Els líders europeus cercaran un acord sobre estímul fiscal i canvi climàtic
Els caps d'estat i de Govern de la UE buscaran en la cimera que comença avui a Brussel·les un acord sobre el pla d'estímul fiscal de 200.000 milions d'euros proposat per Brussel·les per sostenir la demanda i combatre la recessió econòmica. També han de trobar un compromís sobre el paquet de mesures per a posar en pràctica els objectius que s'ha fixat la Unió Europea en la lluita contra el canvi climàtic, el denominat triple 20 per a 2020.
Cotxes híbrids i elèctrics: el futur d'un transport ecològic
El petroli és un dels combustibles fòssils més nocius per a la capa d’ozó i, per tant, per al medi ambient. En un moment en què tothom mira per l’estalvi energètic i la protecció de l’entorn, els fabricants de cotxes no en són l’excepció i recorren als avanços tecnològics per aconseguir productes menys contaminants, mitjans de transport ecològics que, si més no, estiguin en concordança amb el medi ambient. I aquest tipus de transport és clarament representat pels cotxes híbrids i pels elèctrics.
El Govern llogarà les cobertes de les escoles per posar-hi plaques solars
El Govern de les Illes Balears llogarà les cobertes, és a dir els terrats o les teulades, de centres educatius a empreses productores d’energia solar perquè hi instal·lin plaques fotovoltaiques. Aquesta iniciativa s’emmarca dins el Pla d’acció per a la lluita contra el canvi climàtic de la Conselleria de Medi Ambient; l’energia obtinguda s’integrarà a la xarxa elèctrica de Gesa.
La mar guanyarà 50 metres
Fins a cinquanta metres terra endins entrarà la mar dins Mallorca l’any 2050, com a conseqüència del canvi climàtic, segons feren saber ahir Ecologistas en Acción, utilitzant dades facilitades pel Ministeri de Medi Ambient. La badia de Palma, la costa del Migjorn i d’Eivissa, i Formentera serien, segons l’esmentat estudi, les parts més perjudicades de tot l’Estat, juntament amb les Illes Canàries.
El president de Baleària afirma que l'increment del preu del petroli rellançarà el vaixell com a transport turístic
El president de Baleària, Adolfo Utor, va considerar avui que l'encariment del preu del combustible unit a la major consciència social sobre la necessitat de frenar els efectes del canvi climàtic suposaran el rellançament del vaixell com a mitjà de transport turístic.
Energia solar tèrmica, l'única alternativa a casa
En una societat en què s’està cada cop més conscienciat de les greus conseqüències que pot suposar un consum irresponsable d’energia , i en la qual l’Administració pública incideix a promoure l’estalvi energètic, la utilització de les energies renovables es converteix en una de les possibles opcions per als usuaris que vulguin estalviar i al mateix temps lluitar contra un del grans problemes del nostre segle: el canvi climàtic.
Més nits tropicals i menys precipitacions
Cada vegada fa més calor i plou menys, malgrat el temporal dels darrers dies. Sembla que la dita "plou poc però, pel poc que plou, plou prou" és cada cop més incerta. Almenys això és el que es desprèn d'un darrer estudi sobre el canvi climàtic a les Illes. Un dels coautors, el professor del departament de Física i investigador de Meteorologia de la UIB, Víctor Homar, afirma que "a les Balears cada dècada perdem entre 5 i 24 litres per metre quadrat de precipitació anual. Si aquesta tendència es mantingués durant 100 anys, suposaria una reducció del 40 %". Pel que fa a la calor, diu que des del 1976 fins al 2008 "cada dècada la temperatura a les Balears ha pujat 0,4 graus de mitjana".
Primer dia de cimera: EUA cedeix?
Ahir es feren manifestacions arreu del planeta per reclamar un compromís ferm dels líders mundials. Comença la "gran" i "esperada" cimera de Copenhaguen, centrada en la recerca de solucions per pal·liar el fenomen del canvi climàtic. Enmig d'una expectació que anava de l'optimisme d'alguns (polítics) fins a l'agnosticisme d'altres (ciutadans), la reunió de l'ONU s'inaugurava ahir amb un missatge clar d'aconseguir un acord global per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle al planeta, malgrat les divergències entre països rics i països pobres.
Les emissions de gasos d'efecte hivernacle s'hauran de reduir entre un 75 i 95% fins a 2050
Les emissions de gasos d'efecte hivernacle s'hauran de reduir entre un 75 i 95% fins a 2050, comparats amb els nivells de 1990, segons un primer esborrany d'acord per reduir les esmentades emissions.
Palma s'afegeix a l'apagada de llum de tots els monuments
Palma s'uneix a la campanya de mobilització global contra el canvi climàtic la "Hora del Planeta de WWF", apagant els llums dels monuments més emblemàtics de la ciutat com el castell de Bellver, la Catedral, l'Ajuntament, el Consolat de Mar i el Palau de l'Almudaina. També s'apagaran els llums de Capitania Marítima, la Misericòrdia, el Consell, el Parlament i la Llotja, la Llar de la Infantesa i la Llar de la Joventut, l'enllumenat públic de 23 quilòmetres de costa, del passeig del Born, l'avinguda d'Antoni Maura, la plaça de la Reina i la plaça del Rei Joan Carles I.
