"Segons la meva opinió, ja expressada altres vegades, un autor de novel·les no és un historiador, ni com a tal pot esser considerat, encara que les seves pàgines continguin més veraç història de determinada època i dels particulars personatges, que la ja existent. Perquè de la mateixa manera que en la novel·la històrica hi ha moments en els quals els fets obliguen a passar un vel entre el romanç i la seva completa realització, hi ha moments també en els quals les circumstàncies autoritzen la poètica llicència de la que gaudeixen els novelElistes des dels temps més remots i de la qual continuaran gaudint per més temps del que podem calcular... Amb clara noció de les meves pròpies limitacions, comprenc haver aconseguit que revisquessin només en part aquells personatges, dones i homes, que vaig seleccionar entre una pila de material disposable.
Consider una de les més emocionants aventures de la meva vida la selecció d'aquest material; el recorregut pam a pam d'aquells terrenys consagrats; la lectura de cartes executades per mans que es varen desfer en pols fa cent cinquanta anys; el donar volada a la imaginació sobre groguencs manuscrits de sacerdots i màrtirs; l'haver aconseguit l'amistat de les santes monges de les Ursulines i els devots pares de Quebec, custodis avui de les tresors d'aquells que formaren l'avançada de la seva religió en el Nou Món i, finalment, la revelació d'amors, odis, tragèdies i aventures del quasi oblidat període que va del veritable naixement dels pobles americà i canadenc, ple d'esdeveniments que varen comm oure les principals nacions de la terra... La ignorància que nosaltres, com a nació, tenim de la part més íntimament humana de la nostra història i com de soterrats es troben els més pintorescs i dramàtics incidents sota una massa de versions impreses que només donen bel·ligerància als grans o als que més s'acostaren a ells, es posa de manifest (per exemple) amb l'oblidat document d'un oficial a les ordres del coronel Henri Boquet quan envaí la Ciutat Oculta dels indis...".
Així ens explica l'escriptor James Oliver Curwood com ha d'enfocar el novel·lista de relats que s'inspiren en la història la seva tasca creativa. De com ha de fer reviure personatges que d'una o altra manera existiren. De com ha d'interpretar llurs sentiments i llurs passions. De com eren els costums d'antany en aquesta o aquella localització geogràfica. Del goig que experimenta l'autor de novel·la històrica quan investiga les claus del passat, examinant documents autèntics, analitzant situacions reals, comprovant dates i dades. El mateix que l'arqueòleg, va llegint vivències pretèrites i les situa sobre la seva taula de treball, les viu i reviu amb l'entusiasme que poden provocar les sorpreses en cadena.
Els mortals desapareguts retornen per una via més romàntica, més idealitzada i tot plegat, més gratificant.
Sobre novel·la històrica (1926)
25/11/10 0:00
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.