Manera xifra l'economia submergida entorn del 20%
L'economia submergida representa entre el 18% i el 20% del Producte Interior Brut (PIB) i de la força laboral de Balears. Així ho indicà ahir el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, durant la presentació de la campanya Renda Àgil 2011, acompanyat per la directora de l'Agència Tributària de les Illes Balears, Maria Antònia Truyols. Manera assegurà que aquest precentatge d'economia submergida a l'Arxipèlag respon a un estudi realitzat abans de la crisi, en època d'auge de la construcció, encara que, segons el seu parer, "no ha variat gaire actualment".
El creixement del PIB balear demostra uns "signes tangibles de recuperació"
El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha considerat que el creixement de l'economia balear es troba més a prop de l'1,3 per cent que del 0,8 per cent, a causa que les dades de recaptació tributària de l'arxipèlag del primer trimestre d'aquest any són "il·lustratives" del "repunt" de l'economia de les illes. El responsable autonòmic d'Economia ha detallat que les Balears van registrar un creixement del 25,5% en la recaptació de l'IVA -quan a nivell nacional va ser del +6,6%-, i un increment del +7,5 per cent en el total de la recaptació -IRPF, IVA i tributació cedida-, mentre que la mitjana estatal va ser del -0,2 per cent.
El Govern ven per primer pic 200 milions de deute als ciutadans
El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, en una sessió parlamentària. Foto: P. Bota. El conseller d'Economia, Carles Manera, va anunciar ahir que dilluns el Govern començarà a vendre bons 'patriòtics' de deute públic per valor de 200 milions. Per primer pic en la història de l'Executiu balear, doncs, es vendrà el deute directament als ciutadans. Qui vulgui comprar-ne, ho haurà de fer abans del 4 de febrer a les dues del migdia i haurà d'estar disposat a gastar-s'hi, com a mínim, 1.000 euros. Les condicions de l'operació exclouen expressament les empreses i els fons d'inversió, els bancs i les caixes, les asseguradores, els fons de pensions i les societats gestores. A més, cap inversor no podrà comprar-ne més de dos milions d'euros. Ara, si hi ha molta demanda, tal com preveu Manera, l'operació es podrà ampliar fins a 300 milions.Qui estigui interessat a comprar deute públic balear ho haurà de fer a través de la Caixa, l'entitat que dirigirà l'operació, o bé via Sa Nostra, la Banca March, el Banc de Sabadell i el Deutsche Bank. Els interessos es cobraran en un sol pagament el 15 de febrer de 2012. D'aquesta manera, el Govern pretén cobrir la major part del deute pendent de l'any passat, que fins ara havia col·locat amb crèdits a curt termini.
Ocaña assegura que les Balears sortiran de la crisi abans que les altres comunitats
El secretari d'Estat d'Hisenda i Pressupost, Carlos Ocaña, assegurà ahir que les Balears sortiran de la crisi abans que la resta de comunitats autònomes gràcies a la recuperació d'Alemanya i el Regne Unit. En ocasió de la visita d'ahir a Palma per impartir una conferència al CaixaFòrum, el número dos del Ministeri d'Economia i Hisenda assegurà que la millora de la productivitat insular "pren cos" i assenyalà que les Illes ja surten de la recessió amb "un cert avanç". En la roda de premsa prèvia a la conferència destacà que el Govern d'Antich ha duit a terme un "important esforç" per "reconduir" la situació financera.
Manera assegura que les Balears disposen de 700 milions per a inversions
El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha assegurat que la xifra d'inversions que es realitza a les Balears ascendeix a 700 milions d'euros, encara que alguns projectes que no estan compromesos s'alentiran però s'executaran. En ocasió d'una pregunta formulada pel PP en el ple del Parlament, Manera ha respost que les illes disposen d'una quantitat "molt important" en inversions: 500 milions de convenis firmats amb el Govern central i uns altres 200 de corresponents als diners previstos per l'Estatut d'Autonomia. Encara que inicialment ha dit que "tot fa pensar" que les inversions es faran efectives, posteriorment ha rectificat i ha assegurat que Balears percebrà aquesta xifra. El diputat popular Joan Flaquer ha dit que seria quelcom "francament negatiu" el retall dels 200 milions per la crisi econòmica. Flaquer ha demanat a l'Executiu que sigui "inflexible" en la reivindicació davant l'Estat de les inversions per a les illes perquè tenen un "dèficit històric".
