TW
0

L'atur va pujar una dècima a la zona euro el novembre fins que va arribar al 10,0%, el mateix increment experimentat a l'Estat espanyol amb la diferència que aquí va assolir el 19,4%, amb la qual cosa es manté com a segon país amb més atur de la UE. L'Eurostat, l'oficina comunitària d'estadística, informà ahir que en el conjunt dels Vint-i-set, la desocupació també va créixer en una dècima, fins al 9,5%.

El nivell d'atur registrat en els països de la moneda única és el més elevat des d'agost del 1998, mentre que la taxa de la UE suposa la pitjor dada des del començament de la sèrie històrica el gener de 2000.

L'Estat espanyol continua en el segon lloc entre els membres amb més atur, només superat per Letònia, amb un augment d'un punt, fins al 22,3%.

La desocupació afectava el novembre a la UE 22,899 milions de persones en edat de treballar, 4,97 milions més que el mateix mes de 2008, i 15,712 milions en els socis de la moneda única, 3 milions més que un any abans, segons les estimacions d'Eurostat. Entre octubre i novembre, el nombre d'aturats a la UE es va incrementar en unes 185.000 persones, 102.000 són dels països de l'euro.

Des del passat mes d'abril, l'atur ha mantingut un creixement estable d'una dècima de punt mensual tant a la UE com als països de la moneda única, llevat del setembre, quan la taxa dels socis de l'euro va pujar dues dècimes, i el juliol, quan la desocupació dels Vint-i-set va augmentar en la mateixa mesura.

Letònia va protagonitzar el major augment mensual, d'un punt, cosa que en situa el percentatge en el 22,3% i suposa el major de tota la Unió Europea. L'Estat espanyol va ser de nou l'estat membre amb més desocupació juvenil, amb el 43,8%, seguit de Letònia mentre que en l'altre extrem es manté Holanda (7,5%).

Estats Units

Als Estats Unitst, mentrestant, les empreses retallaren el desembre més llocs de feina que no s'esperava, un total de 85.000, xifra que frustra les esperances d'una ràpida recuperació del mercat laboral. Els analistes varen anticipar que se'n destruirien tan sols 8.000, tot i que les projeccions dels experts fluctuaren molt el mes de desembre.

L'índex de confiança tornà a baixar per desembre

La confiança dels consumidors espanyols va baixar en el mes de desembre a l'empitjorar les expectatives dels ciutadans sobre el futur de l'economia del país i el seu propi, i malgrat que va millorar la percepció sobre la situació actual. No obstant això, l'indicador es recuperà en el conjunt de l'any passat, de manera que ha tornat als nivells que registrava en els inicis de la crisi financera, que va començar a la tardor de 2007. L'Indicador de Confiança del Consumidor que elabora l'Institut de Crèdit Oficial va descendir el mes passat sis dècimes, fins als 74,7 punts, encara que n'ha recuperat en un any 25,8.

L'indicador és el resultat de la mitjana d'altres dues variables: la de situació actual i d'expectatives. S'elabora amb una enquesta a 1.000 ciutadans, a qui els demanen que valorin com a "millor" o "pitjor" la situació de la seva economia familiar, l'economia i l'ocupació respecte a la de sis mesos abans i les seves expectatives per als pròxims sis mesos. Aquest índex es calcula com a mitjana aritmètica dels balanços de situació actual i expectatives, els valors de les quals oscil·len entre 0 i 200 punts, la qual cosa suposa que si està per sobre de 100 punts, la percepció és favorable i optimista, i per sota de 100, és negativa o pessimista.