Prou de créixer a Montuïri
Vista general del poble de Montuïri. Les futures Normes Subsidiàries de Montuïri reduiran a la meitat la previsió d'expansió del poble. Així, es passarà dels 11.193 habitants màxims prevists en el text vigent als 6.585 que les noves disposicions fixen com a sostre de creixement. Aquest planejament urbanístic entrarà en vigor després de l'aprovació inicial, que el govern municipal pretén tirar endavant aquest estiu.
Barris esborrats del mapa
Només 30 dels 88 barris de Palma han sortit beneficiats aquest 2009 de les inversions de l'Ajuntament de Palma en millores urbanístiques i socials. Aquesta trentena de nuclis suma una població de 95.000 habitants. La xifra no arriba ni a representar el 14% del conjunt de residents de Palma. Però d'aquesta trentena, la plaça de Pere Garau, Santa Catalina, el Polígon de Llevant, la Soledat, Son Sardina i la zona del carrer de l'Arxiduc, Bons Aires, el Camp Redó i el Marquès de la Fontsanta hi han sortit guanyant encara més.
Son Bordoy pot créixer amb 2.500 habitants més
El projecte Carbonero-Antich d'urbanització de Son Bordoy tindria la màxima densitat de població que permet la normativa, amb capacitat per acollir més de 2.500 persones, que són més de les que viuen al nucli de Sant Jordi. Son Bordoy és un sector de sòl urbanitzable no programat de 112.882 m2 i que, amb data d'avui, és encara sòl rústic, amb usos agrícoles i ramaders, a l'horta de Palma darrere el Molinar. Té una ubicació privilegiada per a l'accés directe a l'autopista de llevant i la via de cintura de Palma, just allà on s'ajunten.
Cort vol pagar la rehabilitació de l'edifici Flex amb fons del pla E
L'edifici del carrer Aragó duu més d'una dècada en un estat molt degradat. La rehabilitació de l'edifici Flex té un cost de cinc milions d'euros, segons calcula Cort. I la regidora d'Urbanisme, Iolanda Garví, els vol aconseguir del pròxim pla E. Això també voldria dir que les obres s'haurien d'acabar durant el 2010, segons les condicions del pla E. Com a molt es podrien prorrogar uns mesos més, amb la preceptiva autorització del Govern espanyol. Per Garví, Cort té dues possibilitats: recuperar l'antiga fàbrica abandonada al final del carrer Aragó o demolir-la. La segona opció costa un milió d'euros, però implica que, si s'hi vol fer res, s'hi haurà de tornar a aixecar un edifici. Per això, Cort opta per la rehabilitació, que deixaria "una instal·lació pública al servei de la ciutat", segons Garví. Amb tot, encara no se sap quina mena d'ús podria tenir.
El Pacte apedaça l'urbanisme de Balears a cop de decret llei
El Govern balear aprovà ahir dos decrets llei que actuen de manera urgent sobre casos molt concrets, la majoria de caràcter urbanístic. Les normes 'calaix de sastre' permetran que es pugui salvar un edifici comercial il·legal de Formentera que s'havia d'esbucar per sentència; que es pugui fer un camí a Menorca; i que es pugui actuar en una zona d'Eivissa sense tenir en compte ni planejaments municipals ni Pla Territorial. Però els decrets llei, un de Medi Ambient i l'altre de Mobilitat, també permeten als ajuntaments ampliar en plena crisi de dos a quatre anys les moratòries de llicències o que es puguin fer habitatges sense clavegueram que no es podien fer.
Just el 27% d'edificis que ha de passar ara la inspecció ho ha fet
Dels 2.475 blocs de Palma que han de passar la Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE) abans de final d'any, 1.792 encara no n'han presentat l'informe corresponent, segons fonts municipals. Enguany s'han de sotmetre a revisió les cases catalogades i les que es construïren abans del 1900, però només s'ha presentat l'informe de 683 d'aquests immobles que hi ha a Ciutat, un 27,6% del total. Tan sols queda un mes i mig perquè s'acabi el termini i els propietaris que no ho han fet s'arrisquen, d'entrada, a multes de 600 euros. Mentre que no ho compleixin, tampoc no poden rebre ajudes per rehabilitar els immobles.
2.475 edificis han de passar la inspecció abans de final d'any
Abans de final d'any, 2.475 cases de Palma hauran d'haver passat la Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE) i els propietaris n'hauran d'haver presentat l'informe corresponent. Es tracta de les cases catalogades i les que es varen construir abans del 1900. Així ho indica l'ordenança municipal que les regula, que marca els terminis per fer aquest tràmit a partir de la data de construcció.
