Orfes de llum sota el sol que crema

No s'espantin. El títol no és meu. Segurament més d'un hi deu haver reconegut, mutatis mutandis, el vers maragallià que forma part de La vaca cega. Bé, no és que m'hagi posat gaire transcendent, però pens que els qui tenim la gosadia, sense esser-ne uns experts, d'opinar en veu alta sobre la cosa pública, sobre la llengua, sobre la nació o sobre allò que imaginam que hauria de ser el nostre estat, moltes vegades ho feim a impulsos. Algun dia potser veim el tassó mig ple, i altres dies mig buit. No sé si aquesta visió depèn de com duguem el ble o de com ens balli la baldufa, però tant se val. També, aquesta visió que navega entre el pessimisme moderat i l'optimisme ingenu, sé que plana sobre alguns companys de congregació, en el sentit espriuà del terme. Però vaja, no ho frivolitzem massa més. I entrem en matèria.

No faré ara, ni l'espai de què dispòs ni la meva parca preparació ho permeten, una mena de TAC exhaustiu de com està la qüestió nacional, incloent-hi, evidentment, la llengua, la cultura i altres paràmetres que són els vertebradors d'un país. I quan escric país, pens en tota la integritat. Però sí que em queixaré que no tenim gaires, per no dir cap, elements autocentradors, si més no, més lluny de l'àmbit estrictament d'allò que antany anomenàvem "la ceba". Què entenc per element autocentrador? Bé, seria sinònim de vertebrador, és a dir, aquells elements que serveixen com a referencials per a conformar la consciència de pertànyer a una nació. No tenim un estat propi, amb exèrcit i amb ambaixadors; no tenim unes seleccions nacionals pròpies... i un llarg rosari de carències que, malauradament, a vosaltres mateixos no us serà gaire difícil de confegir. Clar, que el lector podrà pensar, que les coses no han variat gaire.

I jo li faré una mica de contrari. Ha variat. Abans teníem TV3, o la CCRTV, si ho volen més explícit. Ja sé que era un miratge, ja que mai la TV3 no ha emès una programació en clau estrictament nacional. En un doble sentit, per una banda ha estat sempre, en major o menor mesura, una televisió interposada per la realitat espanyola, i per altra banda, mai no ha pretès donar cobertura de continguts als Països Catalans, mai no ha pretès ser de bon de veres un element autocentrador de l'espai català. Però ara ni això. TV3 ha deixat de ser un element miratge-nucleïtzador. No és la nostra cadena de referència. No hi ha cap cadena de referència que no sàpigues ben bé quina programació veuràs, no hi ha cap televisió de referència que ofereixi continguts repetits, etc. I ara, TV3, per a una part del país, la que encara la pot veure una mica, s'ha convertit en això, en una cadena de segona, en una cadena regional.

Tema a part seria també els continguts després de l'eixalada soferta per l'anomenada crosta nacionalista. La part final del telenotícies, la de cultura i espectacles, n'és un exemple clar. I per si ho voleu en una paraula, Estopa, el duo de Cornellà, en seria el seu mascaró de proa. És vergonyós que encara TV3 no es pugui veure al País Valencià; és vergonyós, que en plena era de les noves tecnologies i la instantaneïtat comunicativa, encara ens posin barreres al bosc. És vergonyós que, a un mes i mig llarg de l'apagada analògica, no sapiguem encara si podrem veure el canal 33. Ja sé que em diran que sí, que algun altre element autocentrador hi ha: potser a la xarxa; però també convendran que el que ho tenia millor era la televisió i ara ens l'han desforestada. Està bé fer referèndums a Berga, a Sant Feliu del Llobregat, també, a Son Carrió o a Mutxamel, són actes simbòlics i tota pedra fa paret, però també convendria usar la força dels vots, a tots els parlaments, el de Madrid també, per no consentir segons quins despropòsits.