El BNG diu que l'avantprojecte de Wert «fa por» i suposa un retorn «a la caverna del franquisme»
La diputada del BNG al Congrés, Rosana Pérez, reclamarà la pròxima setmana al ministre d'Educació, José Ignacio Wert, que retiri el «reaccionari» avantprojecte de llei de reforma educativa que avui presentarà a les Comunitats, i que considera que «fa por» i que suposa un retorn a «la caverna del franquisme».
“M’he trobat nins de sisè que no entenen el castellà”
Segons Bosch, a l'ensenyament calia una reforma basada en una solució 'moderna', com la d'altres indrets d'Europa. El conseller d'Educació, Rafel Bosch, va defensar ahir a capa i espasa el decret del pluringüisme en una comissió parlamentària. Va dir que l'ensenyament del català i el castellà "tenen els mateixos problemes". Va admetre que hi havia estudiants que no tenien prou nivell de català, però va afegir que, fent de professor, s'havia trobat "amb nins de sisè de Primària que no entenen el castellà i que els alumnes deixen Secundària amb "aproximadament el mateix nivell" en tots dos idiomes. Segons el conseller, cal millorar l'ensenyament de les dues llengües i el d'idiomes estrangers. CCOO demana la dimissió de Bosch pel seu «total desconeixement» del sistema educatiu
Neix la Plataforma de l'Ensenyament Concertat
Aquest matí s'ha constituït la Plataforma de l'Ensenyament Concertat, que aglutina nou entitats del sector i que ha nascut amb la intenció de defensar aquest model educatiu i actuar com interlocutor amb el Govern balear en tot allò que li afecta.
Bosch diu que el seu decret no vol atemptar contra la llibertat de càtedra dels docents
El conseller ha recordat que els docents han de «coordinar la neutralitat ideològica amb la llibertat de càtedra». El conseller d'Educació, Cultura i Universitats i portaveu del Govern, Rafel Bosch, ha assegurat aquest dimarts que no té «cap intenció de limitar la llibertat de càtedra dels docents». La polèmica per l'esborrany de l'avantprojecte de llei reguladora de la convivència escolar i de l'autoritat del professorat ha tornat a ser un tema recurrent al ple del Parlament, on Bosch ha admès que limitar la llibertat de càtedra no tindria «cap benefici sobre el sistema educatiu». , i per això ha negat que aquesta sigui la intenció de l'Executiu balear amb aquest avantprojecte. «Per a mi la llibertat de càtedra és sagrada», ha dit el conseller.
El decret de llengües acabarà amb el català entre els nouvinguts
El decret de llengües que està tramitant el Govern i que es posarà en marxa el pròxim curs acabarà amb el coneixement del català entre els nouvinguts. L'únic entorn on aquest col·lectiu escolta i parla la llengua pròpia de les Illes és a l'escola. "Els infants no tindran competència lingüística en català perquè és l'únic lloc on ara el practiquen", afirma Asun Gallardo, directora del CEIP Gabriel Vallseca, situat al barri de Son Gotleu. Aquesta escola és un dels molts centres on cap família no ha demanat escolaritzar els fills en castellà. Ara bé, això només quedaria en una anècdota més si no fos perquè un 70% dels 450 alumnes que té el centre són immigrants.
Sindicats i oposició rebutgen el decret de trilingüisme
L’esquerra considera que el decret fet pel departament de Rafel Bosch romp el consens lingüístic.Foto: Arxiu. El trilingüisme del Govern Bauzá no agrada a gairebé ningú. Sindicats i oposició mostraren ahir el rebuig a l'esborrany del decret de tractament integrat de llengües, que implicarà que el contingut mínim de català a l'ensenyament passi del 50 al 20%. A més, la norma suposarà la supressió de la immersió lingüística, ja que els centres que escullin el català com a llengua vehicular necessitaran l'aval del 65% de tot el cens dels pares i, tot i així, hi haurà dues matèries en castellà i dues més en anglès. Maria Antònia Font, portaveu de l'STEI-i, assegurà ahir que l'esborrany presentat "no dóna continuïtat a la bona feina feta fins ara per la recuperació de la llengua pròpia pels mestres dels centres educatius de Balears, els quals tenen el 90% del suport clar dels pares i mares".
