Rafel Crespí
El Tour i l'Estatut
Crec que ho he escrit unes quantes vegades, potser ho dic una vegada a l'any, o qui sap si dues, que som un admirador del Tour de França. Bé no sé si se'n pot dir, en el bon sentit de la paraula, un admirador. Diguem, com en tantes coses de la vida, que tenim un pacte de mínims...
Les xineses i els meus alumnes
En alguns aspectes de la vida em consider un afortunat. Ja sé que si us n'explicàs els motius, a molts els faria riure i qui sap si algú em miraria amb fútil displicència, talment com ho feia amb l'eruga el voltor engabiat a Miramar, que Miquel dels...
Allò que ens mereixem o allò que som?
A vegades, quan passen coses tangibles, com poden ser la condemna per un cas de corrupció, o la publicació d'unes dades mínimament objectives sobre el fracàs escolar o el grau de competència de l'alumnat, solen sortir veus que bramen tot entonant càntics apocalíptics...
Pocions màgiques sense diagnòstic previ
Ja sé que amb això de la crisi no hi podem fer molta broma. La cosa és més seriosa del que sembla. Fa uns mesos llargs es deia que el segon semestre del 2010 la cosa faria un tomb, parlaven també dels brots verds i no sé què més. Es veu que això...
Ens retallen la llengua, també
No sé si està escrit en la Bíblia, crec que no; però en canvi sí en la rondallística popular mallorquina. Quan el Bon Jesús i Sant Pere anaven pel món, segons es conta a es pas des jeure davant i es jeure a darrera, una nit s'aturaren a una possessió i hi demanaren posada per romandre-hi la santa nit...
Difícils fronteres...
L'Ajuntament de Lleida prohibeix el burca en locals municipals públics. Segons sembla, aquesta mesura pot afectar no només dependències estrictament administratives sinó també els edificis que depenen del Consistori, com poden ser centres cívics o també escoles i escoletes. A algú li pot semblar una mesura innecessària...
Paradox, funcionari
Dos advertiments inicials. El primer, demanar disculpes per alguns continguts de la setmana passada, especialment pel títol. Reconec que, potser, el sentiment de frustració o d'impotència va poder més que un assenyat ús de la raó. Va ser quan el vaig haver enviat que vaig pensar...
Com en temps d'en Franco
Jo començava a crestejar quan va esdevenir la crisi del petroli del 74, o potser era un o dos anys abans... Bé, sigui com sigui, aquí, la versió oficial era que no hi havia crisi, que aquesta crisi no ens afectaria. I això es mostrava molt gràficament. Per una...
Una tongada de prejudicis
Alerta que això dels prejudicis no són coses només dels quatre sociolingüistes que, dit en llenguatge quasi acadèmic, tot el dia l'estan torrant, evidentment, l'orella torren. No, són el nostre pa de cada dia. Ho podem observar dia sí i dia també. Gent que en el tren prefereix anar dreta...
A pedalejar s'ha dit...
Vaig llegir l'altre diassa per internet que hi havia un hotel, danès si no em falla la memòria, que oferia un àpat de franc, valorat amb més d'una trentena d'euros, a aquells clients que generassin amb les bicicletes del gimnàs energia per a...
La granereta del vàter i la llengua
S'ha convertit en el non plus ultra en matèria d'ostentació, la granereta del vàter. Rosselló-Pòrcel va escriure allò de "sorprèn els racons del jardí i sabràs el secret de les vànoves". Ara, les coses van a la inversa, has de sorprendre amb...
Divagacions ferroviàries
Som, us ho dic d'entrada, un personatge perillós. Quan vaig en transport públic o a peu, m'agrada observar el que passa al meu costat i, si puc engospar dos mots d'una conversa, molt millor. Una mica xafarder, què hi farem! És una manera com una altra de matar l'aranya, especialment...
L'ovella morta
Que ningú es pensi que això de la pagesia són tot flors i violes. No tot són aromes boscanes i altres flaires saboroses. Ni collir dejorn la rosa, que diria el poeta, untada encara de fresca rosada. A vegades, toca flairar-ne d'altres, de fragàncies. Algunes de més naturals que no les altres, però igual d'infectes...
L'anell delator
Els que heu llegit o escoltat rondalles mallorquines us vendrà a la memòria aquell fragment, repetit en diverses històries i que consisteix, si fa no fa, en això que ara us resumiré: el protagonista ha arribat a un castell habitat per un ogre...
Com qui mira passar el degollat
Demà entrarem dins la setmana gran de la tradició cristiana, la Pasqua. És temps de rubiols i de panades, de frits i palmes beneïdes, de capirots i ciris, de fervors i de comèdies. Potser fa més de dos mil anys que la situació es repeteix. Vull dir...
Una bona correguda
Dissabte passat parlava d'ocellets. Deia que n'hi havia uns de més afortunats, que eren objecte de la mirada dels poetes i dels badocs refinats i uns altres que, sense ser més infortunats que altres en les formes o amb el cant, són víctimes com a d'escarni. O els hem convertits en símbols de coses pejoratives...
“Mèl·leres que boten per dins la verdesca”
Primer pagaré deutes. Sí, el de títol. No és meu. L'he manllevat a en Joan Alcover. N'és un vers de la Serra, aquell poema apoteòsic que comença així: "Qui me du l'estrofa, plena de perfums/ abella brunzenta de ma soledat?..." (Ho dic per si algú el vol googlejar i llegir-se'l)...
El carreró dels lladres
Va ser en el si del Renaixement italià que va néixer La Comedia dell'Arte. És per primera vegada en la història moderna que apareixen els actors professionals. Màscares, cucaveles i tot una sèrie de registres escènics feren molt popular aquest teatre. Tenia una particularitat...
Una legislatura perduda?
Així com està l'escena política, especialment després dels darrers esdeveniments que han culminat en una minoria governant en les principals institucions baleàriques i mallorquines i, a partir d'aleshores, en una contínua amenaça de moció de censura per...
La freixura del ditador
Primer de tot els dec un aclariment terminològic: el mot freixura. Per a aquells que no ho saben, la freixura és aquella part del porc o del xot amb què es fa el frit, és a a dir, les parts toves: pulmons, melsa, cor, fetge. També, quan un va una mica accelerat, diuen que fa o treu la freixura per la boca. N'hi ha d'altres, de frases fetes amb aquest mot. L'Alcover-Moll no recull, però, una accepció que jo he sentit...
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Ja es pot comprar la camiseta de les seleccions de futbol de les Illes Balears
- El PSIB calcula que amb el decret turístic del PP-Vox «27.000 habitatges de lloguer vacacional ja no es revertiran per a residents»
- La ‘germana’ sahrauí de Galmés