Clara GinerPalma03/10/09 0:00
TW
0

Cada vegada fa més calor i plou menys, malgrat el temporal dels darrers dies. Sembla que la dita "plou poc però, pel poc que plou, plou prou" és cada cop més incerta. Almenys això és el que es desprèn d'un darrer estudi sobre el canvi climàtic a les Illes. Un dels coautors, el professor del departament de Física i investigador de Meteorologia de la UIB, Víctor Homar, afirma que "a les Balears cada dècada perdem entre 5 i 24 litres per metre quadrat de precipitació anual. Si aquesta tendència es mantingués durant 100 anys, suposaria una reducció del 40 %". Pel que fa a la calor, diu que des del 1976 fins al 2008 "cada dècada la temperatura a les Balears ha pujat 0,4 graus de mitjana".

Precipitacions

L'estudi es divideix en dues parts: precipitacions i temperatures. En la primera, fa un seguiment de les precitacions des del 1951 fins al 2008 i el divideix en dos períodes. Del 1951 al 1979, la pluja anual mitjana fou de 640 litres per metre quadrat, mentre que del 1980 al 2008 ha estat de 570 litres. Això implica una pèrdua d'un 11% d'aigua per precipitacions. És a dir, que en els darrers 28 anys la pluja ha disminuït 70 litres per metre quadrat.

Segons l'estudi, cada cinc anys la pluja es disminueix a les Illes 5 litres per metre quadrat. Aquestes dades marquen una notable tendència a la baixa. Per Homar, perdre "24 litres per metre quadrat per dècada des del 1951" és una dada força interessant. Plou menys tot l'any, excepte a la tardor. En aquesta estació cauen 1,6 litres per metre quadrat més. En canvi, a l'hivern es registren les pèrdues més importants amb 4,8 litres per dècada. A la primavera plou 2,9 litres menys i a l'estiu 1 litre per metre quadrat. Aquest fenomen significa una desestacionalització de les pluges, perquè deixen d'estar concentrades a l'hivern. S'extremen, però, els fenòmens plujosos. Hi ha més temporals amb aiguats intensos i també pluges minses. Les precipitacions moderades són les que perden força.

Nits tropicals i calor extrema

Homar considera interessant "l'augment de les temperatures mínimes per sobre de 20 graus a l'estiu". Són les anomenades nits tropicals que no ens deixen dormir. Cada dècada a Balears hi ha 2 nits tropicals més. A Palma la situació augmenta fins a 8. Quant a temperatures extremes en què se superen els 32,5 graus, l'estudi mostra un inquietant creixement a la ciutat. Des del 1976 fins gairebé el 2000 la mitjana de dies en què se sobrepassava aquesta temperatura era de 19. En canvi, en la darrera dècada de manera aproximada ens excedim del llindar de la calor extrema uns 24 dies a l'any. "És un ritme de 4 dies per dècada", assegura Homar.

 

Temperatures

Pel que fa a les temperatures, el treball observa dades a partir de 1976. Des de llavors, la mitjana de les màximes a les Balears s'ha augmentat 0,4 graus per dècada. A Palma aquest increment és del 0,42 graus, per 0,43 de Maó i 0,36 graus d'Eivissa. La mitjana estacional indica que les temperatures pugen tot l'any i que l'increment més gran és produeix a la primavera amb 0,69 graus. Després, l'estiu amb 0,37 graus; l'hivern, quan pugen les temperatures uns 0,27 graus de mitjana, i finalment la tardor amb 0,15 graus. La mitjana de les mínimes també mostra una pujada clara: 0,48 graus per dècada.

Es detecta una ràpida transició entre les estacions de fred i calor i un augment clar en la freqüència de temperatures màximes i mínimes. Les més fredes perden pes davant la calor.