El PP renuncia de manera definitiva a tomar Gesa
Valls no ha precisat quin ús es donarà a aquest edifici. L'Àrea d'Urbanisme anuncià ahir que renuncia de manera definitiva a esbucar l'edifici de Gesa. El regidor, Jesús Valls, explicà que la decisió no s'ha pres per falta de ganes, sinó per les dificultats que presenta la descatalogació de l'edifici. Valls, concretament, assegurà que instar el Consell de Mallorca a llevar la protecció de l'edifici "suposa entrar en un cicle d'espera als tribunals de 5 o 6 anys, fins que s'arribàs a una resolució. Així, no estam disposats a tenir un tema tan important aturat durant una o dues legislatures més". A més, Valls recordà que el cost d'esbucar l'edifici podria superar els cinc milions d'euros, "i aquesta és una quantitat que no podem assumir", recordà Valls. D'aquesta manera, el Partit Popular de Palma estrenà ahir la nova estratègia a seguir respecte del futur de l'edifici. I tot se sustenta en el fet que quedarà intacte.
Un illot de Menorca, en venda per 6 milions d'€
Un dels béns més preuats de Menorca és en venda. L'illa d'en Colom, un dels focus naturals del cor de la Reserva de la Biosfera, el Parc Natural de l'Albufera del Grau, ha sortit al mercat de luxe internacional a través de la immobiliària britànica Maguire Jackson.
El Govern, forçat a pagar 3,6 milions pels Canons d'Artà
La finca esdevé un paratge de gran bellesa natural. El Govern balear ha estat condemnat a indemnitzar amb 3.687.288,83 milions d'euros, més els interessos, l'entitat Cala Veya SL, propietària de la finca dels Canons al municipi d'Artà, arran de la desclassificació del sòl urbanitzable inclòs a les Normes Subsidiàries d'Artà. Amb la normativa autonòmica 1/2000, els terrenys foren requalificats com a sòl rústic protegit (ANEI). ou el passat dia 5 d'octubre quan el Tribunal Suprem es pronuncià sobre el recurs de cassació interposat tant pel Govern balear com per l'entitat Cala Veya SL, propietat de la finca dels Canons en el terme d'Artà. La sentència emesa ara per l'Alt Tribunal, segons ha explicat l'advocat de la propietat de la finca, "posa fi a tot un historial de reclamacions i processos judicials desencadenats amb la desclassificació d'aquest sòl urbanitzable".
Reconversió de la Platja de Palma
Els veïns, 'agraïts' que no els tomin les cases
La gerent del Consorci es reuní amb els representants veïnals per apropar postures. Els veïns de Can Pastilla s'han mostrat "agraïts" a tots els partits polítics i al president del Govern, Francesc Antich, després d'haver-los garantit que no els tomaran ni expropiaran els 91 habitatges de Can Pastilla i les Meravelles, encara que han remarcat que desitjarien que se'ls hagués "donat la raó des del punt de vista urbanístic". Després d'haver mantingut una trobada amb la gerent del Consorci per a la reconversió de la Platja de Palma, Margarita Nájera, i amb el defensor de la Ciutadania, Miquel Lladó, el portaveu de la plataforma veïnal, Antoni Martínez.
Barris esborrats del mapa
Només 30 dels 88 barris de Palma han sortit beneficiats aquest 2009 de les inversions de l'Ajuntament de Palma en millores urbanístiques i socials. Aquesta trentena de nuclis suma una població de 95.000 habitants. La xifra no arriba ni a representar el 14% del conjunt de residents de Palma. Però d'aquesta trentena, la plaça de Pere Garau, Santa Catalina, el Polígon de Llevant, la Soledat, Son Sardina i la zona del carrer de l'Arxiduc, Bons Aires, el Camp Redó i el Marquès de la Fontsanta hi han sortit guanyant encara més.
Mig miler d'arbres devastats
Les excavadores han arrancat un total de 588 arbres a Palma des que hi començaren les obres del pla E, a final d'abril. Com a conseqüència d'aquesta acció, n'han sortit danyades més de 80 unitats que no s'han pogut trasplantar. La resta s'ha tornat a col·locar, amb 140 noves alineacions d'altres espècies.
Barcelona, Mallorca, València: Passat, present i futur
Els viaranys dels carrers de Palma, València i Barcelona es bifurcaran aquest mes de maig al Centre de Cultura Contemporània i que, posteriorment, es pot dur a Palma. Una exposició de mil metres quadrats radiografiarà el passat, el present i el futur d'aquestes tres urbs a través de la mirada dels seus comissaris: els pintor Ignasi Aballí, el periodista Vicent Sanchís i l'escriptor i col·laborador de dBalears Melcior Comes. "És un intent de posar sobre la taula un conjunt de convergències i divergències de les ciutats", explicava ahir Comes.
