Compte enrere per protegir la Sibil·la

Després de gairebé dos anys de treballs, el cant de la Sibil·la arriba a la recta final en la selecció com a Patrimoni Cultural Immaterial. Serà entre el 15 i el 19 de novembre a Nairobi durant la reunió del Comitè intergovernamental de la Unesco. Les passes per a la seva preservació internacional no han estat senzilles. El mes de juliol de 2009 el Comitè espanyol ratificà el cant medieval com a candidat a la Unesco, juntament amb els castellers, els patis de Còrdova i el flamenc. La 'competència', doncs, és ben forta, sobretot pel que fa al flamenc, que ha recollit adhesions més enllà de l'Estat.

Tanmateix, no són els únics candidats. Així, centenars de propostes d'arreu del món hauran de ser discutides durant quatre dies a la capital kenyana en un congrés en el qual assistiran el conseller insular de Cultura, Joan Font, i el seu director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà. "Les expectatives són bones i encaram la candidatura amb molta il·lusió. Tot i això, sabem que l'Estat presenta altres propostes molt fortes", reconegué ahir Cerdà, mentre recordava que el continent asiàtic és un dels que té més opcions. Només la Xina presenta 80 propostes culturals a Patrimoni Immaterial.

"Nosaltres hem fet els deures, ara caldrà esperar la decisió del Comitè", sentencià, alhora que recordava que de per si ja és important que la Sibil·la hagi arribat fins a la fase final. El conegut cant fou declarat Bé d'Interès Cultural a Mallorca l'any 2004, però ha estat ara quan s'han realitzat estudis amb més precisió. "Tard o d'hora serà reconeguda, sinó és enguany serà l'any que ve, o l'altre. Allò cert és que no es pot obviar un cant litúrgic d'aquesta transcendència que fins i tot podria recuperar-se a altres indrets", afegí el director insular de Patrimoni, joiós amb la selecció i amb el fet de ser presents a Nairobi el dia de la resolució final.

Cal recordar, però, que les diferents candidatures no competeixen entre si, ja que el Comitè de la Unesco no té un límit de reconeixements. La selecció d'elements a preservar és lliure i l'any passat el Comitè reunit als Emirats Àrabs decidí inscriure 88 nous elements a la llista de béns protegits. Amb això, d'ençà que s'inicià aquesta categoria de preservació, l'any 2003, la Unesco disposa avui de 178 elements declarats Patrimoni Cultural Immaterial en vuitanta estats. Entre aquests béns protegits, s'hi troben la festa de la patum de Berga, el tribunal de les Aigües de l'hora de València i el misteri d'Elx, un cant sacre també d'arrels medievals.

El director insular de Patrimoni recordà ahir que els tràmits per a la protecció de la Sibil·la s'iniciaren a principi de 2009, quan el seu departament també estudià altres possibles candidats mallorquins, com la festivitat de la Mare de Déu d'Agost i les danses dels Cossiers. El compte enrere per al cant de Matines ha començat.