L'Associació d'Actors i Actrius Professionals de les Illes Balears (AAAPIB) celebrà ahir la novena gala dels premis Jeckyll i Hyde al restaurant de l'Escorxador de Palma. Malgrat que no hi hagué nominats als guardons -com l'any passat-, sí que es llegiren dos informes elaborats per a l'ocació: el Jeckyll, que va parlar de persones i institucions que han afavorit la feina dels actors; i el Hyde, que analitzà quins l'han posada encara més difícil.
L'actriu Maria Reus rebé durant l'acte el premi honorífic a tota una vida dedicada a la interpretació. L'hi donà Paquita Bover, la guanyadora de l'any passat. El delegat de Teatre del Govern, Pep Ramon Cerdà; IB3, els premis Escènica i l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB) foren els noms que integraren l'informe Jeckyll. D'altra banda, el Teatre Principal, el Govern, el Circuit professional de les arts escèniques (CAEM) i l'Associació Balear d'Empreses de Teatre i Dansa (ABETD) ompliren l'informe Hyde.
L'AAAPIB criticà que l'Executiu hagués promès una partida per destinar al doblatge que no va arribar mai. En el cas del Teatre Principal, malgrat que es va demanar que hi hagi "un control més intens dels projectes que es presenten a ajudes a producció", aquest no s'ha fet realitat en cap moment, amb l'agreujant que "hi ha hagut iniciatives que s'han subvencionat dues vegades o que no han complit amb els assajos mínims".
El discurs de Rodo Gener, president de l'AAAPIB, parlà amb ironia de la situació actual del sector que, com tots els altres que conformen l'economia, s'ha vist afectat per l'arribada de la crisi. "En lloc d'unir-nos tots els afectats, hem decidit tirar cadascú pel seu cantó", manifestà Gener. El panorama que pintà el menorquí amb les seves paraules no convidà, ni prop fer-s'hi, a l'optimisme.
"Si veiéssim que de cada cop ens ofereixen menys doblers per la nostra feina, que ja ningú no assaja ni tan sols dos mesos i que de cada vegada feim menys bolos; i si veiéssim que els doblers públics no reverteixen en els treballadors... Si passàs això, hauria arribat l'hota d'indignar-se, de dir prou", afegí el líder de l'AAAPIB, que finalitzà el parlament reclamant una associació forta, en la qual tots els socis s'impliquin "per fer front" als abusos. "Als escenaris els actors sempre tindrem la paraula, encara que esborrin la nostra veu dels llocs de decisió", sentencià.
La festa fou presentada i animada per Camil Casanoves -el pallasso Milu-, un clown històric de les Illes amb 30 anys d'ofici, a més del fundador de La Sonrisa Médica.
6 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Tot i els insults, les lliçons que volen donar, cap dels que m'han intentat convencer han rebatut el meu argument de voler viure de la subvenció pública. De fet a la crònica es parla d'això. Just les hi faré una altre consideració: Es queixen de no tenir feina dels doblatges. És ben clar que aquesta gent von contribuir a la divisió, i extinció del Català, seguint la política de 'dialectalització' de l'idioma que proposa el PP i que tans bons resultats disgregadors ha aconseguit a València. Us puc assegurar que ben poca vergonya tenen. A més, si fossin bons, omplirien les sales i, en molt comptades excepcions, ho aconsegueixen. Haurien de saber què ens consta cada espectacle i dividir el cost pel nombre d'espectadors que paguen, no per la legió de convidats de l'estrena, i així podriem coneixer la rentabilitat social d'aquesta gent que vol esser mantinguda.
El delegat de Teatre del Govern, Pep Ramon Cerdà; Jeckyll. D'altra banda, el Govern el Hyde. Això es diu esquizofrènia. Si esl actors estan malalts val més que es programin coses de fora. O no?
Apreciat estorat, entec que estorat ho devies estar abans de llegir la notícia, i estorat m'he quedat jo en llegir el teu comentari. La única paraula que pot definir o defensar la teva opinió és la ignorància sobre el tema. Estic d'acord amb el company simpàtic, ja que crec que tens un problema en la interpretació i comprensió de textos. Has sentit parlar mai d'un actor amb pagues dobles, vacances pagades, feina assegurada amb contracte estable i fixe a llarg termini, ... doncs segur que no perquè no existeixen. Tot i així, no volem viure de les subvencions, es tracta de què les subvencions reverteixin en l'art i la cultura, i en els professionals que ens hi dediquem.
Aquest Estorat només parla d'allò que llegeix als titulars dels diaris sense saber aprofundir ni contrastar res, és normal, la gent comú fa això (populisme) i per això guanyarà el PP. No li faria gaire cas, és ridícul i barater el que diu, Els treballadors sabem el que volem i el que està passant ara no ho volem. No us deixau enredar amb comparacions estèrils de manobres, fusters... sabem el que volem i ho aconseguirem!
Pel que veig en referència a Estorat: No saps llegir o t'agrada malinterpretar el que està escrit. Debut, segurament, als teus coneixements manipuladors hauríes de saber que els actors de l'AAAPIB (associació de cràcter sindical) no poden ni volen demanar subvencions per tant no en demanen, L'AAAPIB demana més control de les subvencions a les empreses i als teatres públics, control per tal direccionar els diners públics cap al servei del poble i de les empreses professionals que en teoria han de contractar i pagar als seus treballadors. I és clar, Estorat, aixìo te molesta perquè no pots fer les mangarrufes amb tranquilitat, les faràs igualment però si ningú t'emprenya, millor.
Pel que veig d'aquesta crònica entenc que aquest grup de persones volen viure del doblers públics (IB3, teatres públics, institucions...) Us imaginau què passaria si totes les empreses que pateixen la crisis fessin el mateix (el mestres d'obres que ara no tenen feina, els fusters que no venen persianes, els mils de treballadors que estan aturats...) Per què aquests volen viure de subvencions i no ho podem fer també els altres.