El PP renuncia de manera definitiva a tomar Gesa
Valls no ha precisat quin ús es donarà a aquest edifici. L'Àrea d'Urbanisme anuncià ahir que renuncia de manera definitiva a esbucar l'edifici de Gesa. El regidor, Jesús Valls, explicà que la decisió no s'ha pres per falta de ganes, sinó per les dificultats que presenta la descatalogació de l'edifici. Valls, concretament, assegurà que instar el Consell de Mallorca a llevar la protecció de l'edifici "suposa entrar en un cicle d'espera als tribunals de 5 o 6 anys, fins que s'arribàs a una resolució. Així, no estam disposats a tenir un tema tan important aturat durant una o dues legislatures més". A més, Valls recordà que el cost d'esbucar l'edifici podria superar els cinc milions d'euros, "i aquesta és una quantitat que no podem assumir", recordà Valls. D'aquesta manera, el Partit Popular de Palma estrenà ahir la nova estratègia a seguir respecte del futur de l'edifici. I tot se sustenta en el fet que quedarà intacte.
Reconversió de la Platja de Palma
Els veïns, 'agraïts' que no els tomin les cases
La gerent del Consorci es reuní amb els representants veïnals per apropar postures. Els veïns de Can Pastilla s'han mostrat "agraïts" a tots els partits polítics i al president del Govern, Francesc Antich, després d'haver-los garantit que no els tomaran ni expropiaran els 91 habitatges de Can Pastilla i les Meravelles, encara que han remarcat que desitjarien que se'ls hagués "donat la raó des del punt de vista urbanístic". Després d'haver mantingut una trobada amb la gerent del Consorci per a la reconversió de la Platja de Palma, Margarita Nájera, i amb el defensor de la Ciutadania, Miquel Lladó, el portaveu de la plataforma veïnal, Antoni Martínez.
Mig miler d'arbres devastats
Les excavadores han arrancat un total de 588 arbres a Palma des que hi començaren les obres del pla E, a final d'abril. Com a conseqüència d'aquesta acció, n'han sortit danyades més de 80 unitats que no s'han pogut trasplantar. La resta s'ha tornat a col·locar, amb 140 noves alineacions d'altres espècies.
Barcelona, Mallorca, València: Passat, present i futur
Els viaranys dels carrers de Palma, València i Barcelona es bifurcaran aquest mes de maig al Centre de Cultura Contemporània i que, posteriorment, es pot dur a Palma. Una exposició de mil metres quadrats radiografiarà el passat, el present i el futur d'aquestes tres urbs a través de la mirada dels seus comissaris: els pintor Ignasi Aballí, el periodista Vicent Sanchís i l'escriptor i col·laborador de dBalears Melcior Comes. "És un intent de posar sobre la taula un conjunt de convergències i divergències de les ciutats", explicava ahir Comes.
El Govern revisa tots els projectes de reserves estratègiques de sòl
La polèmica sobre el projecte d'urbanització de Son Bordoy, frenat pel Govern per tal d'intentar assolir més suport social a la proposta, pot haver fet recapacitar el conseller d'Habitatge, Jaume Carbonero, més del que semblava. La de Son Bordoy no és l'única Reserva Estratègica de Sòl (RES) que es prepara a Mallorca. Arran de la Llei de mesures urgents per a l'obtenció de sòl per a habitatges socials -més coneguda com a llei Carbonero-, se'n preveuen dues més a Palma, tres a Calvià i una a Son Servera. Doncs bé, ara, la Conselleria d'Habitatge les revisa totes.
“Lloret serà el que vulgui el poble”
Més d'un centenar de veïns assistí dijous vespre a la reunió informativa de les futures Normes Subsidiàries del municipi, convocada per l'Ajuntament per explicar al poble el projecte urbanístic de possible creixement. El regidor d'Urbanisme, Arnau Mateu (UM), encetà les intervencions amb un repàs històric de la delimitació del sòl urbà. Així mateix, Mateu deixà clar que l'Ajuntament pretén "ordenar el territori perquè Lloret tingui allò necessari". Segons l'edil, "si no s'arriba a un acord total, es continuarien fent les normes, però deixarem damunt la taula allò que el poble no vol".
