Rafel Crespí
(Re)accions
Si no ho saben, els diré que el meu batle, per allò tan sagrat com la voluntat popular, no és altre que en José Ramón Bauzá. Segurament per aquesta raó jo li par una mica d'esment. I em cridin l'atenció, sobretot, les seves actituds lingüístiques. Els diré, per si no ho saben, que en José Ramón ha estat l'artífex...
Serà només una traca...?
Ja sé que la qüestió és complexa. Em referesc al cas del Palma Arena. Vull dir que, si algú presumptament ha ficat mà al calaix, no ho haurà fet amb la candidesa de qui fa una acció cleptòmana a un hipermercat, tot esperant que els detectors que hi ha a la sortida es facin el sord...
Tornar a armar la senalleta
Des d'aquesta setmana, una cadena d'hipermercats no dispensa bosses de plàstic, de franc. O no sé si hauríem de dir que no en fa tudadissa. No entraré a analitzar si ho fa per motius econòmics o per motius ecològics. O si per ambdós, per allò dels efectes concatenats...
Cantets diferents
La meva vida com a futbolista actiu va durar poc menys d'una temporada. Era aleví. La cosa va anar així. Entrenàvem a Son Ferriol per preparar la temporada, però al final, per no sé quines raons, no ens van inscriure en el campionat. Llavors, una...
Coses de la justícia
En primer lloc demanar-vos excuses, però m'hauria agradat posar el títol en llatí. A més de ser un esnobisme, en difumina una mica el significat. No és tan taxatiu. Ni contundent. Però n'he desistit abans de fer un pasterol. Per tant, parlaré de coses de la justícia en un sentit molt vague i canicular...
Una estora vermella per als convidats
Veig que s'ha alçat molt de rebombori amb això dels detinguts del Palma Arena. Que si no havien d'anar engrillonats, que si no hi havia d'haver fotos i jo què sé quines coses més. Es veu que això de la justícia, parlant en un sentit ample i lax, de frare llec, és una cosa complexa i que la majoria dels mortals en tenim...
També compten les minúscules
A vegades, els polítics, però no només ells, sinó que també els articulistes, preferim abordar els grans temes i, en canvi, abandonam les quotidianitats. Segurament és molt més fàcil i més vistós. I d'aquest mal - si és que ho és- no només en pateixen els que abans he dit, sinó que més aviat som tots...
Els límits de la beneitura
A vegades em deman si la humanitat té límits. Si sempre serem capaços de millorar els registres, la innovació científica, etc. Per exemple, no hi ha competició esportiva, ara hi ha els campionats mundials de natació, on no es batin alguns rècords. Si això no fos possible, si haguéssim arribat als límits...
Els terbolins de sempre
Començaré per explicar-vos el que és un terbolí. I que em perdonin aquells que ja ho saben. Però vist que ja hi ha molta gent que no sap destriar enmig del sementer una col d'una lletuga o un garrofer d'un taronger, convendrà que contextualitzi una mica. Un terbolí, dit també popularment trebolí, és un remolí que fa el vent...
Efímers moments
Ja sé que és una presumpció pensar que tenc lectors que assíduament llegeixen aquesta columna. Per a ells, sobretot, si en tenc cap, els deman disculpes perquè solc ser cíclic, com les lectures dominicals a les esglésies o com segons quines notícies en dies assenyalats...
I a nosaltres, qui ens rescabalarà?
Som un incondicional de n'Andrea Camilleri i el seu famós comissari Montalbano. Ja sé que és una dada irrellevant, però els llibres del sicilià els m'he de racionar perquè és agafar-los i engatar-me de lectura. En les seves novel·les sempre hi ha una situació arquetípica...
Venerades hortènsies
El món està en perpetu canvi. Això ja ho deien, com a mínim, els presocràtics. I sembla mentida que no ens hi acostumem. De totes maneres, hi ha coses que sortosament no ballen i acudeixen fidels al nostre encontre. Mentre no ens trastoquin el calendari, sant Pere és a vint-i-nou/ i sant Marçal dia trenta/ i el s'endemà ja mos entra / el primer de juliol...
Aixecar pols
Quan anava a escola, de petit, vaig ser col·lega d'aules, durant allò que avui en diríem educació infantil i part de la primària, d'un personatge que, amb el pas del temps, arribaria a ser una mitja autoritat en la política, tenc por que no arribàs a ser fins i tot il·lustríssima...
La cosona nacional i els serials d'estiu
A hores d'ara, quan escric aquests papers, tot sembla indicar que el Barça renovarà Víctor Valdès, i tots ens jugaríem una ungla i qualque cosa més que en Villa acabarà fitxant pel Madrid. Tot és qüestió de temps. Són els serials estiuencs a què ens estam acostumant els que seguim, de prop o d'enfora, aquesta terbolesa...
...Cadascú ha de saber el lloc que li pertoca
Que quedi clar que diumenge vaig complir. Fidel als meus principis de construir sobre la base més sòlida, vaig dipositar el meu vot a la candidatura que més em representava, encara que alguns membres d'aquesta candidatura haguessin impedit que...
TDT O TNT?
Els qui són de la meva generació i, fins i tot una mica més joves, reconeixen, sens dubte, les sigles que he col·locat en segon lloc al títol. Segons la Vikipèdia, aquestes sigles corresponen a un hidrocarbur anomenat trinitrotoluè...
La veritat no sura
Sempre he estat una mica ingenu, o potser inconscient, que no sé què és pitjor. I ara, quan ja vaig rost avall cap a la cinquantena, algun dels mites, o de les tres frases fetes - que deia en Serrat-, que varen constituir el mascaró de proa de les meves creences i, ai las!, qui saps si de les meves utopies es van...
A bastonades?
Dijous passat, Joan Melià publicava un article, no cal dir que molt lúcid, que jo subscric en tota la seva integritat. En el fons, Melià mostrava la seva perplexitat davant un món que ni ell ni jo no acabam d'entendre. Que ens sembla com a desmesurat, sense cap ni centener!...
No tinc altre plaer, no tinc altre conhort
Primerament, he d'explicar-vos que el títol no es refereix a cap qüestió personal sinó -si aconseguesc explicar-me bé- a un tema col·lectiu, tot i que he manllevat aquest mig vers de l'Oda a la Pàtria d'Aribau. Voldria començar amb una anècdota atribuïda a un personatge nostrat...
Roses, metges i immersions...
Ara que el futbol al nostre país està tant de moda i que tocam amb un dit el cel, el faré servir per fer una mena de paràbola de la realitat. Que ningú no s’enganyi i que es pensi que això de na Rosa Estaràs, aquesta fuita endavant a Europa, sigui un signe de debilitat. Ni tampoc crec que sigui un signe de debilitat totes les maniobres...
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- El PSIB calcula que amb el decret turístic del PP-Vox «27.000 habitatges de lloguer vacacional ja no es revertiran per a residents»
- Sebastià Taltavull: «La despesa en armament es podria dedicar a acabar amb la fam al món»
- Ja es pot comprar la camiseta de les seleccions de futbol de les Illes Balears