Sobren paraules

Les comparacions són odioses i més quan ens referim a Antònia Font i a Manel. Són molts els qui els assimilen lletres, estils o l'apoteosi de la fama, però ni a un ni a l'altre els fan gaire gràcia aquestes analogies. Ara bé, divendres vespre la pregunta sortia sola: qui t'ha agradat més? Era el que hom podia sentir passades les tres i mitja de la matinada al parc de n'Hereveta de Porreres, després de l'actuació d'Antònia Font. Les paraules, en aquest cas, també ens sobren, perquè la resposta del públic fou evident.

Milers de persones provinents de tots els punts de l'Illa ompliren el parc de Porreres a l'espera de veure el directe de les dues formacions. Si bé ambdós grups ja havien presentat els nous discs en diversos concerts a l'Illa, encara no s'havien deixat veure plegats en una mateixa actuació.

Manel pujà a l'escenari a mitjanit davant un públic impacient. Ben poc xerradors pel que ens tenien acostumats en els concerts del primer disc, el grup anà desgranant els temes de 10 milles per veure una bona armadura. El poc ritme de les noves cançons no acabà de quallar amb el públic ni amb l'espai del parc de n'Hereveta. La gent volia botar i cantar, i això només arribà amb Benvolugut o quan recordaren la Gent normal i El mar.

La tranquil·litat s'acabà amb la pujada a l'escenari de Pau Debon, Jaume Manresa, Joan miquel Oliver, Joan Roca i Pere Debon. Antònia Font complí amb escreix les expectatives. Me sobren paraules encetava dues intenses hores de concert en què els ritmes nous s'entremesclaven amb altres ja més consolidats, com el Wah yeah, Alegria i l'Astronauta rimador. Ara bé, al públic tant li era que les cançons fossin noves o antigues, molts se les sabien totes fil per randa. A les primeres files, davant l'escenari, hi havia un gran cor que cantava a l'uníson.

Antònia Font no va deixar caure el ritme de l'actuació en cap moment i féu botar els assistents amb Islas Baleares i les Coses modernes. Això sí, el hit d'aquestes Lamparetes no arribà fins a les tres i mitja de la matinada. Antònia Font s'acomiadà del públic amb la història de patinadors de Calgary 88. Era la manera de dir adéu a una plaça entregada al pop rock en català.