L'espanyol es divideix en dos superdialectes a Twitter

L'espanyol es divideix clarament en dos superdialectes a Twitter. El primer d'ells, una espècie de varietat internacional de l'espanyol, usat gairebé de manera exclusiva a les principals ciutats espanyoles i americanes; i el segon, a les zones rurals.

Els investigadors Bruno Gonçalves de la Universitat de Toulon (França) i David Sánchez de l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos, IFISC (CSIC-UIB), han utilitzat 50 milions de tuïts geolocalizats a Espanya, Hispanoamèrica i Estats Units per estudiar les varietats dialectals de l'espanyol.

L'estudi Crowdsourcing Dialect Characterization through Twitter, aporta una nova manera d'estudiar els dialectes a escala mundial utilitzant missatges publicats a Twitter. Els resultats revelen una sorpresa important sobre la forma en què els dialectes es distribueixen a tot el món i ofereixen una fascinant instantània de la seva evolució sota diverses noves influències, com els mecanismes globals de comunicació tipus Twitter.

Per poder determinar amb exactitud quines són les principals varietats locals d'espanyol, es va usar una llista de conceptes i expressions seleccionades a partir d'un estudi exhaustiu de les variants lèxiques en ciutats de parla hispana. Es va seleccionar, a continuació un subconjunt de conceptes per minimitzar possibles ambigüitats semàntiques. Llavors, els investigadors triaren els tuïts per a variacions de paraules que són indicatius de dialectes específics. Per exemple, la paraula per a coche en espanyol pot ser auto, automóvil, carro, hire, concho, o movi, depenent de la zona dialectal, mentre que les variacions en el cas de ordenador inclouen computador, computadora, microcomputador, microcomputadora, ordenador, PC, i així successivament.

Els tuïts que usaven aquestes formes diferents es van situar després al món, generant-se un mapa amb la seva distribució geogràfica. Aquest mapa mostra clarament com diferents paraules són d'ús comú en certes parts del planeta. No obstant això, també van observar els entorns en els quals es van utilitzar les paraules, ja sigui en grans ciutats o en zones rurals. Els investigadors van descobrir una cosa inesperada: els dialectes de l'espanyol es dividien clarament en dos superdialectes. El primer d'ells, una espècie de varietat internacional de l'espanyol, usat gairebé de manera exclusiva a les principals ciutats espanyoles i americanes; i el segon, a les zones rurals. Per a Gonçalves i Sánchez el primer cas s'explicaria a causa de l'homogeneïtzació creixent de la llengua causada per diferents mecanismes d'anivellament (educació, mitjans de comunicació, Twitter…).

En el segon cas, a les zones rurals d'Espanya i Amèrica, es van detectar tres varietats diferents que correspondrien a un dialecte utilitzat a Espanya, un altre present en àmplies zones d'Hispanoamèrica i un tercer exclusiu del Con Sud. Aquesta divisió és compatible amb els estudis lingüístics tradicionals que atribueixen l'ús diferent de la llengua als patrons d'assentament de l'administració colonial espanyola. En primer lloc es van ocupar els territoris de Mèxic, Perú i el Carib i molt més tard van arribar al Con Sud. Aquesta herència cultural encara és observable a les bases estudiades i els investigadors expliquen que mereix ser analitzada amb detall en futurs treballs.