Garví admet “deficiències” en el projecte urbanístic de Son Bordoy
La regidor d'Urbanisme de Palma, Yolanda Garví, ha admès que el projecte d'urbanització dels terrenys de Son Bordoy, a la barriada d'El Molinar, presenta "deficiències" que l'Ajuntament ja havia detectat, per la qual cosa s'ha felicitat pel fet que el Govern balear l'hagi paralitzat i, de fet, espera que el "recondueixi" perquè "garanteixi l'habitatge en condicions que siguin compatibles amb el desenvolupament" i el model de ciutat que impulsa el Consistori actual. El Govern atura la macrourbanització de Son Bordoy Armengol considera "prudent" suspendre la tramitació de Son Bordoy
El Govern revisa tots els projectes de reserves estratègiques de sòl
La polèmica sobre el projecte d'urbanització de Son Bordoy, frenat pel Govern per tal d'intentar assolir més suport social a la proposta, pot haver fet recapacitar el conseller d'Habitatge, Jaume Carbonero, més del que semblava. La de Son Bordoy no és l'única Reserva Estratègica de Sòl (RES) que es prepara a Mallorca. Arran de la Llei de mesures urgents per a l'obtenció de sòl per a habitatges socials -més coneguda com a llei Carbonero-, se'n preveuen dues més a Palma, tres a Calvià i una a Son Servera. Doncs bé, ara, la Conselleria d'Habitatge les revisa totes.
Cort protegeix 76 possessions suspenent llicències de demolició
L'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma i la regidoria de Cultura i Patrimoni han començat els tràmits per tal de protegir un total de 76 possessions situades en sòl rústic al terme municipal. Aquest catàleg ha estat elaborat per l'Associació per a la Revitalització de Centre Antics (ARCA) tenint-ne en compte l'interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic.
El PP vol requalificar polígons amb informes contraris a la llei
El PP insisteix, ara que té majoria a Cort, a aprovar una proposta per suspendre la tramitació de la modificació del PGOU relativa a les zones M dels polígons industrials. L'any 2003, aquesta mateixa iniciativa del PP ja tenia informes desfavorables del llavors director tècnic d'Urbanisme a la Sala, Fernández González -triat pel mateix PP. A pesar que aquest alt càrrec conservador ja desautoritzava la idea, el seu partit, que aleshores governava a Palma, començà a fer la modificació el 2004.
El Govern aprovarà demà el Projecte de la Llei del Sòl
El Govern aprovarà demà el Projecte de Llei del sòl, que contempla que l'ús del sòl rústic tindrà un caràcter "excepcional" a l'hora de construir-hi habitatges unifamiliars, donant-li així una major protecció restringint els paràmetres d'edificació i ocupació, mentre que, d'altra banda, regula les Àrees de Reconversió Territorial (ART) que realment siguin "racionals" i responguin al seu objectiu evitant així que es converteixin en una fórmula d'aprofitament del sòl amb finalitats econòmiques.
“Defensarem ca nostra fins al final”
Son Anglada (devora el barri palmesa de Son Roca) viu una situació dramàtica des de fa més de dues dècades fruit de la impunitat urbanística dels anys 80. Ara dotze famílies del carrer Tarragona n'estan pagant les conseqüències. Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) obliga el Consistori a esbucar de manera subsidiària dotze casetes situades en aquest vial perquè són il·legals. Els terrenys afectats en sòl rústic sumen una superfície total de 15.000 metres quadrats.
Diògenes, un altre model d'urbanisme
El col·lectiu de regidors ecosocialistes Diògenes, integrat per Maria Orts (Capdepera EU-EV, Guillem Caldentey (Els Verds-Esquerra d'Artà), Conxi Peña (Els Verds-Esquerra Son Servera), Pepe García (Pollença Alternativa EU-EV) i Virgínia Urdangarín (Capdepera EU-EV), es va desmarcar ahir del grup parlamentari del Bloc i va manifestar públicament el seu total rebuig del Decret Llei 1/2010 de 26 de març que permet atorgar llicències de construcció d'habitatges unifamiliars en urbanitzacions que no disposen de servei de clavegueram.
