Deixadesa patrimonial, boom immobiliari i especulatiu, envelliment de la població, participació ciutadana, conflictes veïnals. Aquests són alguns dels elements que configuren la tesi doctoral de l'antropòleg català Jaume Franquesa sobre la barriada palmesana de la Calatrava i que avui es donen a conèixer sota el títol Sa Calatrava mon amour. Etnografia d'un barri atrapat en la geografia del capital. L'editorial Documenta treu a la llum el treball que Franquesa féu entre el 2002 i el 2006 a Ciutat i que demà es presentarà a Can Alcover (20 hores).
Per endinsar-se de ple en la fisonomia física i social de l'emblemàtic indret, Franquesa s'allotjà els anys d'estudi en una casa de la barriada on "vaig conviure com un calatraví més i on vaig plantejar de ple el meu estudi". Així fou com aprofundí en la idiosincràsia d'aquest indret tan actiu durant els anys setanta amb els moviments veïnals i que als noranta es convertí en el punt de mira de les macroinversions urbanístiques. "En un principi, les polítiques de l'Administració es dirigiren cap a un vessant social fins que progressivament es convertí en una política urbanística que es girà contra aquells que hi viuen", aclareix.
Franquesa encaixa l'estudi dins la contradicció entre "la ciutat com a espai de vida i la ciutat com a mercaderia", un procés que hem viscut i encara vivim d'ençà de l'anomenat boom urbanístic. La Calatrava era un bon indret per 'mercadejar', ja que està a tocar de la façana marítima. Així mateix, l'antropòleg deixa clar que la degradació de la Calatrava durant els anys seixanta i vuitanta "requeria una inversió" i que aquesta fou reclamada pels veïns. "Els plans de rehabilitació foren clarament demandats". Ara bé, aquestes anhelades millores també se'ls giraren en contra.
"Compradors i inversors es llançaren sobre el centre històric de Palma atrets per la seva calma i bellesa; malgrat que la Calatrava de calmada, no n'era gens", manifesta l'autor en el prefaci del llibre. "Aquesta calma és un atractiu per a l'inversor, que hi veu un rèdit", afegeix. A més, rep una menció especial la preservació del patrimoni històric de la barriada, a partir del qual "els veïns han estat víctimes dels indicadors entre mecaderia". "El patrimoni, que en principi pareix una nosa per als constructors, es converteix de sobte en un element que cal posar en valor", exemple d'aquella 'calma i bellesa' esmentada anteriorment. L'objectiu és "que les zones remodelades incrementin el valor", apunta l'autor en el primer capítol del treball, tot i que això pugui provar com s'esdevé "la substitució d'uns residents per uns altres de més rics".
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
haurieu d`hacer conegut sa calatrava, devers el 79. 80 i mes, ses festes, sa gent, el grup d`animacio, els gitanos, etc. l`ambient en definitiva que es movia en aquell temps,calatrava era el nostre amour de veres. un temps que queda dins el nostre cor i les nostres vivencies a una edat jove.