Rafel Crespí
Fer la Tuta i la Ramoneta
Ara no estic per purismes filològics i escatir si realment és fer la Tuta o la Puta. Em valdré dels personatges del Desbarat villalonguià. L'obreta en qüestió, de Villalonga, tracta de dues germanes. Una, una mica agosarada, fresca, segons la moral de l'època, i l'altra semblava tallada a partir d'una casulla d'una beata...
A qualsevol preu, no
Hem estat alguns, no sé si molts, que hem quedat sorpresos pels darrers esdeveniments que han confrontat UM amb la justícia. Tot ha estat vertiginós. I les reaccions ràpides, també vertiginoses i no sé si encertades del tot. Però ja ho sabem, la política té...
Indefensos
Que som, la immensa majoria dels mortals, unes criatures indefenses no me'n cap el més mínim dubte. I no us penseu que em referesc a casos esporàdics i que, encara que freqüents, tenen un grau elevat d'aleatorietat. Com per exemple, que estiguis ben aposentat a un pas zebra i que un errat de comptes et pegui un bolero i hagis de menjar morena mesos...
Ara que els ametlers floriran...
No serà aquest un article bucòlic, per molt que a partir del títol en pugueu tenir una sospita; ni, crec, tampoc que sigui nostàlgic. I no espereu, de cap de les maneres, una reflexió moral -una torrada d'orella, com dirien els meus alumnes- sobre l'efímera existència humana...
Sobre la veritat
Ja ho diuen que dir les veritats fa perdre les amistats. I això, crec que ho ha pogut experimentar l'entrenador del Mallorca aquesta setmana. També diuen que val més caure en gràcia que ser graciosos. I es veu que hi ha persones que tenen carisma i d'altres que no en tenen tant...
No facis l'anguila
No us penseu que he estat contractat per l'Ajuntament de sa Pobla per fer de corifeu en aquesta campanya que, amb pancartes per l'autopista, el Consistori sembla que ha posat en marxa. Ni tampoc és un missatge subliminal adreçat a algú amb malèvoles intencions. De fet, no és altra cosa que un propòsit o un desig...
Bulcolisme urbanita
L'altre dia, supòs que en un dels canals que prest no podrem veure, els de la CCRTV; per cert, en l'analògic, el poc que vèiem de RTVV, s'ha esfumat sense dir ni adéu. Bé, deia que l'altre dia vaig sentir per la tele que algú ponderava que això de la Catalunya Ciutat, que tant havien propugnat i somiat els noucentistes...
Tot cercant l'esperit nadalenc
Ja sé que avui no tocaria parlar d'això. Però què voleu que us digui, hi ha coses que cauen pel seu propi peu. I no crec que mereixin gaire més que dues retxes el fet que un diputat del Parlament hagi hagut de ser duit a la barra i hagi estat condemnat, si més no en primera instància...
Mirant-ho de reüll
A vegades les coses no són com són, sinó més aviat com les percebem. De manera subjectiva, és clar. Jo no sé si les meves percepcions són equivocades o no, però jo diria que enguany sembla que no véngui Nadal. És cert que no m'he passejat gens per Palma i no he sotmès les meves orelles...
L'ull de déu, téntol i les clavegueres
No sé si la nostàlgia és un símptoma de decrepitud, d'envellir, dit així de clar i sense eufemismes. Una de les coses que van associades a la meva infantesa és la por, i no sé si dir-ne les pors. Foren moltes les que, un moment o l'altre, em sorprengueren. Des de na Maria Enganxa...
Llengua i bolles xineses
L'altre dia de pagès, no gaire llunyà, a un centre cívic de Palma varen fer una conferència, adreçada bàsicament a les dones, i un dels temes que s'hi varen tractar, no sé si monogràficament, va ser la problemàtica dels músculs pèlvics...
Sentit comú i economia
Aquests dies s'ha duit a terme, a tot l'Estat, el cens agrari. Aquest està gestionat des de l'Institut Nacional d'Estadística, que depèn del Govern central. Per raons familiars em va tocar ficar-hi el nas i, com de moltes coses en aquesta vida, en vaig treure una lliçó sociolingüística...
En la prosperitat i en l'adversitat
No sé si aquest títol forma part, literalment, del ritual catòlic alhora de contreure matrimoni. Però tant se val! Ens serveix igual per al nostre propòsit. Quan Felip V va maridar-se, el verb és un eufemisme, evidentment, amb Catalunya ho va fer amb la...
Orfes de llum sota el sol que crema
No s'espantin. El títol no és meu. Segurament més d'un hi deu haver reconegut, mutatis mutandis, el vers maragallià que forma part de La vaca cega. Bé, no és que m'hagi posat gaire transcendent, però pens que els qui tenim la gosadia, sense...
L'exemple de l'Alcorcón
Us he de confessar que fa setmanes que aquest article em ronda pel cap. Ho tenia molt clar però, de sobte, tot se m'ha embullat. Us puc assegurar que aquest enterboliment conceptual no ha vengut donat per una alegria futbolística, encara que del títol se'n pugui desprendre el contrari...
Tot no val
Quan es varen presentar el segon volum de les memòries de Jordi Pujol el president es va referir al Cas Millet. Allà va manifestar una certa preocupació en el sentit que aquest assumpte no deixàs tocada la moral d'un país. Crec que el president es referia al sentit moral, al sentit ètic...
Bosses i models
No, no m'he proposat fer un serial d'articles sobre un mateix tema; si bé és cert que alguna vegada ho he fet. Però hi va haver algun punt, de l'article de la setmana anterior, que em va quedar un poc a lloure. Parlava, no sé si ho recorden, del fet que la presidenta de la Comunitat de Madrid volia reinstaurar les tarimes als instituts. I després, l'article va derivar sobre uns models consumistes, tudadors...
Bosses i escola
Fa dues o tres setmanes, n'Esperanza Aguirre va insinuar unes mesures per millorar la dignitat dels docents, vaja, dit amb unes altres paraules, perquè no siguin tractats com unes herbes molles. Una d'aquestes mesures era elevar l'estatus del professorat, donar-los el rang d'autoritat pública...
Potadeta o error estragègic?
Fins ara havia admirat la capacitat estratègica que havia mostrat UM; tenien una capacitat innata vers la subsistència. Fins i tot de treure majors rèdits que els que la seva força real tenia. I encara que mai no m'he identificat políticament amb na Maria Antònia Munar, he de reconèixer que n'admirava...
Sempre hem de tenir moll a un cap
Resulta que en aquesta illa nostra, tan meravellosa segons la propaganda Popular quan manen ells, de tant en tant hi plou. I no només inunda metros, ostensiblement (però vaja, segur que degué ser culpa d'en Rubalcaba o qui sap si del famós complot judeomassònic, que es degueren confabular amb algun àngel del mal)...
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- El PSIB calcula que amb el decret turístic del PP-Vox «27.000 habitatges de lloguer vacacional ja no es revertiran per a residents»
- Sebastià Taltavull: «La despesa en armament es podria dedicar a acabar amb la fam al món»
- Així no es defensen les pensions públiques