Solcant la mar per veure'n
L'objectiu: conèixer els secrets i les variacions de la mar. El novembre passat l'expedició Malaspina 2010 partí del port de Cadis amb un projecte interdisciplinar liderat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), que pretén avaluar l'impacte del canvi global a l'oceà i estudiar-ne la biodiversitat.
El Govern ha invertit més de 95 milions en mesures contra el canvi climàtic
Les emissions de CO2 a les Illes es reduïren el 2009 un 12,4% respecte del 2008, passant de 10,9 a 9,6 milions de tones, i és prevista una nova reducció del 5% per al 2011, quan les centrals elèctriques de Cas Tresorer i Son Reus funcionin plenament amb gas natural. Així ho va anunciar ahir el president del Govern, Francesc Antich, i el conseller de Mobilitat, Gabriel Vicens, en el Consell de Govern extraordinari per anunciar les mesures que ha aplicat l'Executiu per pal·liar el canvi climàtic.
Negativa del Govern central al projecte de recuperació de platja de la Colònia de Sant Pere
La Secretaria d'Estat de Canvi Climàtic del Govern central formula una declaració d'impacte ambiental en sentit negatiu per al projecte 'Recuperació de la platja de la Colònia de Sant Pere', a Artà (Mallorca), en concloure que previsiblement causarà efectes negatius significatius sobre el medi ambient, i considerant-se que les mesures previstes "no són una garantia suficient de la seva completa correcció o la seva adequada compensació".
Bin Laden alerta del canvi climàtic
El líder d'Al Qaeda Osama bin Laden ha criticat els esforços de rescat al Pakistan i ha demanat que es prenguin mesures contra el canvi climàtic, en una nova gravació d'àudio emesa per un fòrum d'Al Qaeda a internet.El missatge, titulat Pauses amb el mètode de rescat, és d'uns 11 minuts de durada i estava inclòs en un vídeo que mostrava imatges fixes de Bin Laden i de desastres naturals, segons informà la web islamista on fou penjat el missatge.
Osama bin Laden diu que el canvi climàtic mata més gent que les guerres
El líder d'Al Qaeda, en un comunicat emès anteriorment. El líder del grup terrorista Al Qaeda, Osama bin Laden demana en un missatge divulgat avui, majors recursos per lluitar contra les catàstrofes naturals derivades del canvi climàtic, que, ha dit, causen més víctimes que les guerres. L'enregistrament d'àudio de Bin Laden, difosa a llocs islamistes d'internet, és la quarta d'aquest any i la segona en la qual es refereix a les conseqüències del canvi climàtic. En el missatge, acompanyat d'una foto seva i d'altres preses de víctimes d'inundacions i d'altres catàstrofes, Bin Laden demana també que es conscienciï la gent per lluitar contra la inseguretat alimentària i no malgastar l'aigua dels dipòsits subterranis. L'elecció d'aquests temes indica la intenció de Bin Laden de presentar-se com un líder mundial amb preocupacions semblants a les de qualsevol cap d'estat segons alguns analistes.
Les glaceres, amenaçades pel canvi climàtic ?
Un iceberg de 260 quilòmetres quadrats i 200 metres d'altura es va desprendre dia 5 d'agost de la glacera de Petermann, una de les principals masses gèlides de Groenlàndia. La seva grandària equival a quatre vegades la superfície de Manhattan i l'altura seria gairebé la meitat de l'Empire State, de 102 pisos.
“La crueltat era del tot innecessària”
De crueltat innecessària qualificà el director de Greenpeace, Juan López de Uralde, el tracte rebut durant els dies de presó preventiva a Copenhaguen. Els quatre activistes alliberats dimecres varen criticar ahir en roda de premsa conjunta la "repressió" a què la Policia danesa sotmeté les organitzacions socials els dies que durà la recent cimera climàtica.
Juantxo López de Uralde, lliure
El director de Greenpeace espanyol, López de Uralde, ahir. Lliures però amb càrrecs. La justícia danesa va decidir acabar ahir amb la presó "preventiva" a la qual havia sotmès el director de Greenpeace a l'Estat espanyol, Juan López de Uralde, i tres activistes més de l'organització ecologista. Tanmateix, el tribunal municipal de Copenhaguen manté els càrrecs de violació de domicili, suplantació d'autoritat pública i falsificació de documents. Una trentena de persones, entre activistes i familiars, van rebre els quatre implicats amb aplaudiments i crits de joia a les portes de la presó de Copenhaguen.
“És dur i desproporcionat”
"Els polítics parlen, els líders actuen". Aquesta frase, desplegada en una pancarta en "el lloc equivocat" i en el "moment equivocat", fou motiu suficient per detenir, entre altres activistes, el director executiu de Greenpeace Espanya, Juan López de Uralde, dia 17 de desembre passat.
Acord “insuficient” i al límit
La d'ahir, darrera jornada de la cimera contra el canvi climàtic, va ser sens dubte de les més intenses. Els líders mundials no deixaren de reunir-se per tal d'establir un acord definitiu, encallat per les discrepàncies sobre la qüestió de si havien de ser només els països rics els que havien de reduir les emissions de CO2 o si s'havien d'incorporar també a aquests compromisos estats que es troben en actiu procés de desenvolupament.