El desmantellament de la protecció jurídica del català ja està en marxa. La llengua pròpia deixarà de ser un "requisit" per accedir a una plaça de l'Administració pública i passarà a ser un "mèrit" per regla general. Només n'escaparan els professors i altres casos "excepcionals". Així es considera, com a norma general, en l'avantprojecte de modificació de la Llei de funció pública, que el Govern ja té redactat. Quan entri en vigor, conèixer el català ajudarà per entrar a l'Administració, però no serà indispensable.
Segons aquest esborrany, per accedir a una plaça pública (com a funcionaris, però també com a funcionaris interins o personal laboral), ja no caldrà acreditar coneixements de català, com fins ara. Tan sols en queda exempt el sistema educatiu, el qual continuarà regint-se per la seva pròpia normativa. D'aquesta manera, els professors i professores que vulguin fer classes sí que hauran d'acreditar el seu nivell de català (ja siguin interins o funcionaris).
L'avantprojecte també preveu una altra excepció, segons la qual, "amb caràcter excepcional" i tenint en compte "les característiques especials" de les seves funcions, s'exigirà "de manera motivada" el català com a requisit per cobrir determinats llocs. La norma no especifica quins llocs -s'entén que els d'atenció al públic, com a mínim- i això es concretaria en la relació de llocs de feina o en les bases del procés selectiu.
Però si aquestes són les excepcions, la norma general queda establerta en el fet que el català deixa de ser un requisit per a totes les "places base". Així s'anomena la categoria amb la qual s'accedeix a l'Administració; o sigui que, a la pràctica, el català deixarà de ser obligatori per al gran gruix de persones que opositin a una plaça pública. També deixarà de ser un requisit per a la selecció de personal funcionari interí i personal laboral de durada determinada.
Resulta simptomàtic, a més a més, que la nova llei no exclogui de la rebaixa lingüística el sistema sanitari, on la comunicació en la llengua materna de cada pacient és vital per al correcte tractament d'una malaltia. De fet, l'anterior Executiu del Pacte establí el criteri d'acreditar el nivell B de català per accedir a una plaça de Salut. Aquesta decisió suscità el rebuig del Partit Popular i dels sindicats corporatius, com ara el Sindicat Mèdic i Satse (infermeres). També s'hi mostrà en contra la central USO, habitual en les protestes en contra de la normalització lingüística (prengué part, per exemple, en la manifestació del Círculo Balear de 2009 contrària al català).
El PP ja advertí en el seu moment que llevaria aquest criteri i ara compleix les seves advertències contra la protecció del català.
A més de les noves incorporacions, no tots els funcionaris de la plantilla actual hauran d'acreditar nivells superiors de català a mesura que demanin ascendir dins l'escala funcionarial. L'esborrany de la llei, de fet, estipula que la llengua només seria requisit per accedir als "cossos, escales, especialitats o categories professionals per als quals [...] es determini". Un pic més, la redacció de l'esborrany en reflecteix l'ambigüitat.
Català a l'administració
No caldrà saber català per ser funcionari, llevat dels professors
L'esborrany de la modificació de la Llei de funció pública elimina el “requisit” de conèixer la llengua pròpia per accedir a l'Administració. Serà un “mèrit” com a norma general, tret per als docents i per a casos “excepcionals”
Palma27/07/11 0:00
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
199 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
A tots els catalanistes, Utilitzant la vostra aurgumentació retòrica qualsevol me podria dir que noltros els mallorquins no sóm més que producte d'un genocidi. I efectivament als arxius puc llegir com La conquesta de Medina Mayurqa per part del Rei jaume I va produir una matança indiscriminada que va ocasionar un veritable genocidi de la població musulmana (ell mateix en el llibre dels Feits se'n panadeix d'haver portat a terme una matança tan brutal) Tenc que acceptar, doncs, que els mallorquins som conseqüència d'un genocidi? Clar que no. Hem de partir sempre del principi de la contextualtizació, segons el qual resulta totalmente anacrònic i improcedent jutjar un fet passat amb criteris presents.
@Guillermo Cifre, antes Coll: Crec que, per a defensar-te, estàs fent servir l'argument anomenat "ad verecundiam". A part d'això, s'ha de dir que en Guillermo Cifre era, evidentment, un intel·lectual que col·laborava amb els panespanyolistes, si és que ell mateix no ho era, i que volien crear la "Gran España" o l'"España grande", com vulguis.
@ Xesc, Aviam si abans d'escriure mos culturitzam una mica. "Guillermo Cifre, antes Coll", Així signava fa més d'un segle don Guillem cifre de Colonya, un pollençí i mallorquí d'arrel, i el fet que jo me presenti d'aquesta manera és per fer veure a gent com tú que tot aquest discurs catalanista i antiespanyol mai no ha existit a la nostra terra. Don Guillem Cifre emprava amb tota naturalitat el castellà i la majoria dels seu escrits estan escrits en aquesta llengua. Escrivia Pollença sense ce trencada i gairebé sempre signava en castellà. I xerram de finals del segle XIX quan en Franco només era un nin de parvulari. Per si no saps qui era "Guillem Cifre de Colonya" te informo que era una personalitat intelectual de finals del segle XIX que va fundar la Institució d'Ensenyament de Pollença. L'objectiu de la Institució era el d'erradicar l'analfabetisme de Pollença, per tal que això suposàs un factor de modernització de la societat rural. Ara bé, l'escola de Pollença no només havia de servir per il•lustrar al poble en sentit abstracte, sinó que també gaudiria de l'objectiu d'alliberar del domini caciquil les classes treballadores, és a dir, els sectors de menestrals, petits llauradors i jornalers. En matèria educativa es pot parlar d'una educació de caràcter laic. És a dir era un intelectual obert i progressista on la seva principal missió era erradicar les desigualdats i avaforir l'ensenyament als més desfavorits. Creus tu realment que una persona amb aquest bagatge intelectual i a més dedicada a la docència, i per tant amb prou coneixements d'història, no hagués renegat d'escriure i xerrar en castellà i hagués lluitat amb totes les forces per tal de reparar l'enorme injustícia d'esser un poble reprimit i sotmes a l'imperi espanyol? I te poso aquest expemple tan paradigmàtic com te'n podria posar molts d'altres on podriem veure que aquest discurs pancatalanista i la consegüent hispanofòbia ha estat introduit molt recentment a les Illes per catalanistes que la unica cosa que volen és la confrontació per tal de conseguir la seva gran aspiració que és crear la gran Catalunya, molt semblant per cert a la gran aspiració de molts alemanys de fa més de mig segle, que era crear la gran Alemanya.
Em sembla estiga just i normal que s'exigeixi el català com a requisit per a qualsevol funcionari que ha d'atendre el públic en ambdós idiomes. El que no em sembla normal és que a un funcionari del grup A de la conselleria de cultura se li exigeixi un nivell C ia un metge no se li exigeixi cap nivell de català (i en molts casos inclús de castellà), clar, en aquest cas el problema és que no hi ha metges suficients ...... Si juguem, juguem tots i amb les mateixes regles del jocs.
@per guillermo Cifre-- jo vaig celebrar la diada menjant pizza,i m´estimo moltissim la meva terra.
@Guillermo Cifre, antes Coll: ¿Són les teves "indiosincràcia" (sic) i "dignitat" les que t'obliguen a posar-te el nom en espanyol? ¿Així demostres estimar la teva llengua i la teva cultura? Crec que allò que realment tu vols és ser espanyol insular. Almanco aquests que critiques són patriotes (sense cometes) i agafen coses de tota la Pàtria -els castells s'han estès des de València cap a Valls, al Principat, i cap a molts d'indrets allunyats del lloc d'origen; i, tampoc no crec que no mengin botifarrons i llonganisses i no celebrin festes amb ball de bot-, no com tu que tens el nom en foraster.
¿Són les teves "indiosincràcia" (sic) i "dignitat" les que t'obliguen a posar-te el nom en espanyol? ¿Així demostres estimar la teva llengua i la teva cultura? Crec que allò que realment tu vols és ser espanyol insular. Almanco aquests que critiques són patriotes (sense cometes) i agafen coses de tota la Pàtria -els castells s'han estès des de València cap a Valls, al Principat, i cap a molts d'indrets allunyats del lloc d'origen; i, tampoc no crec que no mengin botifarrons i llonganisses i no celebrin festes amb ball de bot-, no com tu que tens el nom en foraster.
NAM B, podría contestarte largo y tendido, hasta incluso en catalán, puesto tengo el c, tal vez tu no. Me voy a limitar a decirte un breve : jódete y baila. GUILLERMO CIFRE, lo bordaste amigo, toda toda toda toda la razón. Son 16 pero parecen hacer un poco más de ruido. nada más.
Estic alucinant amb tota aquesta gent que diu que estima la seva terrra, la seva cultura i les seves tradicions, quan realment el que volen és ser catalans insulars. He vist celebarar la diada de les illes balears amb una calçotada i una festa castellera. Si, si, ho heu llegit bé. Aquest "patriotes" no varen celebrar la jornada amb ball de bot i una torrada de botifarrons i llonganisses, sino amb una calçotada i una festa castellera!!!. Tot plegat molt balear. I voltres xerrau de dignitat ? Sortosament el que estimam el nostre arxipèlag i la nostra indiosincràcia, som majoria. I més que ho serem.
Ja tenim en pregunto i en coco dialogant i confraternitzant tranquil·lament en espanyol en un diari en català i deixant de banda, o sigui, menyspreant, la nostra llengua totalment.