El Govern balear confia aprovar el seu pla de retall de despesa de 103 milions
Francesc Antich i Carles Manera, en una imatge retrospectiva. Foto: J. Torres. El Govern ha aprovat avui tres Projectes de Llei. El primer d'ells serà per reduir despeses en 103 milions d'euros; el segon per crear un impost ecològic sobre les empreses d'energia i comunicacions que incideixin en el medi ambient i amb el que es pretén recaptar 18 milions d'euros anuals; i el tercer per incrementar els impostos a les rendes més altes, a fi de recaptar entre 15 i 20 milions d'euros anuals. Després de la reunió del Consell de Govern, el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha informat que el primer Projecte de Llei, que contempla la reducció en un 5 per cent del sou dels funcionaris i treballadors públics, es tramitarà per lectura única, amb la pretensió que sigui aprovat en el Ple del Parlament de dimarts vinent.
La Fiscalia no veu res de sospitós en el lloguer de Son Rossinyol
L'edifici del polígon de Son Rossinyol que ha estat objecte de l'investigació. Foto: S. Amengual. El fiscal Anticorrupció Miguel Àngel Subirán ha sol·licitat que s'arxivin les diligències sobre el lloguer d'un edifici del polígon de Son Rossinyol per part de l'empresa pública CAIB Patrimoni. El conseller d'Economia, Carles Manera, n'havia duit els documents a la Fiscalia davant les acusacions d'irregularitats que havia formulat el president del PP de Palma, José María Rodríguez, per demostrar que no tenien fonament. Concretament, l'escrit del fiscal en què demana l'arxivament de les diligències sosté que ho fa perquè l'arrendament de l'edifici propietat de l'empresa Inversions Can Font "no constitueix cap conducta que pel fet de tenir rellevància penal hagi de ser investigada, ni fiscalment ni judicialment". A continuació, hi afegeix que el lloguer "s'ajusta a les normes de contractació de dret comú, pel fet de tractar-se d'una Societat Anònima i segons allò que s'estableix a la Llei de contractacions de les administracions públiques".
El Govern diu no tenir capacitat econòmica per crear la policia autonòmica ara
El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha assegurat avui que "no hi ha capacitat econòmica per mantenir una policia autonòmica a l'escenari actual" perquè les prioritats del Govern són la sanitat, l'educació i les polítiques socials. "En aquest moment no tenim capacitat econòmica per portar endavant aquest projecte, no és un tema polític", ha replicat Manera, en declaracions a Efe, a l'acusació realitzada pel diputat popular José María Rodríguez que el Govern no havia creat la policia autonòmica perquè li ho ha prohibit el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba.
Les Pitiüses creixen sis mesos seguits i surten de la recessió
El conseller d'Economia Carles Manera. Foto: T. Ayuga L'economia d'Eivissa i Formentera ha sortit de la recessió. Les Pitiüses acumulen ja dos trimestres en què es registra un creixement positiu. Entre el gener i el març l'increment del PIB se situà en 0,3%, mentre que les dades provisionals del segon trimestre (fins al juny) apunten a una altra crescuda d'entre 0,2 i 0,3%. Els economistes consideren que, tècnicament, una economia surt de la recessió quan encadena dos trimestres en creixement positiu i és aquest el cas de les Pitiüses. Segons el conseller d'Economia, Carles Manera, les Pitiüses encapçalen la remuntada econòmica de l'Arxipèlag "perquè estan centrades en el sector serveis i el turisme que ofereixen és, quasi totalment, hoteler". A més, la dimensió insular i la petita mida de les economies les fa més fortes per recuperar l'equilibri. Per contra, les illes de Mallorca i Menorca encara es troben sota l'eix negatiu, ja que registren un decreixement econòmic del 0,1% en el segon trimestre del 2010. Tot i així, la previsió amb la qual treballen a la Conselleria d'Economia és que puguin sortir de la recessió coincidint amb l'entrada al 2011.
