Les coreografies tradicionals khmers són un símbol d'identitat del país. | Sebastia Amengual

TW
0

Palma acollí ahir una exhibició folklòrica ben especial. Eren les danses d'una dotzena de nins i nines provinents de Cambodja i que mantenen les seves arrels culturals a través de la música i el ball, a més de lluitar contra les mines antipersona escampades pel 40% del territori.

A això cal afegir-hi que aquests joves, d'entre 12 i 20 anys, pateixen les conseqüències del conflicte cambodjà i han estat mutilats per les mines anitpersona o per la malaltia de la poliomelitis. "El ball ens ajuda a parlar de la nostra vida i a expressar els nostres desitjos", explicà monsenyor Kike Figaredo, que aterrà al país aisàtic l'any 1985 i hi fundà Bateary Prieb, escola de formació de discapacitat i taller de fabricació de cadires de rodes.

Els joves mostraren ahir les seves danses tradicionals al CaixaFòrum de Palma, en el marc de l'exposició Cambodja, terra d'esperança, de Gervasio Sánchez i sota el lema "Cambodja, construir junts un camí per la pau". "M'han canviat la vida i el caràcter", diu Dieng, una al·lota que surt a les imatges de l'exposició del fotoperiodista i de la qual ha seguit l'evolució. Avui, la cadira de rodes no li impedeix de ballar les coreografies khmers ni mostrar la seva cultura i tot allò que han patit.