S’incrementa fins al 65% el poder de decisió curricular que té l’Estat. | Arxiu.

TW
46

L'avantprojecte de llei de reforma educativa aprovat ahir pel Consell de Ministres suposa la recentralització del sistema educatiu des de Madrid. Això es materialitzarà en el fet que a partir d'ara les comunitats autònomes amb llengua pròpia, com Balears, només podran decidir el 35% dels continguts curriculars dels seus estudis de Primària a Batxillerat i de Formació Professional.

A la pràctica, representa una reducció substancial del marge de maniobra que tenen les autonomies per poder aprofundir en les assignatures estratègiques que permeten transmetre als alumnes els valors de la identitat del territori. Fins ara, la Llei Orgànica d'Educació (LOE) marcava el 55% dels continguts curriculars de les CAamb llengua oficial i el 65% de les que no en tenen. Amb la nova reforma educativa, el percentatge en els dos casos s'incrementa un 10%.

Pel sindicat STEI-i, "aquest nou disseny educatiu va en la línia recentralitzadora de l'Estat que promouen certs grups, prenent com a excusa la crisi econòmica". I afegí que el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, "es proposa dur a terme una reforma educativa que, d'una banda, suposarà la legitimació d'una política de retallades d'inspiració neoliberal i, de l'altra, la reinstauració d'un model ideològic d'escola esbiaixat, classista i segregador".

Notícies relacionades

L'STEI-i insistí que "la desaparició de l'assignatura d'educació per la ciutadania dins Primària i la creació de l'assignatura d'educació cívica i constitucional, que treu de l'educació per la ciutadania els continguts més tolerants i progressius, suposa una aposta pel control ideològic del sistema sota els postulats més conservadors i confessionals".

El president de COAPA, Jaume Ribas, assegurà que un dels aspectes que "menys ens agraden és que les comunitats perdin capacitat de decisió. És una tornada enrere. Balears té una identitat que s'ha de potenciar i que s'ha de definir des d'aquí en els currículums". Ribas apuntà que, "amb l'excusa que es fa per millorar l'èxit escolar, fan allò que volen".

Des de CCOO valoraren que "l'avantprojecte preveu canvis que lesionen l'actual model de participació i de coresponsabilitat dels sectors que contribueixen a la tasca educativa".

La setena llei educativa, des que l'Estat espanyol viu en democràcia, inclou profunds canvis del sistema, com reforçar les assignatures instrumentals, reduir optatives, implantar avaluacions unificades estatals al final de les etapes no universitàries i incrementar l'autonomia dels centres. Desapareix així la LOE i arriba la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE).