Els museus i la crisi econòmica: una relació desigual

Dir que la cultura no és aliena a la crisi econòmica resulta una obvietat a hores d'ara. L'economia és transversal en tots els àmbits de la vida humana, des dels més bàsics fins als més sofisticats. Si la cultura és una qüestió bàsica o sofisticada, ja és un altre debat. Sigui com sigui, els tentacles de la crisi també hi han arribat. En el cas dels museus i de les sales expositives, cal individualitzar molt, perquè cada lloc té unes circumstàncies particulars que moltes vegades fan molt difícils les comparacions.

El Museu Modernista Can Prunera, a Sóller, n'és un bon exemple. Obrí les portes el setembre de 2009, així que és molt difícil valorar-ne l'evolució durant el 2010. Des de setembre a desembre de 2009, Can Prunera rebé un total de 30.000 visitants i organitzà tres exposicions temporals. Al llarg del 2010, foren 75.000 els usuaris que anaren al museu solleric, que organitzà un total de nou mostres temporals durant els passats dotze mesos.

Es Baluard és un dels centres que toreja millor els problemes econòmics. De fet, fou el més visitat durant l'any passat. De 2009 a 2010 ha incrementat el nombre d'assistents un 16,3%: rebé 325.239 persones el 2009, mentre que el 2010 en foren 378.267. Quant a l'organització d'exposicions, el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma no n'augmentà l'oferta el 2010 respecte de l'any anterior: ambdós exercicis es muntaren un total de vuit mostres temporals.

El Centre de Cultura Sa Nostra també mira la crisi amb bons ulls, encara que s'ha de matisar que es tracta d'un espai expositiu gratuït. De les 83.820 persones que hi anaren l'any passat, 23.891 ho feren per veure'n les exposicions. Això suposa un increment del 10,7% amb referència al 2009, en el qual les mostres reberen 21.579 persones. El 2010 es muntaren un total de 15 mostres, la més visitada de les quals fou Manolo Valdés. L'arxipèlag de la memòria, amb 4.851 usuaris.

En el cas de la Fundació Pilar i Joan Miró, es pot dir que els comptes de 2009 i 2010 estan pràcticament empatats, amb un petit descens de l'1,64%: el 2009 hi acudiren 46.884 visitans, mentre que els usuaris de 2010 ascendiren a 46.130. Es tracta d'un resultat interessant, sobretot tenint en compte que aquesta institució va estar tancada totalment del 6 al 22 d'abril, i parcialment durant dos mesos, per tal de millorar les instal·lacions. El Casal Solleric, que també és un espai de caire gratuït, tampoc no es pot queixar pel que fa a visitants. Del 2009 al 2010 incrementà els usuaris un 6,4% i passà de 236.124 visitants a 251.330. On sí que s'hi va notar la crisi fou en l'organització d'exposicions, ja que durant aquests dos anys passà de 28 a 24.

Així mateix, el castell de Bellver millorà els resultats el 2010 respecte del 2009. El nombre de persones augmentà un 7,1% i passà de 292.273 el 2009 a 312.213 el 2010. El cas del museu Krekovic tal vegada és el més peculiar de tots. Aquest espai expositiu ha reduït la xifra visitants un espectacular 94,7%, passant dels 23.974 l'any 2009 als 1.257 el 2010. Com s'explica? Bàsicament perquè l'any passat s'hi eliminaren les visites organitzades per a gent gran, que havia estat la principal font d'afluència. A més a més, el museu va passar de tenir tres sales a tenir-ne dues a causa de les obres de millor de l'Arxiu de Mallorca.

En el cas de la Fundació March, la quantitat de visitants descendí un 5,2%. El 2009, els usuaris foren 97.681, mentre que el 2010 quedaren en 92.610. També minvà el nombre d'exposicions d'un any a l'altre: n'hi hagué 4 el 2009 i 3 el 2010. Quant al Museu Militar de Sant Carles, la xifra d'assistentents baixà un 25,5%. D'altra banda, el CaixaFòrum registrà el 2010 un total de 256.104 entrades i organitzà 10 mostres. Quines conclusions es poden extreure d'aquesta acumulació de dades? Doncs que, en aquest cas, parlar de crisi és referir-se més a irregularitat i inestabilitat que a una reducció sistemàtica de visitants als museus i espais expositius.