L'absurda valoració del Mallorca dels administradors judicials

Mateu Alemany va adquirir el Reial Mallorca Societat Anònima Esportiva a Vicenç Grande per 1,5 milions d'euros. Un any després, Alemany va vendre l'entitat a un grup d'empresaris mallorquins, encapçalats per Llorenç Serra Ferrer, per un preu ben semblant. Idò bé, els administradors judicials del Reial Mallorca han posat per escrit que el valor de la Societat Anònima Esportiva és superior als 76 milions d'euros. I en xifren el valor de mercat en més de 146 milions d'euros. No ho entenc. Com és possible? Per què Sebastià Frau i Gayà, José Miguel Cregenzán Sanz i Pedro Mir Buades, en representació de Delta Sport, han valorat de manera tan exagerada el Reial Mallorca? Sembla clar i evident que els números que manegen els administradors judicials no tenen res a veure amb la realitat. Ho tornaré a repetir: el Mallorca s'ha venut dues ocasions en un any per 1,5 milions d'euros -més o manco- i se li atribueix un valor d'empresa de 76 milions i un de mercat de 146 milions. Que han perdut el cap? S'han begut l'enteniment?

L'informe dels administradors concursals és prou clar i entenedor en alguns aspectes, com quan xifra el deute de la Societat Anònima Esportiva en més de 57 milions d'euros o quan analitza les causes de la insolvència. És a dir, que la valoració de la massa activa (76 milions de valor d'empresa i 146 milions de valor de mercat) és sempre molt superior a la suma dels creditors. L'informe també recorda amb claredat que les dues darreres temporades s'han tancat amb pèrdues (poc més de 17 milions d'euros), i que per esmenar el dèficit s'ha recorregut a fonts de finançament alienes, cosa que ha agreujat la situació. Es tracta, en definitiva, d'una estirada d'orelles a Mateu Alemany. Ara bé, Alemany no tenia cap altra opció, ja que no té doblers per completar una ampliació de capital. El Reial Mallorca, de fet, ha estat ben a prop del concurs de creditors en reiterades oportunitats, però els diferents propietaris sempre han posat doblers per salvar l'entitat.

Així ho feren, per exemple, l'enyorat Miquel Dalmau, el Grupo Zeta i Vicenç Grande. Però Alemany, sense capital suficient, optà per presentar concurs de creditors. Però tornem a la valoració del Reial Mallorca per destacar alguns números ben sorprenents. Em referesc, per exemple, al valor d'empresa que donen els administradors a l'estadi de Son Moix -més de quatre milions d'euros-, tot i que és de propietat municipal. I és també ben estrany que el valor de mercat de la plaça a Primera Divisió sigui, segons un informe de la Lliga Nacional de Futbol Professional, de més de 53 milions d'euros.

Parlava jo amb un bon amic, economista de professió, i li demanava per la valoració feta pels administradors judicials del Reial Mallorca. Em donà tot tipus d'explicacions sobre l'eficiència i la credibilitat professional de Frau, Cregenzán i Mir. I just abans de donar per finalitzada la conversa, el vaig interrogar sobre els emoluments dels administradors. Em va dir que ho cercàs pel Google, que seria bo de trobar. Així ho vaig fer. Idò bé, el Reial Decret 1860/2004, de 6 de setembre, estableix l'aranzel de drets dels administradors concursals. Diu, textualment, que "l'aranzel atén la quantia de l'actiu concursal i la quantia del passiu". Vol dir això que com més gros és l'actiu i el passiu, més quantiosos són els emoluments dels administradors? Clar, ningú no es pot ni imaginar que els administradors han inflat la massa activa. N'estic ben segur.