“A Mallorca s'hauria de sortir d'aquesta cultura caciquista”

La carrera de la ballarina i coreògrafa Maria Antònia Oliver és d'aquelles que permet parlar amb coneixement de causa. Instal·lada a Mallorca des de l'any 2000, Oliver ha regalat espectacles com nOu, un muntatge que divendres fou premiat com el millor de 2010 pels membres de l'Associació de Teatres i Auditoris Públics de les Illes Balears (ATAPIB). Aquest és el darrer guardó d'una llarga llista de reconeixements. Tanmateix, les distincions són el vessant visible d'un llarg camí.

Quin nou projecte teniu ara, després de l'èxit de nOu?
nOu ha funcionat molt bé. Pel seu tipus de llenguatge, tenim possibilitats de moure'ns per fires i festivals. Per part meva, ja fa uns anys que em sent molt 'compositora' i tenia ganes d'abaixar el ritme i ficar-me en un projecte en el qual pogués gaudir més del risc com a creadora. Així vaig plantejar Las muchas, que desenvolupam per fases.

En què consisteix?
Ja n'hem mostrat la primera fase en el nostre lloc de feina, Ca les Monges (Maria de la Salut). Hi hem creat una petita infraestructura tècnica i hem treballat amb un grup de dones grans del poble. És un luxe i no tenim pressa. Las muchas té un valor artístic. No és un producte que s'hagi de moure. Anirà allà on li correspongui. No tenim necessitat ni pretensions. És un projecte on tenim coses a dir, mentre que nOu és més d'entreteniment. A Las muchas hi ha més reflexió. És un espectacle construït per a persones madures.

Com duis la crisi?
Em sent molt activada. La crisi es pot valorar positivament i anar al canvi. No ens queda més remei que aprofitar per canviar. S'han de modificar les estructures. Dins les arts escèniques, hem de sortir de la situació tan confusa que vivim a Mallorca. Estaria molt bé si s'aprofitàs per crear estructures que realment treballin. Aquí tenim un hàbit de parlar molt i fer poc. La gent té molta por i és molt susceptible. Es fa molt difícil treballar quan sents, que diguis el que diguis, el primer que se sentirà és alguna cosa negativa. S'hauria de sortir d'aquesta cultura tan antiga i caciquista, tan minvada.

S'ha de renunciar a una font pública de finançament?
Hi ha diferents plans. Dins el meu món, el més normal és que et passis uns anys pencant i aprenent de la professió. No pot ser que amb el primer projecte que facis demanis una subvenció. Això ho ha de tenir molt clar la gent que comença. Hi ha un altre tema: la distribució dels finançaments públics. Aquí hi ha d'haver una política. Si aquesta política no existeix, els treballadors de les administracions i els professionals ens hem de posar a fer-la. Això passa a totes les estructures socials. La cultura viu de subvencions com qualsevol altre tema. Sense doblers públics no seria possible. Parlam de drets humans.

Tanmateix, les coses han de canviar...
Sí, però si això no es fa en comunicació amb el gremi, serà molt difícil anar endavant. Tenim una escola que es diu ESADIB i ens hem de fer responsables del que hem creat. Una escola es fa amb uns propòsits i aquests propòsits tenen unes conseqüències. Si l'ESADIB no té una societat que li doni suport, unes estructures públiques que fomentin espectacles internacionals, festivals, formació... Com volem formar professionals? Qualsevol art, treball o professió necessita nutrients, estímuls i competència. Si a Mallorca no es produeixen festivals i espectacles de qualitat, no té entit. No podem acceptar excuses. S'han de fer partícips els professionals de la gestió de la cultura. No es pot treballar d'esquena al gremi.

Això no obstant, les companyies balears passen per un bon moment.
Les companyies han fet molta feina i el Govern també ha treballat molt a l'hora de divulgar aquesta legislatura. Allò normal és tenir bons interlocutors i gent comunicativa. Hem viscut una etapa de normalitat que per a mi ha estat molt agraïda. Això sí, també s'ha parlat d'uns propòsits que després no s'han pogut dur a terme perquè no hi havia doblers. Aquest és un problema polític.

Com es podria arreglar?
Jo demanaria un bon conseller de Cultura que sabés lluitar per nosaltres, no només per les arts escèniques, sinó per la cultura en general. Necessitam que Cultura no vagi amb Educació. Són temes diferents. Si tenim un petit tant per cent dins la Conselleria, mai no podrem créixer.

Quin balanç feis després de tants anys de carrera?
Em fa pena que no hagi estat capaç d'aconseguir una estructura que doni suport i una certa normalització a la companyia. A un altre nivell estic molt contenta d'haver madurat i haver viscut tantes experiències. Tenc una complicitat des del punt de vista d'equip i treball. Per mi és molt més important donar el punt fort a la relació d'interès artístic, tenir complicitat en els projectes. No es tracta només de crear llocs de treball, sinó de tenir un esperit.

Quin lloc ocupa en la vostra carrera el vessant pedagògic?
La creació i la pedagogia és tot u. Gràcies a la pedagogia puc sentir-me molt viva en la creació. La cultura és un dret humà. La gent que ja ha madurat ha d'entregar allò que té. És com una herència. Si estàs molt compromès amb la creació, no només amb l'execució, ets bon pedagog.

Com està la dansa?
Els programadors hi tenen poca confiança. Em qued admirada dels nyaps de teatre que són capaços de posar. En canvi, tenen por de la dansa.