TW
0

La d'ahir, darrera jornada de la cimera contra el canvi climàtic, va ser sens dubte de les més intenses. Els líders mundials no deixaren de reunir-se per tal d'establir un acord definitiu, encallat per les discrepàncies sobre la qüestió de si havien de ser només els països rics els que havien de reduir les emissions de CO2 o si s'havien d'incorporar també a aquests compromisos estats que es troben en actiu procés de desenvolupament.

Finalment, el president dels EUA, Barack Obama, fixà un pacte a darrera hora amb el primer ministre de la Xina, Wen Jiabao; el de l'Índia, Manmohan Singh, i amb el president sud-africà, Jacob Zuma. Un acord que, segons Obama, suposarà "un avanç sense precedents" en la lluita contra el canvi climàtic malgrat que no és suficient, ja que "encara hem de fer molt més".

En concret, el pacte assolit hi aporta un mecanisme per supervisar i verificar les retallades d'emissions en els països en desenvolupament, però fixa uns objectius menys ambiciosos del que esperaven inicialment els EUA i els estats europeus, segons fonts de la Casa Blanca.

D'altra banda, un altre dels grans obstacles que presentava la Xina era le fet de no voler cedir a l'hora de permetre que les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle haguessin de ser verificades per un organisme internacional.

"Decepció"

La delegació brasilera, una de les que juntament amb la Xina havia estancat les negociacions, expressà en acabar la cimera "decepció" per l'acord establert amb els EUA, la Xina, l'Índia i Sud-àfrica sobre mecanismes de supervisió per als objectius de reducció d'emissions, perquè consideren que "no és el resultat" que preveien. "No és l'acord que esperàvem, però almenys és un acord que ens permetrà salvar alguna cosa i continuar negociant l'any que ve les xifres que no s'han pogut tancar", sentencià l'ambaixador de la delegació, Sergio Serra.

Transparència i control

Per part seva, el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, remarcà la necessitat de transparència i control internacional.

En aquest sentit, destacà la "coherència, la serietat i el rigor de la UE", la qual definí com la "més ferma i més ambiciosa" en matèria de reducció d'emissions, la "més compromesa" a l'hora de finançar els països menys desenvolupats i la més "responsable".