TW
0

El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha informat que el dèficit públic de les Balears se situa en el 3,5 per cent del PIB, davant l'1,8 per cent que es va trobar a l'inici de la legislatura, si bé ha defensat aquest increment, a fi de pal·liar la caiguda dels ingressos en un context de crisi en el qual el sector privat no estira" l'economia. Als passadissos del Parlament, Manera ha admès que les Balears es troben a la "franja alta de dèficit i deute" en comparació amb la resta de Comunitats Autònomes, si bé ha indicat que València, Múrcia i Catalunya se situen per damunt l'arxipèlag.

Respecte al deute públic de les illes, ha recordat que assoleix els 3.400 milions d'euros, el que suposa que s'ha multiplicat en un 1,8, respecte al deute generat en l'anterior legislatura (2003-07) en la qual, al seu torn, es va multiplicar en un 2,44. "Fàcilment el deute de les Balears es multiplicarà aquesta legislatura en una xifra similar", ha reconegut Manera, qui, no obstant això, ha recalcat que el Govern ha optat per endeutar-se en una època de "vaques flaques en el que es necessita que el sector públic tiri del carro de l'economia", mentre que el Govern de Jaume Matas ha endeutat a la Comunitat i ha recorregut al dèficit en un moment en què hi havia ingressos, la qual cosa ha provocat que, actualment, "no hi hagi superàvit".

Manera ha recordat que tant l'actual deute com l'actual dèficit públic de les Balears s'han generat després que l'Executiu balear hagi fet un "esforç descomunal d'inversió pública de gairebé 1.600 milions d'euros en dos anys i mig de legislatura", a fi de "pal·liar les conseqüències de la crisi injectant diners al mercat". Preguntat pel suggeriment que va fer ahir el secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, en el sentit que el retall addicional del dèficit el 2010, que se situa en l'11,2 per cent del PIB nacional, afectarà a les Comunitats Autònomes, Manera ha avançat que el Govern farà en els propers mesos un "ajustament" a les partides pressupostàries, que afectaran la gestió del personal, però va explicar que això no tindrà conseqüències en els serveis que es prestaran a la ciutadania.

A més, ha indicat que això no suposarà una reducció del número de Conselleries, ni de treballadors, ni una baixada dels sous, sinó que es pretén "fusionar més empreses públiques", a fi de "racionalitzar al màxim" aquest sector, per al qual, segons ha recordat, el Govern pretén negociar amb el PP i UM la Llei del Sector Públic.