Uns 50 sindicalistes protesten davant el Consolat per l'incompliment d'acords
Almenys mig centenar de simpatitzants dels sindicats UGT, CCOO i STEI-i s'han concentrat davant el Consolat de Mar per reiterar una vegada més el seu rebuig de l'"incompliment" dels acords assolits al començament de la present legislatura amb els treballadors que, segons les centrals, s'ha produït per part del Govern, així com per demanar de nou la dimissió del conseller d'Economia, Carles Manera, que responsabilitzen del fracàs de les converses. Segons els caps sindicals, l'Administració autonòmica havia assolit una sèrie d'acords amb les forces sindicals en l'àmbit dels Serveis Generals de Funció Pública, que més tard foren 'anul·lats' sense cap tipus de negociació.
Manifestació dels sindicats davant la Conselleria d'Economia
Una trentena de simpatitzants dels sindicats UGT, CCOO i STEI-i s'han concentrat davant la Conselleria d'Economia per reiterar el seu rebuig a les retallades de l'executiu autonòmic amb la finalitat de reduir el dèficit, així com l'"incompliment» dels acords tancats en matèria de Serveis Generals de Funció Pública que s'ha produït per part de la màxima institució balear. El secretari d'Administració Autonòmica de la Federació de Serveis Públics d'UGT Jordi Crehuet ha assegurat que el Govern «ha deixat sense contingut» els acords signats entre el conseller d'Economia, la consellera d'Innovació i les forces sindicals; una situació que veu «difícil» d'arreglar abans que finalitzi la legislatura.
El Govern prorroga per primer pic el pressupost
Sols el PSIB i el Bloc donaven suport als nous comptes. El Govern acordà ahir prorrogar els pressuposts d'enguany durant l'any vinent i no dur un nou projecte al Parlament, una situació que no havia viscut mai la Comunitat. La decisió arriba després que l'Executiu en minoria no hagi assolit cap acord amb PP o UM per garantir la majoria i es pren una setmana abans del 30 d'octubre, data límit per entrar els comptes al Parlament. El pressupost que s'aplicarà suposarà una despesa de 3.200 milions, un 5,6% menys que ara per l'obligació de reduir el dèficit que imposa la Unió Europea. El conseller d'Economia, Carles Manera, comparegué després del Consell de Govern i defensà que, amb la pròrroga, el Govern "exerceix la seva responsabilitat", manté "l'esforç inversor" i l'aposta per la política social i garanteix que "la Comunitat no estarà ni un sol dia sense pressupost". També apuntà que la manca de majoria i la "nul·la" voluntat negociadora de l'oposició els "obliga" a prendre la decisió. El socialista afirmà que l'Executiu no incorre en cap il·legalitat per no dur els pressuposts a la cambra, tal com diu el PP, perquè la mateixa llei que fixa que els comptes s'han de presentar abans de novembre també en permet la pròrroga.
Balears sortirà de la crisi el 2011, però reduir l'atur costarà més
Les Balears sortiran de la crisi l'any vinent. S'hi preveu un creixement econòmic del 0,6% del PIB, tot i que això no tindrà un efecte directe sobre la creació d'ocupació, que es recuperarà més lentament. Aquestes són les previsions que exposaren ahir en la mesa d'Economia els consellers de Presidència i d'Economia, Albert Moragues i Carles Manera, "amb tota la cautela i precaució possibles", reconegué Manera. Ambdós justificaren la decisió de prorrogar els pressuposts als agents econòmics i socials. Les previsions de l'Executiu se sustenten en els darrers indicadors econòmics, que es consideren positius. I és que després del "cataclisme" de 2009, quan l'economia va caure un 2,7%, les Balears tancaran aquest 2010 amb una caiguda menor, del 0,9%, tot i que durant els darrers tres trimestres de l'any s'hauran produït registres en positiu, d'entre el 0,3 i el 0,5%. Si, en tres anys (2007-2009), la "draconiana" caiguda dels ingressos de la Comunitat ha estat d'uns mil milions d'euros (fins a situar-se en els nivells del 2003, just abans que començassin a créixer), ara s'han començat a recuperar els ingressos tributaris i, tot i que enguany es preveia ingressar 1.965 milions, a finals de juliol ja se n'havien recaptat 1.071.
