El Govern prorroga per primer pic el pressupost

El Govern acordà ahir prorrogar els pressuposts d'enguany durant l'any vinent i no dur un nou projecte al Parlament, una situació que no havia viscut mai la Comunitat. La decisió arriba després que l'Executiu en minoria no hagi assolit cap acord amb PP o UM per garantir la majoria i es pren una setmana abans del 30 d'octubre, data límit per entrar els comptes al Parlament. El pressupost que s'aplicarà suposarà una despesa de 3.200 milions, un 5,6% menys que ara per l'obligació de reduir el dèficit que imposa la Unió Europea. El conseller d'Economia, Carles Manera, comparegué després del Consell de Govern i defensà que, amb la pròrroga, el Govern "exerceix la seva responsabilitat", manté "l'esforç inversor" i l'aposta per la política social i garanteix que "la Comunitat no estarà ni un sol dia sense pressupost". També apuntà que la manca de majoria i la "nul·la" voluntat negociadora de l'oposició els "obliga" a prendre la decisió.

El socialista afirmà que l'Executiu no incorre en cap il·legalitat per no dur els pressuposts a la cambra, tal com diu el PP, perquè la mateixa llei que fixa que els comptes s'han de presentar abans de novembre també en permet la pròrroga. A més, recordà que l'Estat i comunitats com Catalunya i Euskadi han recorregut a la pròrroga i que enguany mateix ho han fet ajuntaments com el de Marratxí, que té de batle el president del PP José Ramón Bauzá. El responsable apuntà com a "obstacle insalvable" de les curtes negociacions amb l'oposició l'increment de la pressió fiscal a rendes altes, que el Govern defensa i que l'oposició rebutja. També reconegué que l'increment, que hauria suposat 60 milions més d'ingressos, no es podrà aplicar amb la pròrroga. "Era una qüestió política", admeté. Ara, l'Executiu continuarà negociant amb UM- "els nostres socis naturals", segons Manera- per intentar aprovar els comptes més endavant.

De moment, la pròrroga significa que es manté la vigència dels pressuposts actuals amb correccions. La principal és l'obligació de reduir el dèficit públic, del 2,4% del PIB al 1,2% per imposició de la UE i que redueix la capacitat d'endeutament en 267 milions. El nou serà de 355 milions que, sumats als ingressos propis, garanteix una inversió de 440 milions (896 si s'hi sumen els 454 de l'Estat). La reducció d'ingressos es compensarà amb la millora de la recaptació d'imposts prevista i un increment del finançament de l'Estat, de 500 milions addicionals.
En el capítol de despesa, les polítiques socials (educació, salut i serveis socials) seran les que menys es retallaran. La pròrroga suposa mantenir les despeses previstes excepte les finalistes.

Les inversions es reprogramaran als nous projectes del 2011 i s'ajustaran les subvencions a les noves convocatòries. Al sector públic es consolidarà la retallada d'enguany i es reprogramaran inversions. La baixa de retribucions al personal d'enguany també es consolidarà. El conseller negociarà ara amb les conselleries per ajustar partides i reprogramar inversions. Després dictarà l'ordre de pròrroga que entrarà en vigor l'1 de gener i determinarà quins crèdits es prorroguen i quins no, la disponibilitat pressupostària dels ens públics, les transferències als consells i els nivells d'endeutament de comunitat i sector públic.