El Parlament reprova Manera per no tramitar el pressupost
Les reprovacions als consellers del Govern, una censura política sense efectes prevista per a situacions excepcionals, s'està convertint en habitual en un Parlament on l'Executiu d'esquerres no té majoria. PP i UM uniren ahir els vots per aprovar la sisena reprovació a un conseller, el d'Economia i Hisenda, Carles Manera, que ja n'acumula dues i que la setmana vinent podria rebre la tercera. El motiu: que no tramiti els pressuposts i, per tant, "oculti" les dades econòmiques reals de la Comunitat Autònoma. A més de reprovar el conseller pel seu "desinterès en el funcionament democràtic" de les institucions i "furtar" al Parlament el debat dels pressuposts, la iniciativa aprovada "lamenta i condemna" que el Govern no presenti el projecte i constata la seva "debilitat" per impulsar la pròrroga dels comptes provar abans d'aprovar uns pressuposts nous. La diputada del PP Mabel Cabrer assegurà que el Govern no presenta els pressuposts per "ocultar" les xifres reals de la Comunitat Autònoma que, segons ella, són de "fallida" econòmica o de "concurs de creditors" perquè té dificultats per pagar les farmàcies o l'escola concertada. El PP demana la dimissió de Barceló i Nájera
Els consells de Menorca i Eivissa rebran més de 48 mil euros per a normalització
El Govern ha aprovat, a petició de la Conselleria de Educació i Cultura, atorgar un total de 48.300 euros als Consells Insulares de Menorca i Eivissa, amb l'objectiu de desenvolupar actuacions de normalització i promoció de la llengua catalana. Després de la reunió del Consell de Govern, el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha explicat el detall de l'aportació.
Carles Manera defensa la pròrroga dels pressuposts
El conseller d'Economia en una sessió parlamentària d'aquest curs. Foto: P. Bota. El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha defensat la pròrroga dels pressuposts autonòmics per a 2011 davant les "reclamacions incoherents" del PP, que han portat al Govern a "tensar" els comptes. En una compareixença en el ple del Parlament amb motiu d'una interpel·lació del PP, Manera ha recordat que la pròrroga dels comptes obeeix a la minoria parlamentària de l'Executiu, un escenari en el qual l'oposició ha portat el Govern a "tensar els comptes públics, amb reclamacions incoherents d'austeritat i, a més, de major compromís de despesa i de rebaixes fiscals." Aquestes "equacions", ha indicat, són "difícils de quadrar".
Funcas puntua en un -0,4 % el creixement de l'economia balear
El director del Gabinet d'Estadística Regional de la Fundació de les Caixes d'Estalvis (Funca), Pablo Alcalde, augura que l'economia balear experimentarà aquest any un creixement negatiu del -0,4 per cent, una dècima menys que la previsió de la Conselleria de Economia i Hisenda (-0,5 per cent). Després de presentar a Palma el número 218 de Quaderns d'Informació Econòmica, elaborat per Funcas i titulat 'De l'estalvi de la por al consum extemporani', Alcalde ha destacat que el creixement negatiu previst per a les illes és lleugerament millor que el que s'augura per a la mitjana nacional (-0,5 per cent).
Economia injecta 180 milions d'euros a l'Ib-Salut
La Conselleria d'Economia i Hisenda ha injectat liquiditat per valor de 180 milions d'euros al Servei de Salut de les Balears per pal·liar el seu deute, que suma 354 milions d'euros, i alhora ha incrementat un 5% el pressupost de la Conselleria dirigida per Vicenç Thomàs, el que es tradueix en 57,5 milions d'euros addicionals.
El 2011 encara “no es recuperarà” el mercat de treball
El Govern balear preveu que l'economia de l'Arxipèlag creixi un 0,7% l'any 2011 i que enguany ho faci un -0,5%. Així es desprèn de l'informe de conjuntura econòmica de Balears que ahir presentaren el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera; i el director general d'Economia, Andreu Sansó. Tanmateix, ambdós foren clars en indicar que "la pujada de l'economia balear no es traslladarà de manera automàtica al mercat de treball". En aquest sentit, des del Govern balear sostenen que el 2011 "encara s'incrementarà el nombre d'aturats", encara que ho farà "amb menors proporcions que l'any passat". Amb tot, el conseller Manera no volgué augurar el moment en què es recuperarà el mercat de treball illenc. "És molt difícil de predir", indicà, i afegí que, "com en totes les economies madures, el creixement econòmic no es correlaciona amb la creació de llocs de feina".
