Francesca MaríPalma06/11/10 0:00
TW
0

El teló davallà ahir de manera definitiva per a Catalina Valls. La gran dama del teatre balear morí a 90 anys després d'una intensa vida dedicada a les arts escèniques i a escriure, dues passions que la portaren per nombrosos escenaris amb més de quaranta obres a l'esquena. Les seves interpretacions de dona Obdúlia a Mort de dama, a El rei Pepet de Llorenç Capellà i La dida de Salvador Galmés són sols algunes mostres de la intensa carrera de Catalina Valls, també coneguda com na Catalina dels ous. Es tracta d'una professió, per cert, que Valls inicià de ben jove a Barcelona per formar-se en l'art dramàtic.

Després residí a Madrid, on col·laborà amb el programa Charlas, de Radio Nacional, fins que retornà a Mallorca, on també féu part de Ràdio Mallorca amb obres teatrals radiofòniques. Aquest afany encuriosit la portà fins el teatre Principal, on l'any 1947 estrenà La corona comtal amb l'Agrupació de Teatre Regional. Dona compromesa per la cultura, Catalina Valls també féu part de les companyies Agrupació Artística Illa d'Or i en alguns muntatges d'Artis com Can Miraprim (1956), "uns moments molts difícils i on ella tingué una important activitat", recordava ahir el professor Pere Mas, director del diccionari del teatre de Balears.

Sols el matrimoni l'allunyà temporalment d'aquest món. Després de casar-se, l'any 1957, deixà l'escena dotze anys, fins que s'hi tornà a endinsar amb Estrenam llibertat (1978). Ara bé, el seu paper de dona Obdúlia a Mort de dama l'any 1981 és recordat encara avui. "Un personatge molt amagat però també ben difícil, ja que havia d'estar-se tot el temps dins el llit. La seva veu i aquelles manetes eren molt importants", explicava Pere Noguera, que la dirigí en l'obra de Villalonga. "Sempre ho veia tot en positiu i mai no criticava res, una cosa tan difícil en el nostre país. Era la bohomia", afegia Noguera mentre recordava aquells tours escènics que realitzaren plegats pel País Valencià, i el sopar homenatge aquest mateix estiu amb motiu del seu 90è aniversari. "Hem perdut una gran persona de la cultura de Mallorca", va sentenciar ben afectat.

El crític José A. Pérez de Mendiola també la destacà com la gran dama escènica per la seva vitalitat: "Ho deixava tot sobre l'escenari i, a més, també ho anava ho veure tot. No se'n perdia una", afegí.

Diversos vessants

Entre el seu llegat escènic també destaquen obres com És na Xima, xema?, de Maurici Gallardo; Els muts, d'Antoni Mus; Ses Matanceres, amb les Diabéticas Aceleradas, i la seva reaparició a Mort de dama l'any 1998, també sota les ordres de Pere Noguera.

Però la vida de Catalina Valls no es limità als escenaris, també s'endinsà en el món del cinema, amb La senyora. Cultivà l'escriptura narrativa amb Mármol en llamas, la poesia amb Por Libre i Sa Roqueta, a més d'una intensa producció de textos teatrals com La forastera de can Parera (1947), Dubte (1950), Cárcel de silencio (1953) i Desig (1954). Una vida, per tant, lligada a les arts que no abandonà mai. A més, també fou reconeguda amb guardons com el premi Ramon Llull de la Comunitat, l'A de plata d'Antena 3 i el reconeixement del teatre Principal, entre altres. Aquest mateix mes havia de rebre el guardó honorífic dels estrenats premis Escènica.

La capella ardent serà avui a Son Valentí entre les 8 i les 12 hores. El funeral tindrà lloc dilluns a les 20 hores a l'església de Sant Sebastià de Palma.