Les vendes de llibres de text, les que més han baixat.

TW
0

La crisi que s'inicià l'any 2008 estén les seves xarxes per tots els sectors que conformen l'economia, sense possibilitat d'escapatòria. El ram editorial resistí els primers anys les envestides de la situació, però les xifres del 2010, amb un descens de vendes d'entre el 4 i el 7 per cent, han acabat amb aquesta 'immunitat' i demostren que, per molt fidels que puguin ser els lectors, ningú no pot actuar al marge de les seves butxaques.
La situació a les Illes Balears no és molt diferent respecte de la resta de l'Estat. Els mals presagis es feren realitat durant l'any passat, encara que fou en els darrers mesos, i en l'inici d'aquest 2011, quan les coses empitjoraren encar més.

La Federació de Gremis d'Editors oferí dimecres uns resultats provisionals sobre el 2010, perquè els estudis que s'estan elaborant no seran definitius fins per maig. Provisionals o no, les xifres parlen d'una baixada anòmala pel que fa a les vendes, encara que les exportacions funcionaren raonablement bé. "Part d'aquest descens de vendes és atribuïble a la baixada que han experimentat els llibres de text, que fou d'entre un 6 i un 7 per cent el 2010, encara que ja fou important el 2009", comenta Antonio Maria Àvila, director executiu de la Federació de Gremis d'Editors. "Això està relacionat amb absurdes polítiques educatives d'algunes comunitats, entre les quals hi ha les Illes Balears. El préstec impedeix que es compri i empitjora la qualitat de l'educació perquè els al·lots no poden fer seus els llibres, i deixar-hi marques del seu ús", afegeix.

Però els llibres de text no són els únics responsables d'aquesta situació. Les seves vendes suposen més del 25% del total. Què està passant amb el 75% restant? "El problema bàsic és la restricció del consum", afirma Àvila. A més, la baixada de vendes afecta més els denominats llibres de luxe que no d'altres edicions més econòmiques. "Per afrontar la crisi, les editorials es veuen obligades a fer-ne de més barats", comenta el director de la Federació de Gremis d'Editors. "De fet, es venen més unitats de llibres de butxaca que en anys anteriors, però se n'hauria de distribuir una quantitat enorme per aconseguir l'equilibri".

El sector editorial "resistí els anys 2008 i 2009", però el 2010 ha marcat un punt d'inflexió. "Els lectors han aguantat, però s'han hagut de refugiar en els llibres més barats", assenyala Àvila. Un altre problema greu per als editors ha estat el canvi en les "polítiques de compres de les biblioteques públiques". "Aquí també s'han reduït considerablement les vendes", diu. "A més, hi ha el problema afegit que les institucions públiques paguen més tard, i això ens causa molts problemes de liquiditat per continuar amb la nostra tasca".

El 2011 tampoc no es presenta amb una cara gaire diferent, encara que des de la Federació de Gremis d'Editors no es vol ser pessimista. "L'inici d'any tampoc no ha anat bé, però cal tenir en compte que gener i febrer sempre són mesos dolents", explica Antonio M. Àvila. "El 2010 començà fatal, i després les coses milloraren un poquet. Crec que la primavera serà un moment per remuntar una mica, amb l'arribada del dia de Sant Jordi a Catalunya i de les fires arreu de tot l'Estat", continua. Les editorials no es rendeixen amb aquesta peculiar crisi per la qual estan passant i està previst que, justament aquesta primavera, "hi hagi llançaments interessants". "Crec que tot s'animarà molt més quan s'acabi l'estiu", afirma Àvila. "Tot estarà un poc aturat fins llavors. Després, ja veurem què passa".

Les editorials illenques

El sector editorial de les Illes Balears no és aliè a aquesta situació. Editorials com Moll, Lleonard Muntaner, Ensiola i el Gall han notat de ple la crisi, la qual, malgrat que arribà més tard en comparació amb altres sectors, es va fer ben palesa el passat 2010. Per exemple, en el cas de l'editorial Moll, foren els "darrers mesos" de l'any passat quan les vendes patiren una davallada significativa. "Ha estat en els darrers mesos de 2010 i els primers de 2011 quan ha semblat que havia arribat la crisi, que ara és quan més es nota", explica Francesc Moll.

"Les llibreries tenen més tendència a tornar els llibres als editors que no a conservar-los. Totes han reduït el seu fons editorial per tal de fer més petites les factures", afegeix l'editor, que no vol ser del tot pessimista. "No queda més remei que resistir. Les nostres vendes han baixat aproximadament un 15% i, malgrat que no és una bona xifra, tampoc no és una catàstrofe". Gracià Sánchez, de l'editorial El Gall, considera que "en el 2010 s'ha agreujat la situació en tots els tipus de llibres, i això que el 2009 ja no fou un bon any". "No s'ha de parlar tan sols de vendes, perquè el 2010 també ha estat un any en el qual s'ha produït una baixada en el nombre de títols publicats", comenta. "Aquests primers mesos de 2011 han estat igual de dolents".

Miquel Campaner, de l'editorial Ensiola, es mostra una mica més optimista. "No podem analitzar la nostra situació en el 2010 d'una manera molt clara, perquè la nostra distribuïdora tancà i això alterà les nostres xifres. Crec que la literatura es manté, encara que depèn un poc del tipus de llibre, perquè els de luxe es venen menys", diu. "Crec que les perspectives per al 2011 són més bones. Els llibres de literatura funcionen millor, tot i que tenim menys ajudes institucionals".