Més d'un centenar de persones foren testimonis ahir de cinc volums de memòria cultural, literària, artística i científica de la cultura catalana. L'auditori del Centre de Cultura Sa Nostra acollí la presentació de la reedició facsímil de La nostra terra, "la primera revista d'alta cultura", com definí el col·laborador de dBalears i encarregat de l'estudi introductori d'aquesta obra, Bartomeu Mestre. A la cita, no hi faltaren els impuslors del projecte, Sebastià Serra, president de l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB); el mateix Mestre ni altres peces clau per tirar endavant la iniciativa, com Gracià Sànchez, d'El Gall Editor, i Fernando Alzamora, representant de Sa Nostra. La taula la completava el catedràtic Miquel Duran Pastor, autor d'un dels dos pròlegs de l'edició. Una cadira quedà buida per motius personals, la del catedràtic Pere Rosselló, autor del segon dels pròlegs que, malgrat que no hi assistís envià unes paraules per a l'ocasió.
Amb un primer brindis metafòric i un segon de real, amb què es tancà l'acte, s'iniciaren els torns per parlar "aquest dia de celebració" de la recuperació "d'aquesta peça clau del nostre patrimoni cultrural", segons Duran.
Tot això ha estat per donar llum verda a una eina interdisciplinària, plural que no proposa ni més ni manco que "una aventura d'art, literatura i ciència", apuntà Bartomeu Mestre. És format per cinc volums en fulls de color crema, tapes de pell amb lletres daurades i a la portada aquella xilografia que sempre acompanyava La nostra terra: unes branques d'ametler amb ocells emprenent el vol "cap a la llibertat cultural", com va assenyalar Duran. Més de 4.000 pàgines en les quals el lector trobarà un pou de sorpreses, una capsa de saviesa no només per recordar els temps nostàlgics, sinó que també per tenir constància del que va ser "més que una revista, una plataforma de projecció lingüística, cultural i, en part, política, que es va veure relegada a la foscor l'any 1936 a causa del franquisme", va sentenciar Mestre.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Bé, aiguader, si ha de ser digitalitzat i posat a l'abast públic abans de tres anys, com dius, me menj les meves paraules. I no passis ànsia, ja me davall els fums, ja. I me peg amb un cilici a l'esquena si és necessari. Tot sia per tenir-te content. Així mateix, m'importa poc els exemplars que se queda cadascú. Ni sé per què en fas esment.
Fogater, abaixe un poc els fums! D'haver assistit a la presentació o, d'haver escoltat si hi eres, no enfilaries tants de desbarats. Som davant d'una CO-EDICIÓ entre una editorial privada i una institució pública. En total, s'han fet 1.200 exemplars (600 de l'IEB, 300 de Sa Nostra ii altres tants de l'editor). La part pública està destinada a repartir-se a Biblioteques i centres. La part de Sa Nostra no s'explicita la destinació, però sembla que és d'ús privat com a regal institucional. La part de l'editor es posarà a la venda, a un preu inferior als 200 euros. Si contrastes el preu amb altres obres similars de molt major tirada, veuràs que és un vertader regal. Però la millor bona nova és que l'obra serà digitalitzada abans de 3 anys! Aclarit?
Enhorabona, però és penós que s'hagi perdut l'oportunitat de vessar-ho tot a internet i que així ho pugui consultar tothom (com el DCVB). Ara si qualcú vol consultar-la, haurà de pagar un preu inassolible per molts. És indignant que els doblers públics no servesquin per posar la cultura a l'abast "real" de la gent. O m'equivoc i tant Sa Nostra com l'Institut d'Estudis fan comptes regalar-ne un lot per família aquest nadal?
Em telefonaren per dir-me que va ser un acte memorable. No hi vaig poder assistir però aquest Nadal regalaré l'obra als meus dos fills. Sé de la seva importància cultural i en defensa de la dignitat del nostre poble. ENHORABONA!
Enhorabona per la iniciativa. Fou una revista extraordinària, ja era hora que a més de fer homenatges tot lo dia als Villalonga (ideològicament molt més perillosos que no els mariners del "Baleares"), es fes cas de la menyspreada Escola Mallorquina. Els qui escrivien a la Nostra Terra signaren el manifest en favor de la cultura catalana el 1936, els Villalonga els perseguiren amb tota la ràbia.