El Govern llogarà les cobertes de les escoles per posar-hi plaques solars

De moment, la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia ha certificat que 10 centres són aptes per acollir aquest tipus d’instal·lacions. No es descarta, però, que se n’hi puguin afegir alguns més. "Les plaques solars no es poden posar en una teulada qualsevol. Si fa aiguavés, no són aptes. S’han de posar en terrats plans perquè s’hi pugui accedir amb facilitat i aquestes cobertes han de tenir una superfície determinada", explicà Marilena Tugores, directora general d’Energia.

"A més, les instal·lacions solars han de complir un doble objectiu. Per una part, produir energia i, per l’altra, han de servir per conscienciar els infants en edat escolar de la necessitat d’utilitzar energies renovables", assegurà Tugores.

Tanmateix, Energia tan sols fa l’estudi de viabilitat de les escoles. El procés de lloguer i el plec de condicions que han de regir aquest sistema és a càrrec de la Conselleria d’Educació. La Direcció General de Planificació i Centres, pel setembre, farà una convocatòria pública per oferir els esmentats terrats de lloguer. Es tracta de l’IES de Calvià, el de Felanitx, el Josep Maria Llompart (Palma), Guillem Cifre de Colonya (Pollença), Blancadona (Eivissa), l’IES de Santa Margalida, l’IES Santa Maria (Eivissa), Son Pacs (Palma) i el Centre de Professorat (Palma).

Segons Miquel Martorell, director general de Planificació i Centres, "l’objectiu principal és dur a terme activitats pedagògiques relacionades amb l’energia solar i, de rebot, si és possible, tenir uns guanys econòmics".

Molins a les rotondes
La Direcció General d’Energia estudiarà instal·lar molins d’energia eòlica a les rotondes de les carreteres de les Illes Balears, segons informà la cap d’aquesta àrea, Marilena Tugores. L’objectiu és treure un profit a aquests "espais morts" i contribuir a combatre el canvi climàtic.

"D’uns anys ençà s’ha posat de moda instal·lar escultures a les rotondes, l’estètica de les quals és molt discutible. Per les obres que hi posen, seria molt més útil condicionar aquests espais com a centres productors d’energia", assegurà Tugores.

Si la Conselleria d’Indústria, Comerç i Energia pogués donar llum verda a aquest projecte, el Consell, que és la institució de qui depenen les competències de carreteres, també s’hi hauria d’avenir.

"S’ha demostrat que allò que un molí necessita perquè sigui rendible no és gaire cosa. A diferència dels parcs fotovoltaics, que han de menester una gran infraestructura, els parcs eòlics són molt més fàcils de mantenir", digué la directora general.

Es dóna el fet que els únics molins eòlics que existeixen a les Balears es troben a Menorca, en uns turons a prop del port de Maó. Tradicionalment, els grups ecologistes illencs, com el GOB, s’han mostrat contraris a aquest tipus d’estructures. Asseguren que, tot i que l’energia que produeixen és neta, l’impacte paisatgístic és molt elevat.

Durant la legislatura anterior, es parlà d’ubicar molins enmig de la mar, en llocs allunyats de la costa, per minimitzar-ne l’impacte, cosa que es fa en països del nord, com Bèlgica, Holanda i Alemanya. Així i tot, però, els moviments conservacionistes s’hi oposaren.

Si el projecte de la Direcció General d’Energia tiràs endavant, significaria rendibilitzar unes estructures, les rotondes de carreteres, que ja de per si suposen un impacte sobre el territori. És a dir, que no seria necessari fer malbé un espai natural, per molt renovable que sigui l’energia dels molins que s’hi produiria.

Ara manca veure si el Consell hi donaria suport i si la seva instal·lació seria compatible amb el trànsit de vehicles i la seva seguretat. Tanmateix, aquest projecte es troba en una fase molt embrionària i, de moment, tot queda en una declaració d’intencions. Tan bon punt s’han posat sobre la taula projectes com aquest, han provocat les reaccions de sectors que ho veien amb mals ulls