Les Balears són on hi ha més llars sense cap ingrés

Les Balears són la comunitat autònoma de l'Estat on hi ha més llars que no tenen cap ingrés procedent de la feina, ni de pensions, ni de prestacions per desocupació. En aquesta situació, hi ha 18.586 famílies (un 4,51%, mentre que la mitjana de l'Estat és del 2,78%). Amb tot, només un 5% de les llars sense ingressos tenen la cobertura de la Renda Mínima d'Inserció, una aportació autonòmica d'aproximadament 392 euros al mes, que pretén ser la darrera xarxa de seguretat per garantir les entrades mínimes a totes les persones a les quals el mercat i els distints mecanismes de protecció social han deixat al marge.
Així ho posa de manifest l'estudi Els efectes de la crisi econòmica i el sistema de garantia d'ingressos, elaborat per la sociòloga Antònia Puigròs, i en el qual s'analitza com l'impacte de la crisi econòmica posa de manifest l'absència d'una darrera xarxa de garantia d'ingressos que ofereixi una mínima seguretat econòmica de la població. Segons l'informe, l'element que havia de fer aquesta funció, la Renda Mínima d'Inserció, s'ha demostrat insuficient, perquè "no ofereix a les persones en risc d'exclusió recursos suficients per cobrir les necessitats bàsiques".
L'estudi també posa de manifest que, malgrat les fases de creixement econòmic important que s'han viscut els darrers deu anys, la proporció de gent sense ingressos o en situació de probresa s'ha incrementat. Així, per exemple, les llars sense cap tipus d'entrada han passat de suposar un 2,9% (7.531 llars) l'any 1999 a sumar ara un 4,5% (18.586). Però també han augmentat de manera espectacular les llars que tenen tots els membres aturats. L'any 1999 eren 5.000 llars (un 1,9%)i ara en són 53.666 (un 9,78%).
En total, segons l'informe, només tenint en compte la variable monetària, es calcula que entre un 10% i un 12% de les llars de les Illes es troben en situació de vulnerabilitat o exclusió social. "Aquest volum de llars i el seu creixement aquests darrers anys qüestiona, de nou, les possibilitats del sistema de protecció dels desocupats en l'actual disseny per fer front a la crisi", manté l'autora.
Tanmateix, en aquesta darrera dècada no només s'han incrementat les famílies sense ingressos, sinó que també han augmentat les que es troben en situació de pobresa moderada (les que obtenen menys d'un 60% de la mitjana d'ingressos). Aquesteshan passat de ser 58.155 llars el 1999 (un 22,8%)a 133.730 ara (un 32%).
Les que es troben en situació de pobresa extrema (obtenen menys del 25% de la mitjana d'ingressos)han passat de ser 6.872 famílies (2,5%) el 1999 a 17.527 (4,2%)ara. Aquesta remuntada demostra, segons l'autora de l'estudi, la insuficiència dels programes per garantir ingressos mínims, entre els quals hi ha la Renda Mínima d'Inserció, que només dóna cobertura a entre el 6% i el 7% d'aquestes 17.527 llars que es troben per sota el llindar de pobresa severa.
"L'estat del benestar ni en èpoques de bonança econòmica no garanteix una seguretat econòmica amb cap dels instruments, tant de política econòmica, social com laboral". Per tant, "en una conjuntura de crisi com l'actual i unida a la crisi de l'estat del benestar, el que es pot concloure és que aquest model està en perill", conclou la sociòloga.