Francesc Antich i Carles Manera, en una imatge retrospectiva. | Joan Riera - J. Torres.

TW
0

El Govern ha aprovat avui tres Projectes de Llei. El primer d'ells serà per reduir despeses en 103 milions d'euros; el segon per crear un impost ecològic sobre les empreses d'energia i comunicacions que incideixin en el medi ambient i amb el que es pretén recaptar 18 milions d'euros anuals; i el tercer per incrementar els impostos a les rendes més altes, a fi de recaptar entre 15 i 20 milions d'euros anuals.

Després de la reunió del Consell de Govern, el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha informat que el primer Projecte de Llei, que contempla la reducció en un 5 per cent del sou dels funcionaris i treballadors públics, es tramitarà per lectura única, amb la pretensió que sigui aprovat en el Ple del Parlament de dimarts vinent, ja que compta amb el suport d'UM. Al contrari, els altres dos Projectes de Llei es tramitaran de manera ordinària.

Manera ha admès que davant l'oposició del PP i UM, l'Executiu no podrà aprovar la tercera llei, que estableix pujar un punt en el tram autonòmic de l'IRPF per a les rendes superiors a 100.000 euros, a fi de recaptar 2 milions d'euros anuals, així com altres increments en els Impostos de Transmissions Patrimonials i de Successions.

A més, mitjançant aquesta llei es pretén elevar el tipus del 7 al 8 per cent de l'Impost de Transmissions en el cas de béns immobles superiors a 450.000 euros per recaptar prop de 3 milions d'euros. Així mateix es gravarà el 7 per cent la resta d'immobles, alhora que es mantindrà el tipus reduït del 3 per cent per als joves, famílies nombroses i discapacitats.

Així mateix, contempla una tarifa progressiva a l'Impost de Successions, que aniria des de l'1 per cent en el tram de fins a 600.000 euros de base liquidable, fins al 20 per cent per al tram superior als 3 milions d'euros, amb l'objectiu de recaptar 8 milions d'euros anuals. Manera recorda que actualment aquest impost que afecta les herències es grava en un tipus únic de l'1 per cent, pel que critica que "no és progressiu".

En cas que s'arribàs a aprovar aquest Projecte de Llei d'increment d'impostos, el conseller indica que les modificacions es podrien aplicar a partir d'aquest any, a excepció de l'augment del tram autonòmic de l'IRPF a les rendes més altes, que entraria en vigor a partir de 2011.

D'altra banda, confia a aconseguir un acord amb UM respecte a la creació de l'impost ambiental que gravi les actuacions econòmiques d'aquelles instal·lacions del cicle de producció energètica i de comunicacions, tenint en compte que aquest partit ha anunciat que estudiarà si finalment recolza aquesta iniciativa.

El conseller recalca que totes aquestes mesures dirigides a reduir el dèficit públic, en compliment al Decret aprovat pel Govern central i validat pel Congrés dels Diputats, no afectaran les inversions públiques de 900 milions d'euros previstos per a les Balears el 2010.

D'ells, 200 corresponen a les inversions estatutàries; 500 procedeixen dels Pressuposts de la Comunitat Autònoma per a aquest any; i 200 a les inversions que es duen a terme en educació i sanitat en matèria de cessió de crèdit.

LLEI DE REDUCCIÓ DE DESPESES

Manera recalca que les mesures per reduir despeses en 103 milions d'euros, contemplades en el primer Projecte de Llei, se sumen als 220 milions d'euros que es van pressupostar menys el 2010, en relació amb l'any anterior, per la qual cosa, en total, els comptes públics han disminuït un 8 per cent, respecte a 2009.

Notícies relacionades

En aquesta normativa està inclosa la reducció en un 5 per cent als funcionaris i treballadors públics de la Comunitat Autònoma a partir d'aquest mes de juny, mentre que les retribucions dels alts càrrecs baixaran entre un 9 i un 7 per cent.

Concretament, es reduirà en un 9 per cent el salari del president del Govern, Francesc Antich; un 8 per cent el dels consellers i membres de la Sindicatura de Comptes i un 7 per cent el dels directors generals, gerents de les empreses públiques, assessors i membres del Consell Consultiu.

Així mateix, contempla una disminució en un 5 per cent del pressupost de les entitats del sector públic autonòmic una vegada descomptades les despeses financeres, la qual cosa suposarà un estalvi proper als 33 milions d'euros.

D'altra banda, estableix que els contractes superiors a 6 milions d'euros hauran de ser autoritzats per la Conselleria d'Economía i Hisenda, que haurà d'emetre un informe sobre repercussions pressupostàries i compromisos financers relatius als expedients de contractes de col·laboració públic-privada o de concessió d'una obra pública.

D'altra banda, mitjançant aquesta Llei, es crearà una Central de Contractació, que tindrà com a objectiu aconseguir els preus "més competitius i raonables" a l'hora de contractar per part del Govern obres, serveis i subministraments.

NOU IMPOST ECOLÒGIC

El segon Projecte de Llei contempla la creació d'un tribut propi que grava les activitats amb cost mediambiental i que afectarà les instal·lacions que produeixin, emmagatzemin, transformin i transportin energia elèctrica, carburants i combustibles sòlids, líquids i gasosos, com seria el cas de Gesa. A més, també afectaria les empreses dedicades a les comunicacions telefòniques o telemàtiques.

Manera recorda que aquest impost ja va existir al seu dia a les Balears, encara que va ser eliminat després d'una decisió en contra del Tribunal Constitucional arran de la interposició d'un recurs per part de les empreses afectades. Així, apunta que ha estat possible recuperar aquest gravamen, després d'ajustar-lo a les exigències del TC.

D'altra banda, indica que estaran exempts de pagar aquest imposat les instal·lacions o estructures de titularitat de l'Estat, del Govern, els Consells Insulars i els Ajuntaments, així com aquelles destinades a la circulació de ferrocarrils o a la producció de combustibles mitjançant transformació de residus sòlids; la producció d'energia solar o eòlica de menys de 500 KV i la producció i l'emmagatzematge per al consum propi.

Malgrat aquestes noves mesures de reducció de despeses i increment d'ingressos, Manera recalca que Balears ja es va avançar amb iniciatives d'"austeritat" en els Pressuposts de 2010, que van disminuir un 6 per cent, respecte als de l'any anterior, mentre que en la resta de Comunitats Autònomes, es van incrementar un 1,2 per cent de mitja.

"Si aquesta Comunitat no hagués fet un esforç en els comptes públics de 2010, ara tindríem un gravíssim problema pressupostari, perquè tindríem operacions de despesa en marxa que hauríem de tirar enrere", recalca, mentre subratlla que la disminució de la despesa no afectarà l'educació, ni a la sanitat, ni als serveis socials, els pressuposts dels quals ja es van retallar.

Preguntat sobre si el Govern haurà d'adoptar noves mesures per reduir el dèficit públic, tenint en compte que PP i UM s'oposaran a l'increment d'impostos a les rendes més altes, Manera creu que el Govern té un "cert marge de maniobra" per quadrar el dèficit, per la qual cosa, en principi, no serien necessàries noves iniciatives.