UM pretén deixar fer ampliacions a hotels on s'han fet obres il·legals
Unió Mallorquina ha presentat una bateria d'esmenes al decret del clavegueram, tramitat com a llei, que suposen la modificació de tres lleis i la derogació d'una altra per qüestions urbanístiques. Les esmenes retoquen el decret Nadal, que havia de permetre ampliacions i millores als hotels, per 'salvar' els problemes que fins ara n'han dificultat l'aplicació. Entre d'altres, permetrien ampliacions a hotels que havien fet obres il·legals. Per fer-ho, es modifica la Llei d'habitatges fora d'ordenació i, després, es deroga. També canvia la Llei de patrimoni històric per permetre que els edificis protegits en rústic puguin oferir activitats culturals, mediambientals o educatives. Finalment, es regula per primer pic en una llei l'ús dels espais públics per part de les empreses de lloguer de cotxes. Si s'aprovàs, els rent a cars que aparquin cotxes al carrer serien sancionats amb multes de fins a 30.000 euros. Les esmenes d'UM no s'han negociat amb cap altre grup i, per tant, necessiten el suport del Pacte o del PP per ser aprovades. S'han fet al decret llei de mesures urgents, que permet fer habitatges en urbanitzacions sense clavegueram, cosa que fins ara estava prohibit. Ara UM el vol ampliar.
No més xalets sense clavegueram
L'Ajuntament de Pollença no concedirà noves llicències d'obra per a la construcció d'habitatges unifamiliars a Formentor sense que prèviament s'aprovi la dotació de serveis de la urbanització. Encara que inicialment es va pensar que l'emblemàtica zona es podia beneficiar del decret de mesures anticrisi aprovat l'abril en el Parlament amb els vots del PSOE, el Bloc i UM i que permet autoritzar noves construccions en urbanitzacions consolidades sense dotació de serveis, després d'analitzar la lletra petita del decret, els tècnics municipals entenen que la moratòria del sòl es pot aplicar a aquelles urbanitzacions en les quals hi havia previstes des dels seus inicis fosses sèptiques. No és el cas de Formentor, on inicialment sí es preveia la construcció de canonades que no es varen executar completament.
“Lloret serà el que vulgui el poble”
Més d'un centenar de veïns assistí dijous vespre a la reunió informativa de les futures Normes Subsidiàries del municipi, convocada per l'Ajuntament per explicar al poble el projecte urbanístic de possible creixement. El regidor d'Urbanisme, Arnau Mateu (UM), encetà les intervencions amb un repàs històric de la delimitació del sòl urbà. Així mateix, Mateu deixà clar que l'Ajuntament pretén "ordenar el territori perquè Lloret tingui allò necessari". Segons l'edil, "si no s'arriba a un acord total, es continuarien fent les normes, però deixarem damunt la taula allò que el poble no vol".
Prou de créixer a Montuïri
Vista general del poble de Montuïri. Les futures Normes Subsidiàries de Montuïri reduiran a la meitat la previsió d'expansió del poble. Així, es passarà dels 11.193 habitants màxims prevists en el text vigent als 6.585 que les noves disposicions fixen com a sostre de creixement. Aquest planejament urbanístic entrarà en vigor després de l'aprovació inicial, que el govern municipal pretén tirar endavant aquest estiu.
Ruberts guanya la partida al totxo
Plaça del llogaret de Ruberts. Foto: M. Nadal. Els veïns de Ruberts, l'empresa promotora que havia començat a construir els quatre polèmics adossats i l'Ajuntament de Sencelles estan a punt de tancar un acord que "restablirà la legalitat urbanística" al llogaret, tal com ordenà el jutge ara fa quasi dos anys. El principi d'acord preveu que els tres adossats construïts i habitats es mantinguin i es legalitzin. Els altres quatre, les obres dels quals es paralitzaren el 2006, ja no s'acabaran. El batle de Sencelles, Joan Carles Verd, explicà que el Consistori ha proposat a la promotora traslladar l'edificabilitat al nucli urbà. El solar on ara s'aixequen els fonaments dels habitatges passarà a ser de propietat municipal i es convertirà en una zona verda i d'equipaments.
Son Servera s'adhereix a l'Agència de Protecció de la Legalitat Urbanística
El municipi de Son Servera ha delegat les competències d'inspecció, sanció i restitució de la legalitat urbanística a terra rústic al Consell del Mallorca, en adherir-se a l'Agència de Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial de Mallorca. Segons ha informat avui la institució insular en un comunicat, Son Servera és el sisè municipi que s'ha unit a aquest organisme, que es troba en funcionament des de 2009 i compta ja amb les competències delegades de les localitats de Valldemossa, Campanet, Puigpunyent, Algaida, Marratxí i ara Son Servera.
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- Denuncien diverses irregularitats en la gestió de la Policia Local de Calvià
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català