Maó i Ciutadella es comprometen a impulsar el llenguatge menorquí
Els Ajuntaments de Maó i Ciutadella s'han compromès a contribuir al foment de l'ús de les modalitats lingüístiques insulars pròpies de Menorca, segons l'entitat Foment Cultural de ses Illes Balears (FCIB), després que representants de l'entitat es reunissin amb els consistoris la setmana passada.
Aina Aguiló afirma ser «una de les persones que més estima 'sa llengo' dels meus avantpassats»
La portaveu d'Educació del Grup Parlamentari Popular, Aina Aguiló, una de les piuladores més actives de la bancada conservadora, ha tornat a suscitar comentaris, ara per la seva reacció a la campanya anunciada pels Joves Socialistes per a combatre els barbarismes.
Els joves socialistes engeguen una campanya per a contrarestar els barbarismes
Les Joventuts Socialistes (JSIB) presentaren una campanya que pretén conscienciar a la ciutadania de la importància de preservar la llengua pròpia, i que especialment es fixa en un punt nociu arrelat en molts de parlants, com són els barbarismes.
La xarxa local pel Ramon Llull ja aplega 32 municipis de les Illes
La xarxa de municipis i entitats de Balears pel Ramon Llull es reuní ahir a Manacor per a seguir treballant en la forma d'integrar l'impuls municipalista de les Illes en la tasca de difusió i promoció de la llengua i cultura catalanes que realitza la Fundació Ramon Llull, i de la qual el Govern de José Ramón Bauzá es desmarcà fa mesos.
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua manté que la definició de "valencià" s'ajusta a dret
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) no cedeix a les pressions de la Generalitat i es manté ferma en la definició de "valencià" que donà al seu diccionari normatiu revisat, que diu que aquesta és la mateixa llengua que es parla a les Illes o al Principat, entre d'altres indrets, amb la denominació de català.
Camps rebrà a la Fundació Jaume III per parlar de modalitats
Mentre la consellera d'Educació, Joana Maria Camps, no és molt partidària de veure's amb el col·lectiu de docents en lluita, sí que demostra més interès a reunir-se amb altres sectors, que són més afins ideològicament, com per exemple la Fundació Jaume III.
El nou 'Diccionari normatiu valencià' avala la unitat de la llengua
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua reconeix en el seu diccionari i en contra del criteri de la Generalitat la unitat de la llengua pròpia de la terra, la mateixa que es parla a l'arxipèlag.
Somescola.cat crida a manifestar-se contra la imposició del 25% de castellà a l'escola del Principat
El moviment cívic i cultural 'Somescola.cat' convoca la ciutadania del Principat el dilluns vinent per a concentrar-se davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per rebutjar la decisió de l'alt tribunal d'imposar una quota lingüística del 25 per cent de l'horari lectiu en castellà.
L'administració, principal palanca d'introducció del castellà a Mallorca
Que la història de la llengua catalana està plena de "persecució, prohibicions i menyspreu", i que el model d'administració que ha vigit a Balears en els últims tres-cents anys ha esdevingut una "màquina d'anar introduint el castellà a tots els nivells" són les principals conclusions d'un treball sobre els efectes lingüístics i polítics dels Decrets de Nova Planta.
Foment Cultural de ses Illes culpa el 'catalanisme radical' de l'intent de boicot de la seva presentació a Maó
L'última entitat que ha comparegut en societat atacant la correcció de la llengua catalana pròpia de les Illes a favor, suposadament, de la parla a peu de carrer de cada illa, 'Foment Cultural de ses Illes', manifestà que l'Ateneu de Maó, on s'havien presentat fa pocs dies, havia sofert "pressions" i "amenaces" provinents del "catalanisme radical" que volien boicotejar l'acte.
«On són els 31 milions d'euros anuals per al català?»
«En què es gasta un govern que renega de la llengua pròpia els més de 31 milions d'euros que cada any arriben per a la normalització lingüística del català a Balears?». Aquesta és la pregunta que es fan els representants del PSM Més per Menorca, després de comprovar com el finançament autonòmic contempla una aportació específica per a contribuir al desenvolupament i ús social normal de l'idioma. Consulta aquí (pàgina 9) la informació del Ministeri d'Hisenda que constata l'aportació a la CAIB en concepte de 'normalització lingüística'.