El Govern reconeix que gastà 18.000€ en cartes per convidar els pares a triar llengua
Un operari de l’Ibisec despenjant el llaç de l’IES Marratxí el curs passat.Foto: Arxiu. El Govern no escatima recursos econòmics en qüestions lingüístiques i no precisament a favor del català. La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats es gastà 18.000 euros en la tramesa de cartes als pares sobre l'elecció de llengua del primer ensenyament, un cop esgotat el termini inicial per fer-ne la tria. Així ho especifica el conseller del ram, Rafel Bosch, en resposta a una pregunta del grup parlamentari de PSM-IV-ExM sobre el tema. Es tracta de la partida destinada a milers de cartes que la Conselleria envià a principi de juny passat als pares, en què els recordava que tenien fins al 15 de juny per triar la llengua de primer ensenyament i que, a més, s'ampliava la possibilitat d'escollir als nins que ja eren dins el sistema escolar.
vaga ensenyament setembre 2012
Bosch anuncia que crearà una mesa de diàleg permanent amb els pares
El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, ha anunciat que abans de cap d'any es crearà una mesa de diàleg permanent amb les federacions de pares, i que en aquest trimestre es traurà endavant una llei de convivència escolar. Bosch ha insistit durant una compareixença al Parlament a petició de la coalició PSM-IV-ExM que el seu departament s'ha reunit en un any amb els pares més que en els dos anys anteriors, unes trobades on els ha explicat la situació actual i per què no es podia arribar a un pacte educatiu en aquest moment. El conseller ha assenyalat que en unes setmanes es podrà tenir un esborrany d'ordre per a engegar la creació d'aquesta mesa.
El ministre Gallardón també està compromès amb la lliure elecció de llengua
El ministre espanyol de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, ha afirmat que l'Estat ha de "corregir" l'incompliment per part d'algunes comunitats autònomes que no garanteixen als pares la llibertat d'elecció de la llengua en la qual volen que els seus fills siguin escolaritzats.
Mabel Cabrer (PP) advoca per 'corregir excessos' a l'escola en matèria lingüística
La portaveu del grup parlamentari popular, Mabel Cabrer, ha defensat avui la lliure elecció de llengua al primer ensenyament, que per primera vegada aplica aquest curs el Govern balear i ha assenyalat que "cal corregir excessos" que s'han comès sobre aquesta qüestió a les Balears.
Màscares per a protestar contra les retallades a Educació
Desenes de mestres s'han concentrat aquest matí a Palma davant la Conselleria d'Educació, per criticar les retallades que el Govern i Madrid imposen a l'ensenyament de les Illes. La protesta d'avui anava especialment dirigida a criticar les disminucions de salaris que els docents han de fer front en cas de malaltia, per la qual cosa, molts dels concentrats han assistit a la concentració amb màscares sanitàries. Critiquen així que a partir d'ara, si estan malalts, hauran d'anar a treballar igualment, per no perdre una part del seu sou que pot assolir fins el 50%. Precisament avui, s'han realitzat alguns pronunciaments en relació a la situació del sistema educatiu a les Illes, provinents de partits d'esquerres.
vaga ensenyament setembre 2012
Madrid recentralitza el sistema educatiu
L'avantprojecte de llei de reforma educativa aprovat ahir pel Consell de Ministres suposa la recentralització del sistema educatiu des de Madrid. Això es materialitzarà en el fet que a partir d'ara les comunitats autònomes amb llengua pròpia, com Balears, només podran decidir el 35% dels continguts curriculars dels seus estudis de Primària a Batxillerat i de Formació Professional. A la pràctica, representa una reducció substancial del marge de maniobra que tenen les autonomies per poder aprofundir en les assignatures estratègiques que permeten transmetre als alumnes els valors de la identitat del territori. Fins ara, la Llei Orgànica d'Educació (LOE) marcava el 55% dels continguts curriculars de les CA amb llengua oficial i el 65% de les que no en tenen. Amb la nova reforma educativa, el percentatge en els dos casos s'incrementa un 10%.
vaga ensenyament setembre 2012
La UIB rep Bosch amb crits i la rectora critica les retallades
La Universitat de les Illes Balears (UIB) celebrà ahir la inauguració del curs acadèmic 2012-13 enmig d'una forta tensió per les protestes d'alumnes, professors i personal en contra de les retallades, que en tres anys han suposat que la institució hagi vist reduïda l'aportació del Govern un 17%. El conseller d'Educació, Rafel Bosch, fou escridassat i hagué d'escoltar com la rectora, Montserrat Casas, l'advertia que no podran suportar més ajustos. Gairebé més de 200 persones protestaren abans i després que s'iniciàs el solemne acte d'obertura del curs a la sala d'actes de l'edifici Gaspar de Jovellanos del campus de Palma.
