El 20 d'agost de 1610 els artenencs Jordi Ginard i la seva esposa Joana declaraven la intenció d'emigrar cap a València. Era l'exemple dels almenys 5.000 illencs que a partir del 1609 deixaren Mallorca per embarcar-se cap al País Valencià per ocupar les terres que fins aquell moment havien estat dels moriscos.
L'any que ve se celebrarà el quart centenari de la 'legalització' d'aquest repoblament amb un seguit d'actes arreu de la comarca de la Marina Alta. El Govern balear no en restarà al marge i s'afegirà a la celebració, encara sense un programa establert. Així ho constatà el conseller de Presidència, Albert Moragues, que ahir rebé els organitzadors, encapçalats pel gerent de la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta, Vicent Ortuño. "Aquest repoblament forma part de la nostra història un tant desconeguda", assegurà el conseller menorquí. Precisament la delegació valenciana s'ha desplaçat fins a Palma per cercar suports. "És obligat establir un pont amb el Govern balear", afegí Ortuño.
Els actes s'iniciaran a principi de 2011 amb una exposició explicativa sobre l'èxode dels moriscos i la posterior emigració illenca. La mostra, que s'ha d'acabar de dissenyar, rodarà pels 33 pobles que formen la Mancomunitat de la Marina Alta, "amb l'objectiu que també pugui visitar les Balears", indicà el representant valencià.
A més, preveuen organitzar unes jornades històriques en les quals participaria la UIB i esperen la imprescindible col·laboració dels historadors Antoni Mas, Joan-Lluís Monjo i Josep Mas, autors de Les arrels margalidanes del poble Xaló i Per poblar lo regne de Valèntia, que fa més de deu anys que treballen en el tema.
Les activitats, que duraran fins al 2012, preveuen incentivar intercanvis musicals entre el País Valencià i les Balears; l'estudi del fet lingüístic amb especial interès al salat de Tàberna i la vall de Gallinera, i la creació d'un cens dels còlons illencs. Serà un programa complet que encara no té un pressupost fixat i que el Govern tampoc no n'ha precisat la quantia fixa.
Per la seva banda, l'Ajuntament de Santa Margalida, que patí una forta emigració cap al País Valencià i que avui està agermanat amb dos pobles valencians, també preveu organitzar unes jornades d'estudi envers el quart centenari del 'repoblament'. Els historiadors abans esmentats creuen que les dues iniciatives s'haurien de fer conjuntes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Vatualmón! Tanta de sort que molts de vileros partiren cap a València fa 400 anys. Si tots els que se n'anaren llavors, ara fossin per aquí, sí que hi estaríem fotuts!