En una gala sense grans pretensions, els premis Ciutat de Palma 2010 foren ahir vespre els 'autopremis' a quatre anys de legislatura en l'edició més participativa i cultural. Com ja sol ser habitual en la gala cultural de Sant Sebastià, i enguany encara més amb les eleccions a la cantonada, tant la batlessa de Palma, Aina Calvo, com la regidora de Cultura, Nanda Ramon, aprofitaren els seus discursos per fer repàs de la tasca feta en matèria cultural i patrimonial. Les restauracions del teatre Odeon, del Casal Balaguer, del baluard del Príncep i fins i tot la de la façana marítima -ficada en el discurs amb calçador- foren les notes destacades per Calvo. Per part seva, Ramon recordà el seu treball a les biblioteques municipals i al Mar i Terra, entre d'altres. Les dues, això sí, coincidiren a remarcar l'èxit del director palmesà Agustí Villaronga amb Pa negre i l'estrena de la cinta a Ciutat.
Eren els discursos oficials d'un esdeveniment que, en realitat, tenia com a protagonistes els guanyadors de les vuit categories dels premis Ciutat de Palma, una més que l'any anterior, ja que s'hi ha incorporat la de còmic. Els presentadors, Noemí Prats i Antoni Gomila, no es cansaren de repetir que aquesta 55a edició ha estat la més concorreguda pel que fa a participació. En total, recordaren, s'hi han presentat 490 propostes.
Però la d'enguany fou també una gala diferent. L'aparició de la dansa a partir del minut 1 fou la demostració que aquests Ciutat de Palma prenien un altre caire. El lliurament dels reconeixements s'intercalà amb els esquetxos de l'espectacle Nou de la companyia Mariantònia Oliver, que, en acabar la cerimònia, la majoria del públic alabà. El mateix va ocórrer amb les presentacions dels vuit premis, que enguany es presentaren a través d'uns vídeos realitzats per Cinètica Produccions ahir capvespre mateix. Incloïen la presentació de l'autor i el criteri del jurat per haver-lo escollit. Fou una proposta encertada del Consell Municipal de Cultura.
La cultura, la protagonista
Sembla, doncs, que la senzillesa de l'acte, que durà una hora i mitja, propicià que els Ciutat de Palma d'enguany se centrassin més en els aspectes culturals i els guardonats i que deixàs de banda grans concerts o presentacions farragoses. Com sempre, la platea del Principal i les primeres llotges s'ompliren de convidats de tota casta. Al capdavant, la batlessa Aina Calvo i bona part del seu equip municipal. Al costat, la presidenta del Parlament, Aina Rado; la del Consell, Francina Armengol, i els consellers Albert Moragues, Vicenç Tomàs, Bartomeu Llinàs i Gabriel Vicens o els nacionalistes Biel Barceló i Antoni Verger. Els representants del món cultural també foren ben nombrosos: des de l'editor Lleonard Muntaner, passant per l'historiador Guillem Rosselló Bordoy fins a l'artista Pep Guerrero i la directora del Baluard, Cristina Ros. Tampoc no hi faltaren Llorenç Huguet ni el president de Sa Nostra, Fernando Alzamora, ni els professors Pere Mas i Vives i Jaume Corbera. Aquest darrer estava content, perquè el seu fill, Amadeu, resultà guardonat amb una beca d'investigació en la categoria de cultura popular. També hi foren presents els escriptors Josep Lluís Aguiló i Melcior Comes, a més del president de l'Associació de Víctimes del Còmic, Joan Miquel Oliver, orgullós que les historietes formin ja part dels Ciutat de Palma.
Ciutats de Palma per fer balanç de quatre anys de legislatura
El Principal n'acollí l'entrega en una gala que combinà guardons amb dansa i repàs polític. La novetat fou l'elevada participació i la incorporació del còmic
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
10 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Tanmateix, Aina Calvo no sap expresar-se bé en registre culte en català i això és senyal inequívoca d'unes quantes coses: que segurament la majoria dels seus referents culturals no són els propis de la cultura catalana. I que això a ella l'importa aproximadament un rave. Altra cosa seria per a ella que li diguessin que no sap parlar en castellà: segurament s'ofendria,
Estic d'acord amb en tanmateix na Munar no parla be en la nostra llengua, l'he escoltada un parell de vegades i francament fa vergonya escoltar-la.
"En Miquelet", a mem, creus que en Bauzá el parla millor? O el parlava millor na Munar? Fins i tot en Joan Puigcercós, d'ERC, per posar un exemple, el parla amb moltes d'incorrecions. Que els nostros polítics parlin català és molt important, però no és l'únic aspecte important.
Heu sentit com parla català la batlesa? No en sap! "Debatríem amb arguments ferms d'un i altre costat sobre la conveniència de protegir l'accés a la creació o de permetre el més lliure dels....." Això li han escrit i no ho sap pronunciar. NO HO SAP PRONUNCIAR
Hi ha que reconeixer que els premis tenien més prestigi a l'època franquista tot i que els jurats eren semblants. S'hauria de potenciar la vesant d'art i cultura així com la projecció exterior dels mateixos. No poden ser uns premis tancats, sempre al mateix redol, s'han d'obrir a l'exterior i potenciar la vessant cultural de la nostra terra.
El món de la cultura (i potser tots els móns...) està cerregat d'enveges egoistes que enceguen el benefici que tenen aquests tipus de premis per a la col·lectivitat i per al prestigi de la llengua i la cultura. L'àmbit de la creació és complicat, i els artistes, escriptors, creadors... també necessiten estímuls per seguir endavant. És una tasca molt solitària i no em sembla vanitós voler-se reforçar amb el reconeixement del públic o dels experts. En aquest cas concret, em sembla que els Premis Ciutat de Palma són uns premis de qualitat, rigorosos i necessaris.
Totalment d'acord amb Elionor. Deixarà d'escriure la gent si no hi ha premis? El millor premi és escriure bé i trobar un editor que valori la teva feina. Si algun dels premiats deixàs d'escriure tampoc seria cap desastre nacional. Per altra banda, alguns jurats i alguns premiats (i la forma com van ser premiats) han buidat tot el valor dels Premis Ciutat de Palma. Que s'estalviin aquesta doblerada.
Un exemple de la mediocritat d'aquests premis el tenim en la mateixa crònica: els polítics sempre al davant; els escriptors, absents, llevat de dos premiats sense brillantor. I els noms de les persones de vàlua, com Joan Mas i Vives equivocats. Perfecte reflex d'uns premis que no haurien d'existir.
Crec que se heurien de potenciar, aquets premis estic de acord que no tenen resonancie, pero aixo es perque es Mallorquins som aisi, no mos agrade lo nostro.
Any rere any amb hem d'aguantar aqueixa comèdia de teatre regional que són els estantissos premis Ciutat de Palma, tan desacreditats que ningú no en fa cas (cap diari peninsular en parla avui). L'Ajuntament d'esquerra es manté fidel a uns premis franquistes que no tenen cap sentit en una societat democràtica. Només incorpora més premis potenciant l'individualisme i la competició salvatge. Per què no es té en compte els qui voldríem que se suprimissin? Probablement som majoria.