vaga ensenyament setembre 2012
Comença el curs escolar: 200 alumnes més i 590 professors menys
El curs 2012-13 arranca avui per als alumnes que cursaran enguany estudis d'Infantil fins a Batxillerat. Les classes començaran amb 590 professors menys en relació al curs passat i una població escolar lleugerament superior. Concretament, hi ha 161.039 alumnes matriculats, que representen, segons el conseller d'Educació, Rafel Bosch, "uns 200 alumnes més que el curs 2011-12". Es tracta d'una xifra provisional, perquè el procés per demanar canvis de centre encara continua obert. Malgrat les retallades i l'increment d'alumnes, Bosch preveu un "inici de curs normal".
Jorge Campos: “Bosch desautoritza Bauzá per no complir el programa del PP”
L'entitat espanyolista Fundación Círculo Balear mostrà ahir el seu malestar "profund" per com realitza el Govern de Bauzá la lliure elecció de llengua, que es posa en marxa demà a les aules i que representa "un incompliment més" del programa electoral del PP. El president de la fundació, Jorge Campos, assegurà que un dels problemes més grans que hi ha és que el conseller d'Educació, Rafel Bosch, "ha desautoritzat Bauzá mateix" en dir que només es faria efectiu aquest dret per a les famílies amb infants de fins a 7 anys i, per tant, no complirà el compromís electoral. Campos recordà que el programa de Bauzá implicava aplicar la llibertat d'elecció en totes les etapes educatives i no només en l'ensenyament primerenc, com ha fet Bosch.
Educació salva, per ara, la vaga amb el compromís que hi haurà més docents
La Conselleria d'Educació ha salvat, per ara, la vaga prevista per a l'inici de curs amb el compromís que es contractaran entre 50 i 100 docents més dels previstos inicialment. Els sindicats que componen la Junta de Personal Docent no universitari -STEI-i, UGT, FE-CCOO iAnpe- asseguraren ahir que faran un seguiment puntual a cada centre educatiu per controlar: les necessitats de professorat; la possible massificació de les aules; les ràtios; els equipaments educatius; els recursos per a l'atenció a la diversitat; la formació dels professors; els departaments d'orientació i les beques i ajudes a les famílies.
La vaga a Educació, una mica més enfora de confirmar-se
La hipotètica vaga a l'ensenyament de les Illes per a l'imminent principi de curs està avui una mica més enfora de confirmar-se. El motiu ha estat la decisió de la Conselleria d'Educació, de variar la reducció de les plantilles dels centres educatius que havia previst en un primer moment. Això donaria feina a entre 50 i 100 docents més dels previstos, segons han explicat fonts properes a la negociació.
Educació confirma ara que les retallades afectaran 600 interins
“La pressió de la unitat sindical aconsegueix reestablir 400 llocs de feina”, deien ahir CCOO, la UGT, l’STEI-i i ANPE. Els seus representants sortiren de la reunió de la mesa sectorial amb els enviats de la Conselleria d’Educació sabent que el Govern preveu ara retallar 600 professors i mestres interins l’any vinent. D’entrada, la xifra era de 1.000, després va passar a 735 i ahir la negociació va arrencar 135 contractes més.
El castellà no penetra ni a les escoles dels barris amb més immigració
Ningú no tria el castellà a la zona rural de Palma. Il·lustració: Arxiu. L'escolarització dels nins i les nines en castellà no ha quallat a Palma. De fet, ni tan sols no ho ha fet en barriades on s'esperava que tingués més acceptació: les que tenen una taxa d'immigració més elevada i les zones turístiques del litoral. Tant és així que les escoles ubicades en barris com Son Gotleu i Pere Garau no han registrat una demanda d'escolarització en castellà superior a la de barriades emblemàtiques. A més a més, cal observar que ningú no tria el castellà a la zona rural de Palma (Sant Jordi, la Casa Blanca, Son Sardina, Son Ferriol, etc). Ara bé, sí que se n'ha registrat una alta demanada a les escoles vinculades a l'Opus Dei i les tradicionalment lligades al Partit Popular. Al col·legi Aladern, per exemple, són 21 els infants que han demanat l'escolarització en castellà, corresponents als cursos 4t i 5è d'Educació Infantil.
Els pares i mares d'alumnes presenten més de 13.000 firmes contra les retallades a l'escola
La confederació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Balears (Coapa) ha registrat aquest dimecres a la Conselleria de Presidència un total de 13.140 firmes en contra de les retallades i "per una educació equitativa i de qualitat".
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc