Connexió militar Mallorca-Bugia

Les vinculacions entre Mallorca i l'Alger vénen de lluny. Les relacions comercials entre ambdues terres foren ben fructíferes ja en l'època medieval, quan el rei Sanç ubicà a Bugia el primer consolat mallorquí. Segles més tard, aquesta connexió fou clau per al negoci de l'estraperlo i també es convertí en una via escapatòria per als republicans que fugien de la dictadura. Ara, l'historiador i professor de la UIB Miquel Deyà analitza una nova vinculació entre les Illes i el nord de l'Àfrica centrant-se en la conquesta de Bugia de 1510. La setmana passada, Deyà participà en el Congrés Internacional de Toledo amb motiu del 500è aniversari de la conquesta de Bugia, en la qual exposà el paper del Regne de Mallorca en l'escomesa militar. "L'autoritat mallorquina, i els mallorquins en particular, varen tenir una importància cabdal en el procés militar. El governador de Mallorca, Aymerich, prengué part de manera secreta i contudent en el disseny de l'ocupació", assegura.

La conquesta del nord de l'Àfrica per part de Ferran II, el Catòlic, s'inicià un any abans a Oran i després continuà cap a Bugia. Ja en la presa d'Oran, famílies mallorquines com els Burgues "posaren el seu vaixell i els seus mercenaris al servei de l'ocupació". Deyà fa nou mesos que s'ha endinsat de ple en el paper dels illencs en l'ocupació de Bugia i quines en foren les conseqüències. "Els mallorquins hi varen tenir una intervenció sobretot logística", assegura. Les Pitiüses i Mallorca foren claus perquè les tropes espanyoles hi recalassin i s'abastissin abans de la conquesta, i també compartiren el protagonisme en el "disseny de l'operació". Aquesta implicació directa fou motivada, en part, perquè "les autoritats del Regne creien que amb la conquesta es podria recuperar el vell comerç que hi havia entre Mallorca i l'Àfrica, però no eren conscients que això seria molt difícil".

L'historiador destaca l'actuació de Ramon Vidal, un convers mallorquí que anys abans de la incursió ja havia estat enviat a l'Àfrica per Ferran el Catòlic per "observar la situació". El 1510, Vidal, perseguit per la inquisició, és sol·licitat pel rei perquè "assessori l'autoritat militar, Pedro Navarro, sobre com dur l'expansió", afegeix.
Així doncs, a més de l'abastiment de les naus o de les comunicacions, "que provocaren la pujada dels preus i robatoris per part de les tropes", Mallorca esdevé també cap pensant de la incursió dirigida per Navarro. Precisament, Miquel Deyà remarca que el cap de l'autoritat militar "hi volia una major participació del Regne de Mallorca, no només logística, sinó que el Regne assumís la custòdia de Bugia i que s'hi desplaçassin uns mil mallorquins", precisa.

Les germanies

Això, però, no fou possible, ja que les autoritats mallorquines es feren enrere pels conflictes interns amb les germanies. "Fins i tot es podria dir que l'ajuda que Mallorca donà a Pedro Navarro fou il·legal, perquè no es compliren els tràmits que s'havien de seguir". "Les autoritats temien que si es reunia el Gran i General Consell allà hi hagués una protesta generalitzada per la revolta dels forans", afegeix. De tota manera, el governador Aymerich envià blat i animals per abastir les tropes durant el setge i, un pic conquerit l'indret, s'hi enviaren ferrers i mestres d'obra per a la fortificació de la ciutat. Bugia té una clara connexió illenca, igual que succeí amb Oran, on encara es conserva la porta de Mallorca. "Avui, aquest vincle cultural i històric, lamentablement, és molt més feble", digué l'historiador.