Economia injecta 180 milions d'euros a l'Ib-Salut
La Conselleria d'Economia i Hisenda ha injectat liquiditat per valor de 180 milions d'euros al Servei de Salut de les Balears per pal·liar el seu deute, que suma 354 milions d'euros, i alhora ha incrementat un 5% el pressupost de la Conselleria dirigida per Vicenç Thomàs, el que es tradueix en 57,5 milions d'euros addicionals.
Funcas puntua en un -0,4 % el creixement de l'economia balear
El director del Gabinet d'Estadística Regional de la Fundació de les Caixes d'Estalvis (Funca), Pablo Alcalde, augura que l'economia balear experimentarà aquest any un creixement negatiu del -0,4 per cent, una dècima menys que la previsió de la Conselleria de Economia i Hisenda (-0,5 per cent). Després de presentar a Palma el número 218 de Quaderns d'Informació Econòmica, elaborat per Funcas i titulat 'De l'estalvi de la por al consum extemporani', Alcalde ha destacat que el creixement negatiu previst per a les illes és lleugerament millor que el que s'augura per a la mitjana nacional (-0,5 per cent).
Carles Manera defensa la pròrroga dels pressuposts
El conseller d'Economia en una sessió parlamentària d'aquest curs. Foto: P. Bota. El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha defensat la pròrroga dels pressuposts autonòmics per a 2011 davant les "reclamacions incoherents" del PP, que han portat al Govern a "tensar" els comptes. En una compareixença en el ple del Parlament amb motiu d'una interpel·lació del PP, Manera ha recordat que la pròrroga dels comptes obeeix a la minoria parlamentària de l'Executiu, un escenari en el qual l'oposició ha portat el Govern a "tensar els comptes públics, amb reclamacions incoherents d'austeritat i, a més, de major compromís de despesa i de rebaixes fiscals." Aquestes "equacions", ha indicat, són "difícils de quadrar".
Els consells de Menorca i Eivissa rebran més de 48 mil euros per a normalització
El Govern ha aprovat, a petició de la Conselleria de Educació i Cultura, atorgar un total de 48.300 euros als Consells Insulares de Menorca i Eivissa, amb l'objectiu de desenvolupar actuacions de normalització i promoció de la llengua catalana. Després de la reunió del Consell de Govern, el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha explicat el detall de l'aportació.
El Parlament reprova Manera per no tramitar el pressupost
Les reprovacions als consellers del Govern, una censura política sense efectes prevista per a situacions excepcionals, s'està convertint en habitual en un Parlament on l'Executiu d'esquerres no té majoria. PP i UM uniren ahir els vots per aprovar la sisena reprovació a un conseller, el d'Economia i Hisenda, Carles Manera, que ja n'acumula dues i que la setmana vinent podria rebre la tercera. El motiu: que no tramiti els pressuposts i, per tant, "oculti" les dades econòmiques reals de la Comunitat Autònoma. A més de reprovar el conseller pel seu "desinterès en el funcionament democràtic" de les institucions i "furtar" al Parlament el debat dels pressuposts, la iniciativa aprovada "lamenta i condemna" que el Govern no presenti el projecte i constata la seva "debilitat" per impulsar la pròrroga dels comptes provar abans d'aprovar uns pressuposts nous. La diputada del PP Mabel Cabrer assegurà que el Govern no presenta els pressuposts per "ocultar" les xifres reals de la Comunitat Autònoma que, segons ella, són de "fallida" econòmica o de "concurs de creditors" perquè té dificultats per pagar les farmàcies o l'escola concertada. El PP demana la dimissió de Barceló i Nájera
Carles Manera signarà l'ordre de la pròrroga dels pressuposts abans del 31D
El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, firmarà abans del 31 de desembre l'ordre de la pròrroga pressupostària, a fi que es publiqui al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) i entre en vigor a partir de l'1 de gener de 2011. Així ho han informat a Europa Press fonts de la Conselleria de Economía i Hisenda, que han apuntat que encara queden alguns "serrells" abans que Manera rubriqui l'ordre, que suposarà la pròrroga dels comptes públics de 2010 per a 2011, després que l'Executiu no assolís un acord amb UM i el PP, després de l'oposició d'aquestes dues formacions a l'increment dels impostos a les rendes més altes propugnat pel Govern per augmentar els ingressos.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc