estat
La meitat dels nous aturats de la Unió Europea el pròxim juny residiran a l’Estat espanyol, per la qual cosa Espanya serà al capdavant de l’augment d’atur a la UE, segons l’Euroíndex Laboral fet per Adecco i l’escola de negocis IESE. L’estudi analitza el mercat laboral de França, Alemanya, el Regne Unit, Espanya, Itàlia, Portugal i Polònia en el quart trimestre de 2008 i la projecció per al segon trimestre del 2009.
“Més que confiança, tenim esperança”
Algú podria pensar que la màxima beneficiada de l’èxit de Vicky Cristina Barcelona és Penélope Cruz, que gràcies a la cinta de Woody Allen té ja el primer Oscar a casa. Però si ho pensam dos cops, ens adonarem que qui en traurà el màxim profit és la Ciutat Comtal. Avui, ningú no s’atreveix a posar en dubte que va ser un encert institucional donar suport a la cinta del director novaiorquès produïda per Mediapro (a qui fins i tot concediren un crèdit d’un milió d’euros sense interessos).
“El finançament no ho resoldrà tot”
El conseller d’Economia i Hisenda, Carles Manera, advertí ahir que la millora del sistema de finançament no serà el "nirvana", perquè "no resoldrà tots els problemes" de Balears. "En corregirà molts", advertí, però "haurem de continuar treballant amb pressuposts més ajustats, controlant la despesa i sent més rigorosos amb el sector públic". Així ho afirmà ahir en la presentació de l’informe de conjuntura econòmica, que inclou un monogràfic sobre finançament.
L'Estat dóna mig any més a les caixes per sortir a borsa
Les entitats financeres espanyoles que necessitin recapitalitzar-se tindran de termini fins al primer trimestre de 2012 per sortir a borsa, segons explicà ahir la vicepresidenta segona i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado. Durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Salgado afegí que el Banc d'Espanya podrà prorrogar el termini d'execució de sortida a borsa "amb caràcter excepcional", segons s'inclou al Reial Decret Llei de reforçament del sistema financer, aprovat ahir.
La UIB, la tercera de l'Estat amb menys despesa per estudiant
La Universitat de les Illes Balears (UIB) és la tercera universitat pública de l'Estat espanyol que rep menys dobers per estudiant del Govern de la Comunitat Autònoma: 4.968 euros. La institució balear només és superada per la universitat de la Rioja (4.870 euros) i la d'Extremadura (4.161 euros). Pel que fa a la mitjana estatal de doblers que donen els governs autonòmics a les universitats públiques presencials, aquesta se situa en 5.791 euros, segons les dades del 2008. Així es desprèn de l'informe La universitat espanyola en xifres, 2010, elaborat per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE). Ahir, el ministre d'Educació, Àngel Gabilondo, presentà a Madrid aquest macroinforme, que recull els principals indicadors de les universitats presencials (públiques i privades)de l'Estat espanyol. Pel que fa als doblers que l'Executiu transfereix per estudiant a la UIB, l'estudi recull dades a partir del 1996, quan es destinaven 1.534 euros per alumne. Balears era aleshores la segona comunitat que menys rebia per persona (1.534 euros). Aleshores, només la universitat de Múrcia rebia menys doblers (1.400 euros).
Balears deixa de pagar a l'Estat per primer pic pel fons de suficiència
El nou model de finançament fa que, per primera vegada, les Illes Balears no hagin d'aportar doblers al fons de suficiència estatal. De fet, passarà el contrari: segons els càlculs del Ministeri d'Economia, la liquidació del fons de suficiència de l'any 2009 garantirà entre 180 i 188 milions d'euros per a Balears. La Comunitat no cobrarà aquests doblers de l'Estat, sinó que se li descomptaran de la liquidació de l'exercici que es preveu que es farà cap a mitjan any, segons fonts de la Conselleria d'Economia i Hisenda. La xifra encara és aproximada, però ja és un canvi respecte d'anys anteriors. El 2008 tan sols es va poder aplicar una part del nou model de finançament i el saldo també va resultar negatiu. Cal tenir en compte que, segons un informe del Govern balear, l'Arxipèlag va perdre 1.632,4 milions d'euros entre el 2002 i el 2006 a causa del fons de suficiència i de la manca d'actualització de les xifres de població de l'Arxipèlag, que havien crescut força.El fons de suficiència és un mecanisme de solidaritat interterritorial que obliga algunes comunitats a aportar allò que 'sobra' d'un finançament prefixat. Balears i Madrid eren les úniques comunitats que hi aportaven doblers. La xifra del fons de suficiència es calcula restant dels ingressos que obté la comunitat; és un càlcul de les seves necessitats.
El Bloc demana que s'aprimi l'Administració de l'Estat
El Bloc entrà ahir de ple en el debat obert pel PP i el PSOE sobre la conveniència de revisar l'Estat autonòmic per contenir la despesa de les comunitats. Ho féu per defensar l'autogovern, per deixar clar que no gu consentirà retallades i per advertir que qui s'ha d'aprimar és l'Administració de l'Estat. El portaveu parlamentari del Bloc-PSM-Verds, Biel Barceló, i la diputada d'aquest Grup i consellera d'Afers Socials, Fina Santiago, passaren ahir balanç de les jornades parlamentàries que han fet i anunciaren la presentació d'una proposició no de llei en defensa de l'autogovern de les Illes, de l'estat del benestar i per la racionalització de l'Administració central.
El Govern central xifra en 11,85 % l'adhesió a la vaga de funcionaris
La secretària d'Estat per a la Funció Pública, Consol Rumí, ha dit que el seguiment mig de la vaga en l'Administració General de l'Estat (AGE) ha estat de l'11,85 %, sense incloure els empleats públics que estan realitzant serveis mínims. A la seva tercera roda de premsa per informar de les dades de participació, Rumí ha assegurat que "dins del respecte que al Govern li mereixen les organitzacions sindicals convocants" es pot dir que la vaga "ha tingut un abast limitat". Així mateix, ha insistit que la jornada d'atur convocada per CCOO, UGT i CSI-CSIF s'ha caracteritzat per la tranquil·litat i per l'absència d'incidents significatius per part de "qui han exercit el seu dret a la vaga de forma pacifica i responsable".
Melià reclama al Govern que actuï contra l'Estat
El president de Convergència per les Illes, Josep Melià, va presentar ahir un escrit a la Conselleria de Presidència en què reclama al Govern que faci un recurs d'inconstitucionalitat pel Decret llei 8/2011 de l'Executiu estatal. La norma, segons Melià, vulnera les competències autonòmiques d'habitatge i urbanisme. El decret regula les inspeccions tècniques d'edificis (ITE), qüestions sobre rehabilitació i reformes, etcètera. Però, com va dir el mateix Melià, "sobretot regula les llicències urbanístiques, d'obra i edificació, tot canviant el silenci administratiu que fins ara era positiu i que ara passa a ser negatiu". Quan se sol·licita una llicència d'obra, per exemple, si l'Administració no responia fins ara dins un termini determinat, es considerava concedida. Amb el decret estatal, però, això canvia i, si l'Administració no respon, queda denegada. Això, que es pot entendre com un mecanisme per controlar el sector immobiliari i de la construcció, Melià ho veu com un problema: "A part de ser una invasió de competències autonòmiques, és un endarreriment, perquè, en moments de crisi, quan tothom diu que s'han d'agiliar les activitats dels inversors, es posen entrebancs perquè aquestes llicències s'entenguin com a concedides", va declarar
Les Balears percebran 343.000 euros menys del previst per a Dependència
La consellera de Salut, Família i Benestar Social, Carmen Castro, ha assegurat avui que la comunitat percebrà 343.540 euros menys del Govern central aquest any que el passat per aplicar l'anomenada Llei de Dependència encara que hi haurà més beneficiaris d'aquests ajuts.
L'estalvi de les famílies de l'Estat baixa més de dos punts, fins al 13,2%
La crisi continua, però les famílies consumeixen més ara que fa un any. Això ha provocat que la taxa d'estalvi de les llars i de les institucions sense fins de lucre se situàs durant el segon trimestre de 2011 en el 13,2 per cent de la seva renda disponible. La dada se situa un 2,2 per cent per sota de la del mateix període de 2010, segons va informar ahir l'INE.
L'Estat nacionalitzarà les entitats inviables
L'Estat nacionalitzarà les entitats financeres, siguin caixes o bancs, per entrar com a accionista en aquelles que no compleixin amb el requisit de ràtio mínim de capital bàsic (el 'core capital') del 8% abans del pròxim mes de setembre, segons anuncià ahir la vicepresidenta segona del Govern i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado. La titular d'Economia xifrà en un màxim de 20.000 milions d'euros la capitalització en el sistema per recuperar la confiança del mercat i restaurar el crèdit en bancs i caixes espanyoles. Davant aquesta mesura, Salgado assenyalà que les caixes que requereixin l'ajuda de l'Executiu a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) hauran de convertir-se en bancs, amb la qual cosa perdran així l'especial naturalesa jurídica. Aquesta entrada de l'Estat en el capital, que serà "temporal i limitada", ja que no podrà superar els 5 anys, obligarà les entitats receptores de l'ajuda a inicar una forta reestructuració dels òrgans directius. En concret, les caixes (probables receptores) hauran de canviar els òrgans de govern per atreure el capital privat, a més de presentar un pla de viabilitat que permeti l'entrada d'inversors privats en substitució del FROB.
UM vol per a Balears més competències de l'Estat
Unió Mallorquina ha registrat una iniciativa al Parlament en la qual demana que es transfereixin a les Illes Balears noves competències de l'Estat, com la de litoral, abans del mes de maig, o les de justícia, policia autonòmica, polítiques actives d'ocupació o gestió de la immigració. La proposta, a més de reclamar més autogovern, també constata el "magre balanç" pel que fa a transferències estatals que s'haurà produït durant aquesta legislatura.La moció d'UM, que es votarà en el primer ple d'aquest període de sessions, previst per a dia 1 de febrer, és conseqüència del debat que es produí a final d'any. En aquell ple, el president del partit, Pep Melià, criticà la "involució" que s'està registrant a l'Estat autonòmic i denuncià que ni el nou Estatut, ni l'existència d'un "govern amic" a Madrid -així l'ha anomenat en repetides ocasions el president Antich, perquè és socialista com ell- ni "l'Espanya plural" de José Luis Rodríguez Zapatero no han servit perquè arribassin noves transferències a l'Arxipèlag. Si en aquell debat el Bloc qualificà de magre el balanç pel que fa a traspassos competencials, ara UM li agafa el guant i, en el primer punt de la moció que ha presentat, constata precisament aquest "magre balanç".
El PSIB defensa l'Estat autonòmic davant el centralisme del PP
El PSIB entrà ahir en la polèmica sobre l'estat autonòmic encetada els darrers dies per la dreta espanyola. La secretària d'Organització dels socialistes, Rosa Maria Alberdi, alabà "el model autonòmic" actual i criticà que el PP i UPyD vulguin llevar competències a les comunitats autònomes. Els partits de dretes, atiats per declaracions com les de l'expresident José María Aznar, han qüestionat la validesa de les autonomies per la suposada duplicitat de serveis que generen.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Josep Codony, qui va dirigir IB3 en l'època Bauzá, serà el nou director general de l'ens públic