TW
0

El Caire acollí ahir una convenció patrimonial carregada de bones intencions: la repatriació dels béns robats en altres èpoques. Peces cabdals, com ara la pedra Roseta, el Partenó grec i objectes del mateix Machu Picchu, sortiren dels llocs originals i estan ara repartides pel món. Aquest fet podria canviar si els estats s'hi avenen.
El patrimoni escampat arreu del planeta també ha estat una tònica dominant a Mallorca, que té com a béns més emblemàtics els bous de Costixt, que fa dècades que estan al Museu Arqueològic de Madrid. Ara bé, a l'hora de reclamar-lo, aquest llegat té la seva particularitat, perquè en el cas dels bous de bronze foren venuts, no "robats" en sentit estricte. Es tracta d'una tendència habitual a la nostra illa des de fa massa temps.

Així ho reconeixia ahir l'historiador Guillem Rosselló Bordoy, bon coneixedor del patrimoni desaparegut de l'Illa. "Tret dels béns que s'endugueren durant la Guerra del Francès, la immensa majoria de patrimoni que ha sortit de Mallorca ha estat venut", explicava. El cas més fefaent fou el dels bous trobats a Son Corró l'any 1895. Un altre exemple el proporciona el cap de bou de Son Mas de Llubí, que també fou objecte de venda. Un tema a part són les armes del rei en Jaume, respecte de les quals sí que Madrid exercí "el dret de cuixa", com ho anomenava Rosselló-Bordoy en un article. Així, foren portades cap a l'armeria del Palau Reial de la capital espanyola, on es troben encara avui.

Altres exemples destacats per l'historiador en relació amb els objectes venuts són les ceràmiques almohades trobrades el 1938 que sortiren d'amagat per passar a mans del col·leccionista Rocamora i que, anys després, passaren a l'Ajuntament de Barcelona; i la col·lecció Despuig, subhastada a París a principi del XX. Per veure-la, recorda Rosselló-Bordoy, caldrà anar a Copenhaguen i a Boston. "D'espoli sistemàtic aquí no n'hem tingut", precisava, a més de remarcar el poc sentiment patrimonial que s'ha demostrat per part de les administracions.
El problema de la fugida del patrimoni illenc no es podrà avenir amb la declaració d'intencions que ahir 25 estats -inclòs l'espanyol- firmaren per establir un reglament per a un possible retorn als llocs als quals pertanyen aquestes peces. Caldrà, doncs, reclamar-les per una altra via.