Balears sortirà de la crisi el 2011, però reduir l'atur costarà més
Les Balears sortiran de la crisi l'any vinent. S'hi preveu un creixement econòmic del 0,6% del PIB, tot i que això no tindrà un efecte directe sobre la creació d'ocupació, que es recuperarà més lentament. Aquestes són les previsions que exposaren ahir en la mesa d'Economia els consellers de Presidència i d'Economia, Albert Moragues i Carles Manera, "amb tota la cautela i precaució possibles", reconegué Manera. Ambdós justificaren la decisió de prorrogar els pressuposts als agents econòmics i socials. Les previsions de l'Executiu se sustenten en els darrers indicadors econòmics, que es consideren positius. I és que després del "cataclisme" de 2009, quan l'economia va caure un 2,7%, les Balears tancaran aquest 2010 amb una caiguda menor, del 0,9%, tot i que durant els darrers tres trimestres de l'any s'hauran produït registres en positiu, d'entre el 0,3 i el 0,5%. Si, en tres anys (2007-2009), la "draconiana" caiguda dels ingressos de la Comunitat ha estat d'uns mil milions d'euros (fins a situar-se en els nivells del 2003, just abans que començassin a créixer), ara s'han començat a recuperar els ingressos tributaris i, tot i que enguany es preveia ingressar 1.965 milions, a finals de juliol ja se n'havien recaptat 1.071.
El Govern prorroga per primer pic el pressupost
Sols el PSIB i el Bloc donaven suport als nous comptes. El Govern acordà ahir prorrogar els pressuposts d'enguany durant l'any vinent i no dur un nou projecte al Parlament, una situació que no havia viscut mai la Comunitat. La decisió arriba després que l'Executiu en minoria no hagi assolit cap acord amb PP o UM per garantir la majoria i es pren una setmana abans del 30 d'octubre, data límit per entrar els comptes al Parlament. El pressupost que s'aplicarà suposarà una despesa de 3.200 milions, un 5,6% menys que ara per l'obligació de reduir el dèficit que imposa la Unió Europea. El conseller d'Economia, Carles Manera, comparegué després del Consell de Govern i defensà que, amb la pròrroga, el Govern "exerceix la seva responsabilitat", manté "l'esforç inversor" i l'aposta per la política social i garanteix que "la Comunitat no estarà ni un sol dia sense pressupost". També apuntà que la manca de majoria i la "nul·la" voluntat negociadora de l'oposició els "obliga" a prendre la decisió. El socialista afirmà que l'Executiu no incorre en cap il·legalitat per no dur els pressuposts a la cambra, tal com diu el PP, perquè la mateixa llei que fixa que els comptes s'han de presentar abans de novembre també en permet la pròrroga.
Balears es planta
Situar-se en la mitjana estatal de finançament autonòmic per habitant és l’objectiu amb què comença avui el Govern la negociació del nou model de finançament a Madrid, on es reunirà el Consell de Política Fiscal i Financera, amb presència de l’Executiu central i dels autonòmics. Segons les dades de l’any 2006, les darreres que es coneixen, això suposaria per a Balears 2.630 euros anuals per habitant i més de 2.700 milions cada any.El Govern no vol donar xifres. No vol dir quina quantitat és la que pretén aconseguir en les negociacions que ara s’obren. L’únic que ha dit és que espera rebre, com a mínim, 200 milions més d’euros per l’actualització dels criteris de població.L’objectiu, ha reiterat el president del Govern, Francesc Antich, és situar Balears en la mitjana de finançament autonòmic estatal i ha advertit que per aconseguir-ho "no farem cap passa enrere".Segons les darreres dades del Ministeri donades a conèixer la setmana passada, Balears fou l’any 2006 la tercera comunitat amb pitjor finançament per càpita. Només estaven pitjor el País Valencià i Canàries. Cada ciutadà de les Illes rebé de l’Estat 2.437 euros, mentre que la mitjana de les comunitats de règim comú —totes menys Euskadi i Navarra— fou de 2.630€ per càpita.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent