Sentiments en tinta xinesa

"La pintura és un somni en el qual s'expressen tots els sentiments". Així definia ahir Gao Xingjian, premi Nobel de Literatura, la seva obra plàstica, que parla de sensacions. El concepte de llibertat hi va lligat a la seva empremta, una 'llibertat' que no trobà al país on va néixer, la Xina, on encara avui el seu nom està prohibit. "No existeix", hi puntualitzà.

La pintura tradicional xinesa i les influències occidentals s'entremesclen en l'imaginari de l'autor de La muntanya de l'ànima que, malgrat ser reconegut per la seva vessant novel·lística, no s'està d'experimentar en altres camps com la pintura, el teatre i el cinema. Tot s'hi val per mostrar allò que hom porta a dins i per fer realitat els seus somnis -en el sentit estricte del terme-.

Tot aquest univers és el que es podrà veure a partir d'avui a les 20.00 hores al Casal Solleric, on Gao Xingjian inaugurarà la mostra titulada Al fons del món. Es tracta d'una exposició en què els blancs i els negres de la tinta xinesa conflueixen en un llenguatge ben característic. "El blanc i el negre tenen moltes possibilitats per fer valer la imaginació, en la qual tot espai és possible", assegurava durant la presentació. Fa més de trenta anys que Xingjian plasma les seves visions, entre abstractes i figuratives, utilitzant l'experimentació de la tinta xinesa i entremesclant aquest procediment mil·lenari amb elements occidentals.

"Si vols ser un bon pintor, has de posar en valor els teus coneixements", remarcava, a més de recalcar que "Picasso féu dibuixos amb aquest tipus de tinta, però no en dominava la riquesa". "Per ell tot era negre, però hi ha un camp de tonalitats que es barregen amb l'aigua", indicà. "Ara aquest coneixement ha canviat i les tècniques s'han estès", subratllà. Però si la pintura és expressió de sentiments, per Gao Xingjian la literatura suposa una forta "necessitat interior" que també està marcada per anys de censura a la Xina.

"És una necessitat per poder dir el que un pensa o el que sent", apuntava, per afegir que no es considera en cap cas un artista dissident. Gao, tanmateix, no defallí en veure minada la seva llibertat d'expressió i avui es declara ciutadà d'un món on "les fronteres nacionals no tenen gens de sentit". "Si pots tocar la realitat i transmetre-la, n'és indiferent la procedència", assenyala un autor que té obres traduïdes a més de trenta llengües.

És precisament a aquesta universalitat que apel·la Xingjian quan parla també de la seva preocupació per la situació actual de la humanitat. "El que m'importa és la meva realitat i ara la meva angoixa són els problemes d'Europa, que és la meva Europa", afirmava en referir-se a la crisi econòmica i als canvis mediamentals. "Allò important és que l'artista ha d'afrontar tota la realitat humana, sense distincions entre Orient i Occident, i ho ha de poder fer amb llibertat per expressar-se", continuà.

Aquesta llibertat és la que, segons ell, també cal perquè els intel·lectuals es replantegin el sistema en el qual estam immergits. "Europa necessita una nova llibertat i un nou pensament", va sentenciar.