TW
0

Una barcassa amb més de 300 immigrants procedents de Líbia bolcà ahir a la matinada en aigües de la Mediterrània, a 70 km al sud de l'illa italiana de Lampedusa. Hores després, ja de dia, desenes de cadàvers, entre ells alguns al·lots, varen ser albirats per la Guàrdia de Finances italiana. Es calcula que fins a 130 persones podrien haver perdut la vida en el naufragi.

Aquest és un episodi més del drama dels immigrants a Lampedusa. En aquesta petita illa italiana, l'excessiva i incontenible arribada d'indocumentats ha estat, des de l'inici de les revoltes al món àrab, un degoteig constant que l'ha abocada al caos. Si ja abans de les rebel·lions era un punt estratègic per al desembarcament d'immigrants procedents del nord d'Àfrica que volien accedir a l'espai Schengen de la UE, els violents successos dels països de la zona han fet insostenible la capacitat de les infraestructures de l'illa -que té només un centre d'acollida amb capacitat per a 850 persones- per acollir l'allau incontrolable dels nouvinguts. I aquest col·lapse no és estrany, tenint en compte que des del passat dia 1 de gener han passat per l'illa prop de 20.000 immigrants. Els dies de major afluència, el nombre de persones que hi ha arribat en un sol dia s'ha comptat per milers, en una illa que té una població d'unes 5.500 persones i que, per fer-nos-en una idea, ocupa una quarta part de la superfície de l'illa de Formentera. És a dir, el territori de l'illa italiana fa 20,2 km², davant els 83.24 km² de l'illa balear.

Temerosos per la inseguretat que la inabastable arribada de nouvinguts provoca entre els residents de l'illa, aquests darrers fins i tot han acabat enfrontant-se a ells. Davant la situación límit, el primer ministre italià, Silvio Berlusconi, feia la setmana passada una visita llampec a Lampedusa, on, en aquell moment, hi havia uns 6.200 il·legals. Immediatament anuncià, de manera escandalosa i com a cortina de fum davant les causes pendents que té amb la Justícia, que en un termini de 48 a 60 hores buidaria l'illa d'immigrants. I així ho va fer, malgrat que n'hi ha continuat arribant. Així les coses, dilluns passat es va reunir amb el seu homòleg tunisià, Beji Caid Essebsi, a fi de cercar una solució que permetés frenar la crisi. Al final, però, no s'arribà a cap acord.

Per proximitat, el major nombre d'immigrants que arriben en rudimentàries barcasses i pasteres procedeixen de Tunísia, ja que aquest país es troba a només 133 quilòmetres de Lampedusa, el territori italià més al sud del país.

Mentrestant, des de Brussel·les, l'actuació més recent de la UE per fer front a la crisi migratòria italiana ha estat l'ampliació, fins a l'agost, de l'operació Hermes, de l'agència de control de fronteres. Aquesta missió es basa en el desplegament d'actius aeris i marítims, que vetlen per la seguretat a les fronteres. Sigui com sigui, la immigració a Itàlia és una realitat difícil de gestionar, més encara quan es troba a mans d'un primer ministre que equipara, convençut, els immigrants amb la criminalitat.