Un centenar de persones donen suport al Foment Cultural de ses Illes Balears
Foment Cultural de ses Illes Balears, nova entitat contrària a la llengua catalana, es va presentar divendres a Menorca. Prop d'un centenar de persones assistiren a la presentació celebrada a l'Ateneu de Maó. L’objectiu de l'entitat “és dignificar sa nostra llengua i cultura, així com preservar i impulsar es nostros costums i tradicions”.
Foment Cultural de ses Illes Balears, nova entitat contrària al català
Foment Cultural de ses Illes Balears és la nova entitat contrària a la llengua catalana que es presenta demà en societat a Menorca. Defensors, per exemple del toponònim, 'Mahó', asseguren que “som conscients des perill que suposa per s'identitat balear tant sa castellanisació com sa substitució de ses nostres modalitats per un català estàndard que sentim ortopèdic”.
L'Orfeó Català s'enllaça contra la Llei de símbols
Els diferents cors de l'Orfeó Català s'enllaçaren amb la quadribarrada durant el tradicional Concert de Sant Esteve al Palau de la Música que enguany ha arribat als seus cent anys de vida. Concretament, el Cor de Noies i el Cor Jove lluïren el passat dijous el símbol identitari a la solapa com a mostra de rebuig a les polítiques contràries a la llengua pròpia del Govern Bauzá.
El primer llibre imprès en eusquera compta ara amb una traducció al català
La Reial Acadèmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia) i el Parlament Basc han presentat aquest dimarts 3 de desembre la nova edició de Linguae vasconum primitiae, de Bernard d’Etxepare, el primer llibre imprès en eusquera -la primera edició que consta és de l'any 1545-, i que per primer pic conté la traducció a onze idiomes, incloent-hi totes les llengües romàniques, i d’altres com el quítxua.
A Andalusia, en bon andalús
A Menorca i a Eivissa no diuen ‘tassó’, com a Mallorca, sinó ‘got’, com a Barcelona. A Eivissa no diuen ‘al·lot’, com a Mallorca, sinó ‘boix’. I a Menorca, tampoc diuen ‘al·lot’ sinó 'fillet'. I a Pollença no diuen cap cosa de les tres, sinó que diuen 'xic', com a Tarragona. A Eivissa i a Sóller, no diuen 'noltros' ni 'voltros', com a la resta de Mallorca, sinó 'naltrus' i 'valtrus', com a Figueres, Igualada, i Tarragona.
Exercici físic + bilingüisme = menor envelliment cognitiu
La pràctica regular d’exercici físic al llarg de tota la vida i la parla de dues o més llengües contribueixen a potenciar la reserva cognitiva i a fer front al deteriorament cognitiu que s’esdevé durant l’envelliment. Aquesta és una de les principals conclusions de l'equip d’investigadors del grup de recerca en Neuropsicologia i Cognició de l’Institut Universitari d’Investigació en Ciències de la Salut (UIB-CAIB) després de fer dos estudis.
Taxonomia de les creences lingüístiques
No crec que hi hagués moltes discussions si afirmàs que vivim en una societat, la mallorquina, en què hi ha poc acord a l'hora d'opinar i de contestar les preguntes, la resposta de les quals eren, segons els meus professors, fonamental per poder enfocar bé la vida. Les preguntes essencials eren –ho recordau– d'on venim, qui som i, finalment, on anam?
El PEN català distingeix la lluita dels professors illencs per la llengua i literatura pròpies
La "fermesa de la lluita" en la defensa de la llengua i literatura catalanes en l’àmbit de l’educació ha servit a l'Assemblea de Docents de les Illes per adjudicar-se un inèdit i excepcional segon premi extraordinari Veu Lliure, concedit per l'organització PEN Català amb motiu de la celebració del Dia Internacional de l’Escriptor Perseguit.
Fundació Jaume III: "volem substituir el català estàndard pel mallorquí o el balear, això està per decidir"
El vicepresident de la Fundació Jaume III, Joan Font, ha explicat que “volem substituir el català estàndard pel malloquí o el balear, això està per decidir”.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- Cisma a Vox: un centenar de càrrecs es rebel·len contra Abascal
- Una cadena humana reclama una plaça i un casal públic a Son Sardina