Iorgos Papandreu i el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, ahir a Brussel·les.

Iorgos Papandreu i el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, ahir a Brussel·les. | OLIVIER HOSLET

AgènciesLuxemburg21/06/11 0:00
TW
1

L'Eurozona s'ha fixat dues setmanes de termini perquè Grècia aprovi el programa de consolidació fiscal que se li exigeix com a condició per accedir a l'ajuda internacional que n'ha d'evitar la fallida. El president de l'Eurogrup, Jean Claude Juncker, va convocar ahir una nova reunió de ministres de Finances de la Unió per al pròxim 3 de juliol, en la qual espera aconseguir l'objectiu que no es va materialitzar en l'encontre de diumenge: desbloquejar el cinquè tram del programa de rescat, quantificat en 12.000 milions d'euros.

Amb aquest fi, el Govern hel·lènic haurà de mostrar primer legitimitat com a interlocutor i superar el vot de confiança del Parlament previst per a avui, però també li caldrà la implicació de tots els partits grecs en l'estratègia de consolidació fiscal a mitjan termini i en el pla de privatitzacions. La votació per a aquesta darrera iniciativa serà a final de mes. "He decidit programar una reunió extraordinària de l'Eurogrup, que serà el diumenge 3 de juliol. Això suposa que, des d'avui i fins llavors, les autoritats del país, el Govern i el Parlament hauran fet tot allò necessari", va explicar Juncker en una roda de premsa convocada amb motiu de la trobada de ministres de Finances que ha tingut lloc a Luxemburg.

Una nova missió de l'anomenada troika (la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional) viatjarà a Atenes per verificar que el programa que l'Executiu pretén sotmetre a l'aprovació de la Cambra compleix les seves exigències. El president de la Unió eludí respondre quan li demanaren què succeirà si el Parlament hel·lènic no aprova el pla d'ajust, però va deixar entendre que les conseqüències no serien bones.
"Això s'ha d'aconseguir, si no...", assenyalà Juncker, que va comprendre la impopularitat del paquet de mesures i la dificultat d'un programa de privatitzacions amb un calendari que inclou la venda d'una important companyia estatal gairebé cada deu dies. "Grècia sap el que ha de fer. No es tracta d'obligacions imposades, sinó de compromisos que han d'assumir sense dilació", repetí Juncker.

Alguna cosa més que consens

Tanmateix, no sembla que sigui la falta de consens dels polítics l'únic obstacle per a l'aprovació del pròxim tram d'ajuda. Segons explicà la titular espanyola d'Economia, Elena Salgado, el Fons Monetari Internacional (FMI) desitja que s'abordin les necessitats del país hel·lènic a mitjan termini, abans de desbloquejar els 3.300 milions d'€ que li corresponen del pròxim desemborsament. Pel que sembla, l'FMI desitja aconseguir compromisos de la zona euro per cobrir les urgències de Grècia durant un any mitjançant un segon pla de col·laboració, la quantia del qual encara no està definida.

L'FMI alerta del risc de contagi si Europa no actua

El Fons Monetari Internacional (FMI) avisà ahir la UE que, si no du a terme una "actuació decisiva", la crisi de deute de Grècia es contagiarà als països del centre de l'Eurozona i tindrà un fort impacte negatiu a la resta del món. "Es manté una recuperació àmplia i sòlida, però el que succeeix a la perifèria amenaça d'aixafar aquestes perspectives favorables", assegurà l'organisme en l'informe sobre la Unió que va presentar als ministres d'Economia europeus. L'FMI ha augmentat la previsió de creixement per a enguany, de l'1,6% al 2% del PIB.
"Amb uns problemes financers i fiscals profundament entrellaçats, un fracàs a l'hora d'emprendre una acció crucial pot provocar que la tensió es traslladi al cor de la zona euro i provoqui un impacte ampli i d'àmbitmundial", alertà l'ens internacional.

Consolidació fiscal

El Fons reclamà a la Unió que "tanqui ràpidament el debat improductiu sobre la reestructuració o la reprogramació del deute" de Grècia i aconsellà donar continuïtat a la política de consolidació fiscal. Així mateix, demanà al Banc Central Europeu (BCE) que l'augment dels tipus d'interès tingui lloc "de manera gradual". "Avançar amb cautela ajudarà a limitar l'estrès d'uns tipus més alts, cosa que seria contraproduent, sobretot a la perifèria", va manifestar l'FMI. Finalment, i en el mateix estudi, l'organisme monetari recomana reforçar el sistema bancari, de- senvolupar encara més els mercats de capital i aconseguir una integració econòmica i financera més intensa.