No més xalets sense clavegueram
L'Ajuntament de Pollença no concedirà noves llicències d'obra per a la construcció d'habitatges unifamiliars a Formentor sense que prèviament s'aprovi la dotació de serveis de la urbanització. Encara que inicialment es va pensar que l'emblemàtica zona es podia beneficiar del decret de mesures anticrisi aprovat l'abril en el Parlament amb els vots del PSOE, el Bloc i UM i que permet autoritzar noves construccions en urbanitzacions consolidades sense dotació de serveis, després d'analitzar la lletra petita del decret, els tècnics municipals entenen que la moratòria del sòl es pot aplicar a aquelles urbanitzacions en les quals hi havia previstes des dels seus inicis fosses sèptiques. No és el cas de Formentor, on inicialment sí es preveia la construcció de canonades que no es varen executar completament.
UM pretén deixar fer ampliacions a hotels on s'han fet obres il·legals
Unió Mallorquina ha presentat una bateria d'esmenes al decret del clavegueram, tramitat com a llei, que suposen la modificació de tres lleis i la derogació d'una altra per qüestions urbanístiques. Les esmenes retoquen el decret Nadal, que havia de permetre ampliacions i millores als hotels, per 'salvar' els problemes que fins ara n'han dificultat l'aplicació. Entre d'altres, permetrien ampliacions a hotels que havien fet obres il·legals. Per fer-ho, es modifica la Llei d'habitatges fora d'ordenació i, després, es deroga. També canvia la Llei de patrimoni històric per permetre que els edificis protegits en rústic puguin oferir activitats culturals, mediambientals o educatives. Finalment, es regula per primer pic en una llei l'ús dels espais públics per part de les empreses de lloguer de cotxes. Si s'aprovàs, els rent a cars que aparquin cotxes al carrer serien sancionats amb multes de fins a 30.000 euros. Les esmenes d'UM no s'han negociat amb cap altre grup i, per tant, necessiten el suport del Pacte o del PP per ser aprovades. S'han fet al decret llei de mesures urgents, que permet fer habitatges en urbanitzacions sense clavegueram, cosa que fins ara estava prohibit. Ara UM el vol ampliar.
Diògenes, un altre model d'urbanisme
El col·lectiu de regidors ecosocialistes Diògenes, integrat per Maria Orts (Capdepera EU-EV, Guillem Caldentey (Els Verds-Esquerra d'Artà), Conxi Peña (Els Verds-Esquerra Son Servera), Pepe García (Pollença Alternativa EU-EV) i Virgínia Urdangarín (Capdepera EU-EV), es va desmarcar ahir del grup parlamentari del Bloc i va manifestar públicament el seu total rebuig del Decret Llei 1/2010 de 26 de març que permet atorgar llicències de construcció d'habitatges unifamiliars en urbanitzacions que no disposen de servei de clavegueram.
“Defensarem ca nostra fins al final”
Son Anglada (devora el barri palmesa de Son Roca) viu una situació dramàtica des de fa més de dues dècades fruit de la impunitat urbanística dels anys 80. Ara dotze famílies del carrer Tarragona n'estan pagant les conseqüències. Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) obliga el Consistori a esbucar de manera subsidiària dotze casetes situades en aquest vial perquè són il·legals. Els terrenys afectats en sòl rústic sumen una superfície total de 15.000 metres quadrats.
El Govern aprovarà demà el Projecte de la Llei del Sòl
El Govern aprovarà demà el Projecte de Llei del sòl, que contempla que l'ús del sòl rústic tindrà un caràcter "excepcional" a l'hora de construir-hi habitatges unifamiliars, donant-li així una major protecció restringint els paràmetres d'edificació i ocupació, mentre que, d'altra banda, regula les Àrees de Reconversió Territorial (ART) que realment siguin "racionals" i responguin al seu objectiu evitant així que es converteixin en una fórmula d'aprofitament del sòl amb finalitats econòmiques.
El PP vol requalificar polígons amb informes contraris a la llei
El PP insisteix, ara que té majoria a Cort, a aprovar una proposta per suspendre la tramitació de la modificació del PGOU relativa a les zones M dels polígons industrials. L'any 2003, aquesta mateixa iniciativa del PP ja tenia informes desfavorables del llavors director tècnic d'Urbanisme a la Sala, Fernández González -triat pel mateix PP. A pesar que aquest alt càrrec conservador ja desautoritzava la idea, el seu partit, que aleshores governava a Palma, començà a fer la modificació el 2004.
Cort protegeix 76 possessions suspenent llicències de demolició
L'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma i la regidoria de Cultura i Patrimoni han començat els tràmits per tal de protegir un total de 76 possessions situades en sòl rústic al terme municipal. Aquest catàleg ha estat elaborat per l'Associació per a la Revitalització de Centre Antics (ARCA) tenint-ne en compte l'interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc